Colònies Escolars

El text a comentar forma part de la Memoria de la colonia escolar de Valencia, instalada en Chelva por la Junta valenciana, a l’estiu de 1933, en la que es tracta el tema de les “colònies escolars” o “missions pedagògiques” a l’època de la II República espanyola.

L’autor del text és Francisco Carrión Ortega, pedagog valencià, compromès amb la defensa dels valors republicans, que va formar part de la delegació de missions pedagògiques a València.

El text se situa a l’any 1933, en el impàs entre els dos primers biennis de la II República espanyola (1931 – 1933 i 1933 – 1935). L’arribada de la República l’any 1931 suposà un canvi molt important en la forma d’entendre la cultura i l’educació, ja que, per primera vegada, “...un govern inclou entre els seus objectius més importants elevar el baix nivell educatiu i cultural de les classes populars”. Diferents personalitats, sobretot intel•lectuals, compromeses amb el canvi que va portar el nou règim, entenien que “les elevades taxes d’analfabetisme eren la causa més important de l’endarreriment del país” i que “reduir-les seria una revolució”. El 29 de maig de 1931 es crea el Patronat de Missions Pedagògiques, dependent del Ministeri d’Instrucció Pública i Arts i es nombra com a director del mateix a Manuel Bartolomé Cossío, reconegut intel•lectual i figura fonamental de la Institución Libre de Enseñanza.

El text de Francisco Carrión qüestiona el funcionament de les colònies escolars valencianes a l’any 1933, ja que compara, aquest funcionament, amb el plantejament inicial que es va fer d’aquestes institucions.

Els antecedents ideològics de les colònies escolars poden situar-se a l’època de la Il•lustració i, més concretament, als plantejaments educatius de Rosseau a la seva obra titulada El orígen de la desigualdad de los hombres (1754) on senyala la idea central de la seva filosofia: “trobar en un mateix aquella part de la naturalesa que la societat encara no ha empitjorat, doncs és l’origen dels mals de l’home i la que el corromp”. Segons Rosseau “l’home ha de tornar al seu estat natural, apropar-se a la naturalesa, a la que l’home és realment lliure”. Les colònies escolars aproparien als nens al medi natural per “millorar la seva futura qualitat humana”.

El desenvolupament de les colònies escolars de vacances, a finals del segle XIX i primer terç del XX, respon a la influència del moviment higienista que protagonitza importants canvis a la vida i costums de les societats europea i americana de l’època. La població infantil, especialment necessitada, era considerable. S’havia de prestar ajuda, de manera immediata, a aquells nens “amb clares manifestacions d’anèmia per privació alimentària, a nens que vivien en unes condicions totalment insalubres i nocives, doncs per enfortir la naturalesa, per prevenir la malaltia, més que per curar-la, necessitaven com únics remeis, aire fresc i pur, habitació sana, aliment substanciós, moviment, joc i alegria”. En les escoles

...