ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Els Pulmons


Enviado por   •  20 de Noviembre de 2013  •  2.374 Palabras (10 Páginas)  •  146 Visitas

Página 1 de 10

ÍNDEX

Introducció...........................................pàg.1

1.Envelliment biològic dels pulmons

1.1 Canvis amb l’edat.........................pàg.2

1.2 Com efecten els canvis...................pàg.3

2.Patologies..........................................pàg.4-8

3.Com evitar les patologies........................pàg.8-13

4.Webgrafia.........................................pàg.14 

Introducció

Els pulmons és un òrgan parell de l’aparell respiratori, en forma de con i formats per un teixit esponjós de color rosa grisenc. Ocupen la major part del tòrax, coberts per una membrana anomenada pleura i separats pel mediastí (compartiment anatòmic).

Trobem dues funcions principals del pulmó ; obtenir l'oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni del cos.

Durant la respiració, l'aire entra i surt dels pulmons, flueix a l'interior a través de les vies respiratòries que són cada vegada més petites, omplint finalment uns sacs diminuts denominats alvèols, que en ells es realitza l’intercanvi gasós, i són petits sacs que s’omplen d’aire quan es fa el canvi gasós.

La sang circula al voltant dels alvèols a través de capil•lars (gots sanguinis diminuts). En el lloc on es troben els alvèols i els capil•lars, l'oxigen passa cap al torrent sanguini i, al mateix temps, el diòxid de carboni passa des del torrent sanguini cap als alvèols per ser exhalat.

Els pulmons s'exposen constantment a partícules en l'aire, com el fum, el pol•len, la pols i microorganismes. Algunes d'aquestes substàncies poden causar pneumopatia (malaltia de les vies respiratòries) si s'inhala prou o si el cos és particularment sensible a elles.

1.Envelliment biològic dels pulmons

1.1 CANVIS AMB L'EDAT

Les persones normalment produeixen nous alvèols fins aproximadament els 20 anys. Després d’aquesta edat, els pulmons comencen a perdre part del teixit, el nombre d'alvèols disminueix i hi ha una disminució en els capil•lars pulmonars. Els pulmons també es tornen menys elàstics (capaços d'expandir-se i contreure's) a causa de diversos factors entre els quals es troba la pèrdua d'una proteïna del teixit denominada elastina que es una proteïna amb funcions estructurals que confereix elasticitat als teixits.

Els canvis ossis i musculars incrementen el diàmetre toràcic anteroposterior. La pèrdua de massa òssia en les costelles i els ossos de la columna (vèrtebres), igual que els dipòsits minerals en el cartílag costal que es el que uneix les costelles esternals amb l'estèrnum, i canvia la curvatura de la columna. Es pot presentar curvatura del front cap a enrere (cifosi o lordosis) o curvatures cap als costats (escoliosis).

La força màxima que un pot generar quan inhala (inspiració) o quan exhala (espiració) disminueix amb l'edat, a mesura que el diafragma i els músculs entre les costelles (intercostals) es tornen més febles. El tòrax té menys capacitat d'estirar-se per respirar i el patró respiratori pot canviar lleugerament per compensar la disminució de la capacitat per expandir-ho.

1.2 COM EFECTEN ELS CANVIS

La funció pulmonar màxima disminueix amb l'edat . Els pulmons no poden passar l'oxigen de l'aire que absorbeixen en la sang i tendeixen a augmentar de grandària però es duplica el volum residual d'aire en respirar, així que es perd capacitat respiratòria, la taxa de flux de l'aire a través de les vies respiratòries baixa lentament després dels 30 anys i la força màxima que un és capaç d'aconseguir en inspirar i espirar baixa. Un canvi important per a moltes persones d'edat avançada és que les vies respiratòries es tanquen més fàcilment i tendeixen a col•lapsar-se quan una persona de la tercera edat no respira profundament o quan roman en llit durant un temps . Es debilita i s’atrofien els músculs responsables de la respiració, i els bronquis es tornen més rígids.

Normalment, la respiració és controlada pel cervell, el qual rep informació de diverses parts del cos que li diuen què tant oxigen i diòxid de carboni hi ha en la sang. Els baixos nivells d'oxigen o els nivells alts de diòxid de carboni desencadenen un augment en la taxa i profunditat de la respiració. La laringe també canvia amb l'edat, fent que el to, volum i qualitat de la veu canviïn. La veu pot tornar-se més assossegada i lleument ronca. En les dones pot disminuir el to (tornar-se més baix) i en els homes augmentar (tornar-se més alt).

2. Patologies

En l’aparell respiratori poden haver-hi diferents malalties que ens poden afectar a la nostre vida diària.

Esmentarem unes quantes patologies més significatives.

PNEUMÒNIA:

És un procés infecciós del teixit pulmonar, al qual els gèrmens invedeixen el pulmó, aquesta infecció suposa una fallida del mecanisme de defensa.

La pneumònia mes freqüent la produeixen gèrmens com el Streptococcus pneumoniae, staphylococcus aureus, legionella i haemophylus influenzae, o també per virus com la grip o la varicel•la.

Podem reconèixer que tenim pneumònia per:

- Dolor fort el pit

- Tos seca

- Febre

- Escalfreds

La seva recuperació és

- Ingrés hospitalari

- Antibiòtic

- Nebulitzadors (que és una mascara d ‘oxigen)

- En alguns casos cortisona

ASMA

És una inflamació de les vies de l’aire, on aquesta causa diferents graus d’obstrucció de les vies d’aire.

Normalment apareix a

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (16.2 Kb)  
Leer 9 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com