Reformas Educativas 2010

"Els set sabers necessaris per a l'educació del futur" Per Edgar Morin

1. Una educació que curi la ceguesa del coneixement:

Per Morin el ready made en el coneixement no pot ser filosofia del matí; doncs no hi ha coneixement acabat que garanteixi la dissolució de l'error i de la il·lusió. Per contra, el coneixement humà seguirà estant exposat a les vibracions de les al·lucinacions socials i personals; és així com no existeix ciència, que deixant de banda l'afectivitat, pugui comprometre objectivament amb la seva eliminació definitiva.

L'anterior, porta a reflexionar al filòsof francès en quin ha de ser el tipus d'educació que ens curi de la ceguesa d'un coneixement que només propendeix a la racionalització; ja que "és cert que l'odi, l'amistat o l'amor poden enceguecernos -i potser pensem que una ciència objectiva sigui l'única sortida-, però també és cert, que el desenvolupament de la intel·ligència és inseparable del de l'afectivitat" ".

En conseqüència, Edgar Morin considera que la primera i ineludible tasca de l'educació per afrontar tal ceguesa, ha de ser la d'ensenyar un coneixement capaç de criticar el propi coneixement i, per això, apel·la a evitar la doble alienació que es dóna en " la nostra ment per les seves idees i de les pròpies idees per la nostra ment ".

Per tant, Morin conclou que si la primera tasca és la d'ensenyar un coneixement que formi la humanitat per criticar el coneixement; el primer objectiu de l'educació del futur serà apropiar a cadascun dels alumnes de la capacitat per detectar i esmenar els errors i il·lusions d'aquest, en un escenari social de reflexibilitat, crítica i, sobretot, de convivencialitat ideològica.

2. Una educació que garanteixi el coneixement pertinent:

Com saber quina és la informació clau en aquest oceà de dades? Morin respon amb una invitació a determinar els problemes clau de la humanitat; potenciant així, la idea d'una educació que promogui la "intel·ligència general" dotada de sensibilitat davant el context o la globalitat i que al seu torn pugui referir-se al multidimensional ia la interactivitat complexa dels elements. La seva distinció "pertinent" entre la "racionalització" com a construcció mental que només atén en general ia la "racionalitat" s'até simultàniament al general i al particular, permet definir el que ell va denominar "coneixement pertinent", que sempre és i al mateix temps general i particular.

3. Una educació que ensenyi la condició humana:

Morin confirma que conèixer l'ésser humà és situar-lo en l'univers i, a la vegada, separar d'ell: la humanitat ha de reconèixer en la seva humanitat comuna i, a la vegada, reconèixer la diversitat cultural implícita en tot el que és humà.

Per a això, el filòsof francès ratifica que el coneixement de l'ésser humà ha de ser contextualitzat: En preguntar qui som hem de preguntar on som, d'on venim i on anem.

Així sintetitza l'ésser i el desenvolupament de l'humà en un conjunt de tríades o bucles amb les quals explica el global i l'individual de l'espècie: a. Cervell-ment-cultura; b. Raó-afecte-impuls; c. INDIVIDU-societat-espècie. Per concloure que l'educació haurà de mostrar el destí individual, social, global de tots els humans i el nostre arrelament com a ciutadans de la terra.

4. Una educació que ensenyi la identitat terrenal:

L'horitzó planetari és fonamental en l'educació d'avui i del futur: el desenvolupament d'un autèntic sentiment de pertinença a la nostra terra, considerada per Morin com l'última i primera pàtria, és imprescindible per al desenvolupament de la consciència antropològica, ecològica, cívica i espiritual.

La història va tenir el seu naixement en una diàspora de tots els humans destinats a cobrir cada un d'aquells racons solitaris de la terra, on diversitat de llengües, religions i cultures van fer la seva aparició en escena.

Avui, la tecnologia sobre la diversitat humana i tots aquells llenguatges secrets a les orelles ja són més clars i podem, per fi, començar a caminar de la mà cap

...