Plans de ciutat Barcelona, Madrid i País Basc

Hugo Aibar Delgado

Neus Campmany Gómez

Trames urbanes. De la ciutat de l’antic règim a l’eixample del segle XIX

BARCELONA

1-.

• Trama urbana de l’antic règim

[pic 1]

Àrea total ≃ 2,16 km² 

Distància total ≃ 5,86 km 

• Eixample de Barcelona

[pic 2]

Àrea total ≃ 7,44 km² 

Distància total ≃ 13,80 km 

2-. 

El projecte de l'eixample de Barcelona, anomenat pla de Cerdà, es va dur a terme l'any 1860 dissenyat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Aquest pla es va realitzar a la meitat del segle XIX en plena industrialització, època en quel Barcelona augmenta la mà d'obra i, alhora, la densitat, la qual cosa va suposar un empitjorament de la qualitat de vida i amb constants revoltes, ja que convivia molta gent en molt poc espai i la ciutat estava envoltada per una muralla que no permetia edificar més enllà i això provocava l'aglomeració de la població dins el recinte, la falta d'higiene i sanitat, i a més a més s'havia perdut la seva utilitat per l'avenç militar. L'any 1854 es va produir una epidèmia de còlera, iniciant un moviment de protesta amb el lema d'"Abajo las murallas", demanant el seu enderrocament, per així poder ampliar la ciutat i millorar la qualitat de vida.

En aquell mateix any O'Donnell, president del govern, i Pasqual Madoz, governador de Barcelona, van iniciar l’enderrocament que el poble desitjava. Ildefons Cerdà va realitzar l'any 1855 un plànol topogràfic del Pla de Barcelona i l'any 1855 va redactar un avantprojecte d'eixample de la ciutat el qual mostrava els traçats generals del que seria el "Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona". Aquesta pla planificació de la ciutat que va idear Cerdà era descentralitzada, oberta, carrers amples, creació de jardins, illes obertes, convivència entre classe social... El projecte inicialment no va agradar a les autoritats municipals ni propietaris, i l'Ajuntament va convocar l'any 1859 un concurs de Projectes per l'Eixample, guanyat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Seguidament l'any 1860 el govern central va aprovar el Pla Cerdà i l'any 1863 Ildefons afegeix diferents variacions com per exemple la incorporació del ferrocarril en la xarxa urbana.

Les característiques territorials de Barcelona eren, les grans vies de pas entre el litoral i l'interior a través de les unitats de relleu, i l'orografia i potencialitats de l'emplaçament de la ciutat i els seus entorns.

Amb aquest projecte de Cerdà es va aconseguir integrar la trama urbana amb els municipis de Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; i més tard Sant Joan d’Horta, Sarrià, entre d’altres. La incorporació d’aquests municipis va fer que sorgís la necessitat de crear un pla d’enllaços de la ciutat. León Jaussely, urbanista francès, va fer un pla amb un esquema estructural intentant reformular el Pla Cerdà. La seva proposta estava basada en un esquema viari de vies principals, la zonificació d’activitats i l’ordenació dels espais verds. El projecte no es va acabar del tot, i al 1917 es va reformular amb el nom “Pla Romeu-Porcel”. Tot i així, va servir com a inspiració, gràcies a la seva innovació,  per l’urbanisme barcelonès durant gran part del segle XX.

Cerdà va idear els edificis de manera que les classes socials convisquessin juntes, és a dir, als primers pisos s’hi reunien la burgesia i als de més amunt la classe obrera. D’aquesta manera, no hi havia unes zones només d’obrers o burgesia, sinó que estaven junts. Es pot dir que també servia per tenir a la classe obrera més controlada, ja que al no ser un barri exclusivament d’una classe social concreta, feia més difícil que elaboressin una revolta.

3- 

La morfologia principal d’aquest projecte es basa en una trama urbana ortogonal, distingint les vies i les intervies. Les mansanes eren el mòdul bàsic, estaven situades sobre eixos de 113 metres i carrers de 20 metres, cada 5 eixos les vies eren més amples. Només estava construït un 50% de la mansana, ja que la resta estava destinada als xamfrans de 45 graus.

Unes vies estaven paral·lelament a la línia de la costa i d’altres en perpendicular, fet que provoca que tots els costats dels xamfrans tinguin llum solar directa en algun moment del dia. 

Les grans vies estructuradores eren la Gran Via de les Corts Catalanes, que anava paral·lelament a la costa, l’Avinguda Meridiana i l’Avinguda Diagonal, aquestes tres vies coincidien en un mateix punt, a la Plaça de les Glòries Catalanes. Una altra via principal era l’Avinguda del Paral·lel, que arribava fins al port.

Al Google Maps podem observar que la forma de les mansanes són quadrades, la majoria d'elles la superfície és de 17.550 m², però observem amb la mida de les mansanes 135x130 que no és un quadrat perfecte o d'altra banda pensem que és degut a un error de precisió amb l'eina de treball que hem utilitzat. També hem observat que hi ha mansanes de diferents mides com per exemple la que hem calculat, la seva superfície total és de 24.454 m² amb una mida de 17.550 x 17.550.
L'amplada de les intervies és de 15 metres i la de les vies de 20 metres, observant que totes les vies i intervies de Barcelona són iguals.

4-.

Cerdà en cada mansana va realitzar dues formes fonamentals per situar els edificis, la primera forma proposava dos blocs en paral·lel col·locats en costats oposats, situant en l'interior un espai rectangular en el qual es transformarà a jardí, el resultat era un immens jardí longitudinal que passava els carrers. En la segona forma exhibeix dos blocs junts formant una L situant-los en dos costats contigus de la mansana, i amb l'espai que sobre col·locar un jardí, en unir 4 mansana formaven un quadrat edificat que travessava per dos carrers perpendiculars i els quatre jardins es transformaven en un. Avui en dia, aquesta idea de jardins no es compleix, ja que la zona central de les mansanes amb edificis baixos destinats la gran part en tallers i indústries familiars, comportant la unió dels dos laterals construïts amb edificis i tancant les mansanes per augmentar el sòl i aquest fet també ho podem observar en el Google Maps.

...