ANÀLISI D'UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA

• Introducció i metodologia:

Aquesta experiència la vaig dur a terme fa un any en el cicle d’Educació Infantil en una escola del barri d’Horta Guinardó de Barcelona, l’escola “Parc del Guinardó”. És una escola d’una sola línia educativa: de P3 fins a 6è de Primària. Està situada dins del mateix parc del Guinardó (d’aquí ve el seu nom) i a on jo hi treballo com a TEI ( Tècnic d’Educació Infantil) a la classe de P3. Tot i que al ser d’una sola línia i tenir tot el parvulari en un sol edifici fa que tots acabem fent de tot.

Va ser un projecte realitzat pels nens i nenes de P3, P4 i P5 a partir d’una proposta feta per les famílies de poder comprar una estructura pel pati d’Educació Infantil. Així que l’equip docent del cicle vam agafar la proposta i la vam transformar en un projecte a on tothom hi podia participar ( famílies, nens i els propis educadors dels cicle).

Per una banda, he triat aquesta experiència perquè va ser molt maca i enriquidora tant per les famílies com pels nens i nenes d’Infantil i per l’equip educatiu del cicle. Per altra banda, perquè sempre he pensat que l’escola hauria de ser un lloc agradable i prou estimulant en si mateix: l’espai, la seva distribució, la il•luminació, la decoració... tot influeix en nosaltres i en la sensibilitat dels nens i de les nenes. A la vegada podem dir que sovint l’espai on vivim o treballem ens defineix. En visitar una escola ja podem entreveure, pels treballs que hi ha exposats, per la distribució del mobiliari... quina mena de tasca s’hi fa. A l’hora de solucionar problemes d’espai intervenen molts factors, bàsicament matemàtics i estètics els quals poden convertir-se en un bon exercici per compartir amb els nens i nenes de la nostra classe: decidir la distribució de l’espai amb ells, introduir un nou racó, modificar-ne un d’existent i en aquest cas també compartir-lo tot col•laborant amb les famílies.

Aquesta experiència la podríem lligar dins del bloc 2, escola-comunitat, en el punt del dossier de “Pràctiques efectives per a l’èxit escolar a Europa”, dins de l’apartat de formes de participació de la família a on ens parla dels quatre tipus de participació de la comunitat que contribueixen a l’èxit. D’aquests quatre, n’he escollit dos: la participació de la comunitat en els processos de presa de decisió i la participació de la comunitat en les aules i altres espais d’aprenentatge.

• Anàlisi explicativa de l’experiència:

 Objectius:

Els principals objectius que ens vam proposar van ser:

- Portar a terme la proposta de les famílies.

- Crear un nou espai de joc pensat entre tots (educadors, famílies i nens/es).

- Participar per part dels nens/es en la presa de decisions sentint-se protagonistes dels seus espais, reflexionant sobre el seu joc, expressant preferències, dialogant i arribant a acords.

- Fer sentir a les famílies que formen part del projecte i de l’escola.

- Establir vincles positius entre família-escola-alumnes.

- Compartir el treball diari per part de tots.

 Explicació del projecte:

Les famílies dels nens i nenes de P3, P4 i P5 van proposar comprar una nova estructura de joc per posar al pati d’Educació Infantil. Ens van portar catàlegs i propostes concretes perquè acabéssim de decidir com ho faríem. Va ser aleshores, tot discutint quina estructura triàvem, on la col•locaríem i quines activitats eren més habituals en els nens i les nenes, quan ens vam adonar que calia fer un projecte ben elaborat i no limitar-nos a afegir una estructura nova. Els educadors, preferíem més tenir elements multifuncionals que construccions concretes que només servissin per utilitzar-les d’una forma determinada. Teníem la idea d’utilitzar materials senzills i suggerents que incitessin a fer intervenir la imaginació en el joc. Va ser així com vam pensar convertir-ho en un projecte. A partir d’aquí vam considerar que era important documentar-nos buscant totes les experiències existents en aquest sentit, fer participar a les famílies i, sobretot, portar a terme el projecte pensat pels nens i les nenes.

