Seminario 2 salud laboral (cat.)

“Artazcoz L et al. Unemployment and mental health: Understanding the interactions among gender, family roles, and social class. Am J Public Health 2004; 94: 82-88”

Tothom coneix que existeix una relació entre la desocupació i la mala salut mental, així com la importància que te poder rebre un subsidi en el moment de desocupació. De totes maneres, a apart de  el efecte que te l’afectació econòmica en la mala salut mental pot estar derivar-se d’altres determinants socials així com l’estatus social, l’activitat física i mental, l’autoestima així com el desenvolupament de les habilitats personals.

El impacte en la salut mental que resulta d’aquest context social, mencionat anteriorment, és el que realment es desconeix avui en dia. Aquest fet provoca una desconeixença en la influència dels gèneres, la classe social, el rol familiar tenen sobre la desocupació i la salut mental.

Per l’obtenció de dades en aquest estudi s'ha utilitzat l'Enquesta de Salut de Catalunya de 1994 mitjançant un estudi cross-sectional amb una mostra representativa de 15.000 persones. Seguidament es va obtenir una submostra de 3881 persones amb ocupació i 638 persones amb situació de desocupació entre 25 i 64 anys. Es van excloure aquelles persones que mai havien treballat rebent compensació econòmica, les que no havien mai buscat ocupació i aquelles que havien patit una malaltia d’incapacitació de llarga durada en l’últim any.

Les variables d’aquest estudi van ser:

• Salut mental: mesurada amb la versió de 12 elements del Qüestionari de Salut General.
• Situació laboral: es va categoritzar en ocupació, desocupació rebent subsidi i en desocupació sense rebre subsidi.
• Rols familiars: es va preguntar per estat civil i la presència de menors de 15 anys en la llar.
• Classe social: es va mirar segons l'adaptació espanyola de la Bristish Clasification System, per tant, categoritzades per manual/no manual.

L'anàlisi entre l’estat de salut mental i l’atur es va realitzar separadament en homes i dones mitjançant múltiples models de regressió logística per a poder calcular OR  i intervals de confiança. Les interaccions entre gènere, rols familiars i classe social es van obtenir diversos passos mitjançant l'addició successiva de nivells d'estratificació. Totes les OR obtingudes van ser ajustades per edat i les anàlisis van incloure els pesos derivats del disseny de la mostra.

Els principals resultats poden resumir-se en tres grans troballes, ja que en primer lloc, els beneficis del subsidi de desocupació no es distribueixen d'igual manera entre homes i dones, rols familiars i classe social. Així estar aturat sense subsidi té un efecte major en la salut mental en homes que en dones; i entre els homes en allò de classe social manual. Tanmateix es va veure que entre les dones desocupades sense subsidi, aquelles que no estaven casades i entre les casades les de classe social no manual, es va relacionar també amb pitjor salut mental.

...