PROTOCOL NOTARIAL
Enviado por albalola • 19 de Agosto de 2022 • Trabajos • 1.105 Palabras (5 Páginas) • 69 Visitas
Història Moderna Universal II
Alba Maria Baldayo Abad (2021/2022)
PROTOCOL NOTARIAL, Jacinto Gargallo
En la majoria dels casos, no es disposava de testament,
El notari: Jacinto Gargallo.
Testador: Joseph alborz, escrivà procurador de la real audiència i Franciscà Lorente procurador dels jutjats ordinaris de València.
El protocol notarial pertany a Thomas Coll, que té una avançada edat i és dedicada a l’ofici de la llaurança. Thomas disposa de la ciutadania pertanyent a la ciutat de Quart.
La causa de la preparació del testament és la seua avançada malaltia, aquesta, però no li impedeix parlar, tindre memòria i capacitat de testar els seus béns com bé cita en el protocol.
El Sr. Coll és manifesta clarament cristià, havent viscut i mort en la fé amb l’esperança de salvar la seua ànima, denotant una clara presència de la religió en la vida quotidiana.
El protocol té la peculiaritat de què es va escriure en diferents anys, exposant així el canvi de pensament cap a la seua voluntat en cadascuna d’elles. Les diferents versions varen ser formades entre els dies 9 i 22 el 9 de juliol de 1739 a la ciutat de Quart, aquesta ciutat és situa a la perifèria de València.
És present la presència de simbolismes de manera clara al llarg de tot el testament, ficant front deu la voluntat de la santa trinitat i l’Església catòlica de roma, citant de manera directa la figura de deu i de la verge Maria
Thomas Coll, va contraure al llarg de la seua vida quatre matrimonis.
No era comú a l’època una gran quantitat de matrimonis ja que el sacrament era de caràcter vitalici. Les morts de les tres anteriors dones és molt probable que foren ocasionades per les diferents onades de pesta que encara al segle XVIII es produïen, mateixa malaltia que acarreava el sr. Coll.
La descendència viva son en conjunt uns huit fills, aquesta és una xifra comuna a l’etapa oriental, més que a l’occidental, degut a la gran mortalitat d’infants que es produïa, Així és possible que tinguera més fills i que aquests hagueren mort a una edat temprana o que alguna dona morira a causa d’algun avort.
Thomas coll relata com la dot del seu segon matrimoni, amb Vicenta Aguilar va ser de cent monedes valencianes. Trenta lliures d’aquestes van ser per a configurar el funeral, amb 70 restants. D’aquestes setanta, trenta cinc són donades al seu fill Vicente coll en l’actualitat, que en eixe moment era menor d’edat.
Per altra banda, disposa que tots els seus béns, drets i accions siguen dividits i entregats de manera universal i legitima als seus 8 fills.
Aquesta herència igualitària no era comuna en l’època, on soles es donava en el 28,57% dels casos per a llauradors, el més comú era el testament de millora, aquest es basa en el fonament de millorar la posició d’un dels descendents. La monopolització de la herència era donada per tal de asegurar la posició familiar. Una dada curiosa des del punt de vista actual, és en el moment d’escriure el nom de la filla heredera, la seua única filla, el nom d’aquesta és troba acompanyat pel nom del marit, “mujer de Manuel Espinós” açó és degut a que en el segle xviii dintre de les relacions marit-dona es donaven per sentat el sotmetiment d’elles, evidenciant la jerarquia que es donava i que era acceptada pels poder públics i per l’església, aquest sometiment és tant que la dona era tildada d’imbecilitat[1]
La primera versió del protocol es escrita el 9 de juliol de 1739 de manera que disposa que el seu fill Thomas configure la figura de curador, una figura implementada al segle xvii entre les cases benestants, fent que el fill major dispose de tots els poders necessaris cap al seu fill menor d’edat, Nicolas. Així doncs, declara que l’inventari dels béns, el preu just d’aquests i la divisió de les mateixes es faça extrajudicialment i que per a dur-lo a terme s’encarreguen Vicente i Thomas coll.
La segona versió del testament estarà escrita a la ciutat de València el 20 d’abril de 1721, per Vicente Calatayud, corredor de seda. En aquesta versió declara que anul·la l’anterior per tal de què aquestes disposicions, les últimes que es facen siguen les que es duguen a terme.
...