El Cafè De La Marina

ESTRUCTURA

El Cafè de la Marina, està dividida en tres parts, segueix els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç que es corresponen amb els tres actes.

L’acte primer introdueix les informacions i els antecedents pertinents per a la comprensió posterior de la trama com el passat de la Caterina i el Libori, el futur de la Rosa... Es presenten els personatges i la situació escènica de l'obra.

Al segon acte, el conflicte s’hi defineix. Apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica. S’instaura el triangle sentimental.

Finalment amb el tercer acte arriba el desenllaç: un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, que retira l’oferta matrimonial per culpa de la mala fama de la núvia, obre camí cap al final feliç, on Claudi li declara el seu amor a Caterina.

TEMÀTICA

- Pescadors

Josep Maria de Sagarra ens parla de la pobresa i de la supervivència, del món dels pescadors catalans de principi del segle XX. El lloc de l’acció dramàtica es situa en una vila marinera on la majoria d’homes són pescadors. Són els que duen al cafè les circumstàncies i les conseqüències del treball diari al mar, i hi esmicolen l’existència pròpia i, de vegades, la dels altres. Claudi representa el món del poble mariner en tota la seva força.

En aquesta obra també hi participen altres pescadors com: el Baldiri, el Moreno, el Tià, l'Antonet i el Gallaret; Són personatges que no surten en molts dels actes. Es limiten a enunciar que els tenalla la pobresa, que menen una existència feixuga mentre passen les hores mortes bevent rom i jugant a les cartes.

- Maledicència

Al poble mariner la vida transcorre sense grans novetats i sempre de manera convencional. Al ser un poble, com sol passar, la gent es coneix, els rumors s’estenen i tothom s’assabenta de tot. Les murmuracions de la gent del poble es centren en el drama de la Caterina, la noia marcada per haver dut a terme una acció no acceptada socialment, el seu avortament amb un jove que a fugit a França.

La por del «què diran» determina les decisions de Libori. Així, va obligar Caterina a avortar, convençut que així la gent del poble no en parlaria més, per evitar la vergonya pública. Les males llengües són les responsables també de que Monsieur Bernat retiri el pacte de casar-se amb la Caterina.

Tot i això, l’autor transforma la murmuració en quelcom positiu: priva Caterina de la alta qualitat de vida que li hauria proporcionat Bernat, però l'afavoreix en que la lliura a l’amor verdader i la passió per Claudi. Gràcies a la maledicència, l’obra acaba amb un final feliç.

- El negoci del cafè

El lloc on es desenvolupa l’obra és en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, vora el Cap de Creus. Representa la vida quotidiana al s.XIX. És un establiment pintoresc i irregular, tocant a la platja. Dóna la sensació d’una casa molt orejada, amb taules a fora i a dins.

És un lloc de trobada de la gent del poble, obert a tothom. Es creuen diferents tipus de personatges: la clientela, els pescadors joves i vells, les poncelles del poble, l’amo de la casa i les seves dues filles...

En un cafè la gent té la possibilitat de comentar les coses que succeeixen. Recull les maneres de parlar, els costums, els hàbits d’aquella gent marinera, però també els sentiments, els projectes de vida i les decepcions d’aquest petit món entorn del Cafè de la Marina.

- La maternitat

A El Cafè de la Marina hi trobem una divisió entre la maternitat desitjada i la maternitat frustrada. Rosa reconeix que li interessa Rafel sobretot per poder tenir un fill: «M'agrada més tenir una criatura». Al pol oposat, s'hi situa Rufina, de qui Baldiri comenta que «no ha tingut mainatges».

D’altra banda, trobem a Caterina, qui va avortar, però volia el nadó. Avorta pressionada pel pare, però el trauma no impedeix que encara somiï desperta: a vegades imagina trossos de vida amb un nen seu.

A El Cafè de la Marina hi ha, a més, una mare morta. Libori és vidu, cosa que afegeix a l'argument un toc melodramàtic. Les dues filles han tret alguna cosa de la mare. Rosa s’hi assembla més físicament «I ara que

...