Vam proposar el tema al claustre, i el van acceptar entusiasmats, bàsicament perquè pensaven que podrien col•laborar-hi directament amb les famílies i que era un projecte real. Posteriorment vam informar als pares i a les mares. Van demostrar un gran interès i sorpresa en saber que realment pensàvem portar-ho a terme. De seguida van començar a portar material: articles sobre el joc dels infants, sobre plantes, catàlegs de jocs.... i a oferir-se per tot el que fes falta.

Les primeres sessions les vam fer amb els nens i van servir per reflexionar i parlar sobre el joc al pati. Vam iniciar el tema fent un dibuix del pati per veure quins elements representaven i quins eren més significatius per a ells. Vam fer un seguit de converses sobre el pati: què hi ha, per què serveix, què els agrada més, què hi ha per jugar, què més utilitzen per jugar encara que no siguin joguines, què no els agrada i què els agradaria fer al pati i no poden. Amb aquests primers diàlegs volíem saber què pensaven del pati, com explicaven els seus jocs, quines eren les seves necessitats i les seves preferències. Allò més sorprenent de totes aquestes converses va ser com utilitzaven tots els elements que, de fet, no són jocs:

- AMB ELS BANCS JUGUEM A FER CASES, TRENS, A AMAGAR-NOS, A NINOS.

- AMB LA PARET A PICA-PARET

- A LES ESCALES FEM CINE, CONTES, TIREM COSES AVALL I JUGUEM A PARES I MARES.

- AL FORAT PER ON ES COLA L’AIGUA, PERQUÈ A BAIX HI HA CACAOLAT. HI TIREM SORRA PER FER MÉS CACAOLAT.

- ALS ARBRES FEM EQUILIBRIS I JUGUEM COM SI HI PUGESSIM AMB CORDES

- A LES PLANTES FEM COVES, TROBEM ARANYES I AMAGUEM TRESORS.

- AMB LA PAPERERA A FER-LA GIRAR PER FER DE VOLANT O PER ENGEGAR AIGUA PER APAGAR UN FOC.

Els majors inconvenients que trobaven al pati eren:

- A BUSCAR TRESORS NO S’HI POT JUGAR GAIRE PERQUÈ NO HI HA PROU PLANTES, NI RACONS.

- A PILOTA TAMPOC PERQUÈ ES TRENQUEN LES PLANTES I LA PILOTA SE’N VA AL CARRER.

El que sí valoraven eren les estructures de joc existents (una caseta elevada amb tobogan), la sorra i l’aigua, les joguines (pales, galledes, rodes...) i l’espai verd.

Vam fer un recull dels seus jocs preferits a partir del que ells deien i del que ens van anotar les famílies a les seves llibretes: a pilota, a amagar-se, a enfilar-se, anar amb bici, barrejar sorra i aigua, pujar al tobogan i al gronxador, buscar tresors i el joc simbòlic.

Aleshores va ser quan vam demanar l’opinió sobre el pati a les famílies i als monitors per recollir més observacions. Els pares i les mares van insistir en temes de seguretat, en tenir més espais verds i altres ambients de joc. Els monitors van demanar més zones perquè els nens i les nenes poguessin enfilar-se.

Els educadors també vam fer observacions de conductes de joc i a partir d’aquí vam veure que calien llocs per amagar-se perquè els nens i les nenes es ficaven entre les plantes, sota els bancs i a l'escala. També vam veure que necessitaven material obert com ara capses de fruita (on hi guardem les joguines) per utilitzar-les de diverses maneres (per ficar-se a dins, per fer de cotxes, per arrossegar-les, per fer de taula, de tamboret, de casa...) i una zona buida per deixar la possibilitat de córrer i arrossegar amunt i avall els camions.

Una vegada havíem recollit la crítica sobre el nostre pati va començar la feina de buscar noves possibilitats.

Per un costat, les famílies ens van explicar els jocs a què jugaven de petits i els van ensenyar

...