ANÀLISI D'UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA

• Introducció i metodologia:

Aquesta experiència la vaig dur a terme fa un any en el cicle d’Educació Infantil en una escola del barri d’Horta Guinardó de Barcelona, l’escola “Parc del Guinardó”. És una escola d’una sola línia educativa: de P3 fins a 6è de Primària. Està situada dins del mateix parc del Guinardó (d’aquí ve el seu nom) i a on jo hi treballo com a TEI ( Tècnic d’Educació Infantil) a la classe de P3. Tot i que al ser d’una sola línia i tenir tot el parvulari en un sol edifici fa que tots acabem fent de tot.

Va ser un projecte realitzat pels nens i nenes de P3, P4 i P5 a partir d’una proposta feta per les famílies de poder comprar una estructura pel pati d’Educació Infantil. Així que l’equip docent del cicle vam agafar la proposta i la vam transformar en un projecte a on tothom hi podia participar ( famílies, nens i els propis educadors dels cicle).

Per una banda, he triat aquesta experiència perquè va ser molt maca i enriquidora tant per les famílies com pels nens i nenes d’Infantil i per l’equip educatiu del cicle. Per altra banda, perquè sempre he pensat que l’escola hauria de ser un lloc agradable i prou estimulant en si mateix: l’espai, la seva distribució, la il•luminació, la decoració... tot influeix en nosaltres i en la sensibilitat dels nens i de les nenes. A la vegada podem dir que sovint l’espai on vivim o treballem ens defineix. En visitar una escola ja podem entreveure, pels treballs que hi ha exposats, per la distribució del mobiliari... quina mena de tasca s’hi fa. A l’hora de solucionar problemes d’espai intervenen molts factors, bàsicament matemàtics i estètics els quals poden convertir-se en un bon exercici per compartir amb els nens i nenes de la nostra classe: decidir la distribució de l’espai amb ells, introduir un nou racó, modificar-ne un d’existent i en aquest cas també compartir-lo tot col•laborant amb les famílies.

Aquesta experiència la podríem lligar dins del bloc 2, escola-comunitat, en el punt del dossier de “Pràctiques efectives per a l’èxit escolar a Europa”, dins de l’apartat de formes de participació de la família a on ens parla dels quatre tipus de participació de la comunitat que contribueixen a l’èxit. D’aquests quatre, n’he escollit dos: la participació de la comunitat en els processos de presa de decisió i la participació de la comunitat en les aules i altres espais d’aprenentatge.

• Anàlisi explicativa de l’experiència:

 Objectius:

Els principals objectius que ens vam proposar van ser:

- Portar a terme la proposta de les famílies.

- Crear un nou espai de joc pensat entre tots (educadors, famílies i nens/es).

- Participar per part dels nens/es en la presa de decisions sentint-se protagonistes dels seus espais, reflexionant sobre el seu joc, expressant preferències, dialogant i arribant a acords.

- Fer sentir a les famílies que formen part del projecte i de l’escola.

- Establir vincles positius entre família-escola-alumnes.

- Compartir el treball diari per part de tots.

 Explicació del projecte:

Les famílies dels nens i nenes de P3, P4 i P5 van proposar comprar una nova estructura de joc per posar al pati d’Educació Infantil. Ens van portar catàlegs i propostes concretes perquè acabéssim de decidir com ho faríem. Va ser aleshores, tot discutint quina estructura triàvem, on la col•locaríem i quines activitats eren més habituals en els nens i les nenes, quan ens vam adonar que calia fer un projecte ben elaborat i no limitar-nos a afegir una estructura nova. Els educadors, preferíem més tenir elements multifuncionals que construccions concretes que només servissin per utilitzar-les d’una forma determinada. Teníem la idea d’utilitzar materials senzills i suggerents que incitessin a fer intervenir la imaginació en el joc. Va ser així com vam pensar convertir-ho en un projecte. A partir d’aquí vam considerar que era important documentar-nos buscant totes les experiències existents en aquest sentit, fer participar a les famílies i, sobretot, portar a terme el projecte pensat pels nens i les nenes.

Vam proposar el tema al claustre, i el van acceptar entusiasmats, bàsicament perquè pensaven que podrien col•laborar-hi directament amb les famílies i que era un projecte real. Posteriorment vam informar als pares i a les mares. Van demostrar un gran interès i sorpresa en saber que realment pensàvem portar-ho a terme. De seguida van començar a portar material: articles sobre el joc dels infants, sobre plantes, catàlegs de jocs.... i a oferir-se per tot el que fes falta.

Les primeres sessions les vam fer amb els nens i van servir per reflexionar i parlar sobre el joc al pati. Vam iniciar el tema fent un dibuix del pati per veure quins elements representaven i quins eren més significatius per a ells. Vam fer un seguit de converses sobre el pati: què hi ha, per què serveix, què els agrada més, què hi ha per jugar, què més utilitzen per jugar encara que no siguin joguines, què no els agrada i què els agradaria fer al pati i no poden. Amb aquests primers diàlegs volíem saber què pensaven del pati, com explicaven els seus jocs, quines eren les seves necessitats i les seves preferències. Allò més sorprenent de totes aquestes converses va ser com utilitzaven tots els elements que, de fet, no són jocs:

- AMB ELS BANCS JUGUEM A FER CASES, TRENS, A AMAGAR-NOS, A NINOS.

- AMB LA PARET A PICA-PARET

- A LES ESCALES FEM CINE, CONTES, TIREM COSES AVALL I JUGUEM A PARES I MARES.

- AL FORAT PER ON ES COLA L’AIGUA, PERQUÈ A BAIX HI HA CACAOLAT. HI TIREM SORRA PER FER MÉS CACAOLAT.

- ALS ARBRES FEM EQUILIBRIS I JUGUEM COM SI HI PUGESSIM AMB CORDES

- A LES PLANTES FEM COVES, TROBEM ARANYES I AMAGUEM TRESORS.

- AMB LA PAPERERA A FER-LA GIRAR PER FER DE VOLANT O PER ENGEGAR AIGUA PER APAGAR UN FOC.

Els majors inconvenients que trobaven al pati eren:

- A BUSCAR TRESORS NO S’HI POT JUGAR

...