Mètrica I Versificació

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

EL VERS

Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl.labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla.

El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l´hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl.laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les paraules esdrúixoles compten sovint com a paraula plana.

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC ENTRE MOTS:

HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:

Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)

SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.

A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)

ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)

Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)

FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC DINS DELS MOTS:

SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica:

me-mò-ri-a ........me-mò-ria.

DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara en català:

ai-gua................a-i-gua

VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl.labes i sense cesura

MONOSÍL.LAB (1 síl.laba) , BISÍL.LAB (2)I TRISÍL.LAB (3) Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs

TETRASÍL.LAB O QUADRISÍL.LAB (4) Usat a l´edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. JAUME ROIG

Una polida

Galant, ardida, ...

PENTASÍL.LAB( 5 ) No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer JOSEP SEBASTIÀ PONS

Passen bandolers,

Bandolers d´Espanya,

HEXASÍL.LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular TEODOR LLORENTE

Joiós caçador, passa;

Busca més brava caça

I deixa´m quiet a mi...

HEPTASÍL.LAB (7) El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers ANÒNIM

A l´Aragó hi ha una dama

Que és bonica com un sol;

Té la cabellera rossa...

OCTOSÍL.LAB (8) Molt usat també a l´edat mitjana i des de la Renaixença GUIMERÀ

Les fulles seques fan sardana

D´ací d´allà saltironant…

VERSOS D´ART MAJOR:de 9 a 12 síl.labes amb o sense cesura.

CESURA: pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada entre dues paraules o no. Pot admetre síl.labes addicionals que no afecten al recompte.

ENEASÍL.LAB( 9 ) Poc usat

DECASÍL.LAB (10) Sense CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo italià) CARNER

L´aurora tem de viure i es preserva

El llamp, el tro, la majestat revelen...

Amb CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga) J. ROÍS DE CORELLA

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

Penatge blanc, he vista una garsa...

AMB CESURA:6+4 (origen francès) M. MILÀ I FONTANALS

Voleu oir la gesta del pros Bernat,

Comte de Ribargorça i de Pallars,...

AMB CESURA : 5+5 (origen castellà) VERDAGUER

Te vull sobre el pit com una corassa,

Te vull sobre el cor com místic segell...

HENDECASÍL.LAB (11) Poc usat, surt al romancer

ALEXANDRÍ (12) Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). GUERAU DE LIOST

Ja el ramat és a dins. La porta s´ha tancat

I pel llindar balder traspua el color groc...

Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl.labes àtones i tòniques al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. Provenen dels grecs i llatins, que distingien entre síl.labes llargues i breus, que per nosaltres serien tòniques ( T ) i àtones ( A ). La distribució dels accents pot estar feta de manera que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música" del vers. Per demostrar-ho només cal experimentar el plaer d´escoltar poemes en un idioma estranger o desconegut per a nosaltres. Els peus mètrics més usuals són:

IAMBE àtona-tònica De dins el pit covard els mots com un estol

TROQUEU tònica-àtona És quan dormo que hi veig clar

DÀCTIL tònica-àtona-àtona L´illa de l´últim adéu on es va inclinà el meu migdia

AMFÍBRAC àtona-tònica-àtona S´agita la pompa llanguent d´una immensa cortina

ANAPEST àtona-àtona-tònica Va passant entremig de sa gent adormida

Els poetes del segle XX, en canvi, prefereixen fer el ritme mitjançant la repetició de sons vocàlics (al.literació), les frases interrogatives i exclamatives, el tipus d´oracions sintàctiques escollit, les repeticions de mots o camps semàntics...

Fixa´t en aquestes estrofes:

Sobre una mar amb a penes murmuri d´escumes

A A A T A A T A A T A A T A

un capvespre amb el cel tot lluent i amb uns núvols

A A T A A T A A T A A T A

d´un cop d´ala Ariel se n´anà al cim de l´aire

A A T A A T A A T A A T A

las de seure a la seva carrossa de set aficions

A A T A A T A A T A A T AA T

CARNER

Si es tenen en compte les sinalefes, el ritme és:

(AAA) T AA T AA T AA T AA T (A)

i s'han comptat a cada vers de forma independent.

En canvi, hi ha altres poetes que compten tota l'estrofa en el seu conjunt, com fa Joan Maragall en aquest poema de sota, perquè la successió TA continua als versos següents:

La sardana és la dansa més bella

A A T A A T A A T A

de totes les danses que es fan i es desfan

A T A A T A A T A A T

és la mòbil, magnífica anella

A A T A A TA A T A

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

A A T A A T A A T A A T

Ara el ritme és:

AA T AA T AAT A/

A T AA T AA T AA T

En aquest segon cas no s´han tingut en compte els ENCAVALLAMENTS, que són les interrupcions de les frases quan acaba el vers, per continuar-les al vers següent. Hi ha encavallaments suaus (quan continua una frase llarga) o bruscos (quan només es fa l´encavallament de pocs mots: un o dos). El primer cas produeix un ritme lent i el segon cas dóna un ritme sincopat al poema. L´encavallament serveix per a fer una lectura més ràpida i realçar el mot o mots encavallats.

Per trobar els accents d´un poema s'ha de tenir en compte que:

-El recompte comença a partir de la primera síl.laba tònica. Si, per davant o darrera de l´última tònica , queden àtones, no es compten perquè estan en ANACRUSI.

-La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa, però hi ha monosíl.labs àtons, com els articles, conjuncions, pronoms febles,etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen accent)...

-Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari:

ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P)

-S´han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc. a l´hora de comptar les síl.labes accentuades o àtones.

-No poden aparèixer més de dues síl.labes àtones seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre un accent de suport: I així treurà meravellosa flor. (T T T T T)

-Els accents rítmics no poden caure en dues síl.labes tòniques consecutives. Si és així, se n´elimina un.

La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.

Generalment solen rimar dos mots semblants (dos noms, dos verbs, etc.) perquè és més fàcil. També serveix per reforçar el final del vers en els encavallaments i donar melodia al conjunt: "asseguda" rima amb "nua".

CONSIDERACIONS ESPECIALS

-Quan hi ha diftongs o hiats, es posició de rima, només es té en compte la vocal accentuada o la vocal forta, si és àtona, ni pas la i/u, pel que fa a la rima. Així, rimen "entesa" i "paciència".

-Les vocals i/u al final de paraula plana o esdrúixola s´equiparen a e/o respectivament, per mantenir la rima.

-La vocal post-tònica de les estrúixoles tampoc compta , pel que fa a la rima.

TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE

CONSONANT Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot

...