ANÀLISI PEL·LÍCULA CIUDADANO KANE

ANÀLISI PEL·LÍCULA CIUDADANO KANE

[pic 1]

ÍNDEX

FITXA TÈCNICA        2

INTRODUCCIÓ        3

RESUM ARGUMENTAL        4

ANÀLISI ESTILÍSTIC        6

ANÀLISI TECNOLÒGIC        11

ANÀLISI HISTÒRIC        12

CONCLUSIÓ        13

BIBLIOGRAFIA/REFERÈNCIES        14

Fitxa tècnica:        14

Resum argumental:        14

Anàlisi estilístic:        14

Anàlisi tecnològic:        14

Anàlisi històric:        14

-Les dues crítiques han de ser presentades en un sol document en pdf o word.

- Una de les crítiques  ha de ser de la llista de pel·lícules de  Sight & Sound i l’altra de la llista de la BBC.

- La extensió total del document ha de ser d’un màxim de 12 pàgines amb fotos o il·lustracions incloses.

- Es recomana no utilitzar una mida de lletra excessivament gran ( excepte en els títols) però  es pot triar qualsevol tipus.

- Les crítiques poden estar redactades tant en català com en castellà.  

1. FITXA TÈCNICA

1. INTRODUCCIÓ

Rosebund, van ser les últimes paraules abans de morir de Charles Foster Kane. Amb aquesta premisa argumental s’inicia la pel·lícula de Ciudadano Kane considerada com una de les millors pel·lícules del cinema. La seva estètica trencadora, la gran versatilitat a l’hora de tractar diferents temes i problemàtiques i la capacitat de ser inclosa en una gran varietat de generes, fan que la pel·lícula hagi estat reconeguda com una de les millors i com una revolució dins de la industria cinematografia en el moment de la seva creació. Ja sigui per la genialitat del director Orson Welles, pels dots interpretatius de tot l’equip de repartiment o pel conjunt de directors dels diferents departaments : Banda Sonora, direcció de fotografia, productora… (miri fitxa tècnica pàg 2) és obvi veure com aquest film és una obra mestra en tots els sentits.

En el següent treball es farà un anàlisi dels diferents aspectes que componen la pel·lícula amb l'objectiu de desarticular-la i entendre les raons de la seva gran fama i rellevància. Per fer-ho s’han seguit les pautes donades per a realitzar aquest treball d’analisis i s’ha estructurat en diferentes seccions:

La primera, és composa d’una fitxa tècnica en què es poden veure els diferents professionals que han treballat en la pel·lícula, els seus departaments i informació addicional com l’any d’estrena o el mateix títol de la pelicula.

El següent apartat es centra en l'anàlisi de l’argument que condueix la pelicula, posant èmfasi en les diferents parts de la trama que destaquen, ja siguin per originalitat com per qualitat. En resum, sintetitza la narrativa de la película i s'analitza en conseqüència.

A continuació, s’hi troba l'anàlisi estilístic en el que, com bé el nom indica, es busca trobar quines van ser les diferents tècniques, idees, arguments, de caràcter més estètic, que van permetre que la pel·lícula guanyés tant de prestigi dins del sector cinematogràfic. S'observa la seva narrativa, l'ús de tècniques i els usos, plans i enquadraments, és a dir, el que correspondria al departament de fotografia de la pelicula. Cal destacar que Orson Welles, director de film, ressalta per el gran ventall de recursos que empleaba en les seves produccions, per això hem cregut de gran importancia focalitzar gran part del treball en aquest apartat.

1.  RESUM ARGUMENTAL

El film comença endinsant-nos al castell de Xanadú. Enormes reixes, passadissos i estances buides són travessades dins arribar a una habitació on un ancià xiuxiueja uns mots abans de morir. "Rosebud" és l'única paraula que aconsegueix articular.La defunció del misteriós home és notícia arreu del món, una sèrie de periodistes es reuneixen per veure un muntatge sobre la vida de l'home mort, el célebre milionari, periodista i polític Charles Foster Kane. Rawlston, el cap de la redacció expressa la seva disconformitat amb el muntatge, segons aquest, el vídeo comença des de la mort de Kane, i rememora els esdeveniments més destacables de la seva vida, però no aconsegueix plasmar qui va ser veritablement aquest home. Rawlston pregunta per les últimes paraules de la celebritat, intrigat pel significat d'aquestes. És per això que li demana a un dels seus periodistes, Jerry Thompson, que entrevisiti a unes quantes persones que van conèixer al milionari per tal d'esbrinar el que volia dir "Rosebud". La majoria dels presents assumeix que la paraula tindrà una explicació molt més senzilla del que aparenta.

El primer lloc que visita Thompson és un club nocturn d'Atlantic City, anomenat El Rancho. Allà, Susan Alexander, la última dona de Kane , actua regularment. Malauradament aquesta es nega a parlar amb el periodista, és un cambrer el que aclara a Thompson que Alexander mai ha sentit a parlar de "Rosebud". La següent parada és a la Biblioteca Thatcher, on estan guardades les memòries del tutor de Kane. El periodista aconsegueix llegir el moment on l'home va conèixer a un jove Charles, i els primers anys del famós com a editor. A causa de la seva voluntat de tenir fama i poder, es casa amb Emily Monroe Norton, neboda del president. Per últim, llegeix de la venda del seu imperi a la firma Thatcher. Tanmateix, no troba cap mena de relació amb "Rosebud".

Thompson tampoc té sort en parlar amb Bernstein, amic i fidel treballador de Kane. Aquest fa evident la seva admiració i respecte que sentia pel seu difunt company, i suggereix que "Rosebud" podria ser el nom d'una dona. El periodista explica les dificultats que està trobant per recollir informació i Bernstein recomana que vagi a parlar amb Leland, amic del milionari des de la infància. La visita a Leland és a un hospital, degut a la seva precaria salut. Desgraciadament, ell tampoc té idea sobre el significat de les últimes paraules de Kane, però afirma considerar-se el seu primer amic, tot i que sempre es va comportar molt malament amb ell. Leland aclareix com van ser els matrimonis del magnat. Kane era incapaç de retornar l'amor que necessitava i rebia per part dels altres.

El periodista intenta tornar a parlar amb Susan, la qual accedeix a fer una entrevista, i durant unes hores explica com va ser viure amb Kane, i dedicar-li tota la seva atenció i esforços per ell, que tractava a tothom com si fossin de la seva propietat. Després de la separació va perdre tota la seva fortuna, i Susan confessa sentir llàstima per l'home que va abandonar. Abans d'acabar la conversa, la cantant li recomana a Thompson que parli amb Raymond, el majordom de Xanadú, i la persona que sabia tot el que passava al castell.

Dies després l'home es decideix a anar a la mansió del famós, per tal de donar un cop d'ull a la gran col·lecció d'artefactes i relíquies del mort, i per poder entrevistar a Raymond. El majordom accepta parlar de "Rosebud" a canvi d'una gran suma de diners, i explica els fets de la separació entre Susan i Kane, sense oferir informació nova. Al castell hi ha molta gent encarregant-se de fer inventari de la fortuna del milionari. Després de dies de feina, el periodista acaba acceptant que Kane va ser un home que va tenir tot el que va voler i que ho va perdre tot. Amb tota probabilitat "Rosebud" va ser alguna cosa que va perdre o no va obtenir. Thompson abans d'anar-se'n afirma que aquesta paraula no deu ser més que una peça més del trencaclosques que va ser la vida del magnat.

...