Estratègies comunicatives

ESTRATÈGIES COMUNICATIVES

Per millorar l’eficàcia de la comunicació de les persones amb dificultats en el llenguatge podem distingir dos grups d’estratègies que podem utilitzar de manera combinada:

• Estratègies comunicatives convencionals:

• Ús del llenguatge verbal
• Estratègies comunicatives no verbals
• Les habilitats conversacionals
• L’escolta activa i l’empatia

• Sistemes augmentatius o alternatius de comunicació. Es posen en pràctica quan les persones presenten necessitats especials de comunicació que han de ser compensades amb suports complementaris o substitutoris del llenguatge parlat.

Estratègies comunicatives convencionals:

• Ús del llenguatge verbal: el llenguatge verbal és el mitjà més habitual i eficaç de  comunicació, sempre que la persona afectada sigui capaç de mantenir les habilitats per a la comprensió i l’expressió. La manera en que la persona utilitzi el llenguatge verbal estarà en funció de les seves necessitats específiques i de les  funcions  que té alterades.

Hi ha estratègies en l’ús del llenguatge verbal que són comuns per a al majoria de situacions, tot i que es posa èmfasi en uns o uns altres segons cada cas. Entre les més importants hi trobem:

• Procurar un missatge estructurat. Cal pensar prèviament el discurs, ordenar-lo i pautar-lo de manera que sigui més fàcil d’interpretar, destacant les idees principals i evitant idees inconnexes, incoherències, frases que puguin entorpir l’idea principal, etc.
• Procurar que el missatge sigui senzill.  Fer ús de frases breus i clares, amb paraules que siguin precises i comprensibles, que facilitin l’atenció i la descodificació immediata del missatge. Evitar discursos massa llargs, ús abusiu de frases subordinades, metàfores, termes tècnics, etc.
• Adaptar-se a la capacitat de la persona interlocutora. El registre que utilitzem ha d’estar en sintonia amb el domini lingüístic de l’interlocutor per desxifrar i interpretar el missatge. Fer servir el vocabulari i les estructures gramaticals assequibles al seu nivell de comprensió però sense caure en l’infantilisme.

L’emissió del missatge anirà acompanyada d’altres components no verbals, afectius, contextuals, etc., per aconseguir la màxima competència comunicativa.

• Estratègies comunicatives no verbals. En la comunicació amb les persones amb limitacions en el llenguatge serà fonamental fer servir aquests components per compensar les possibles dificultats verbals de la persona, o fins i tot substituir la parla quan la comunicació verbal no sigui possible tot seguint algunes pautes:

• L’emissió dels missatges verbals s’ha de donar amb fluïdesa, fent sevir un volum de veu adaptat a les característiques auditives de la persona, un to de veu càlid i una entonació en sintonia amb la finalitat del missatge que estem transmetent. El discurs ha de ser fluid, evitant possibles pertorbacions, la velocitat s’ha d’adequar a la persona interlocutora perquè pugui desxifrar-lo simultàniament i amb el mínim esforç possible, deixant les pauses necessàries perquè pugui interactuar.
• Es farà servir una expressió facial de complicitat amb la persona usuària, mirant-la als ulls -tot i que no fixament-, al seu mateix nivell d’alçada, regulant la interacció i proporcionant una sèrie de matisos emocionals a la comunicació. També utilitzarem el somriure, sense exagerar-lo.
• La gesticulació consisteix en la realització de moviments corporals (mans, braços, cap, postura, etc.) que acompanyen la idea que volem transmetre. Farem servir codis que la persona usuària pugui reconèixer fàcilment.
• La col·locació a una distància adequada (proxèmia) de la persona usuària. Identificar la distància d’aproximació més eficaç i situar-nos-hi segons el tipus de comunicació que hàgim d’establir.

• Habilitats conversacionals

Les persones fan servir les habilitats conversacionals per iniciar i mantenir converses informals amb altres persones i així s’arriben a afavorir les relacions socials. Quan la persona té alguna limitació en al seva capacitat lingüística, és probable que s’hagin d’esforçar més per posar en pràctica actituds i actuacions que els ajudi a regular el comportament durant una conversa. En aquest sentit, pot utilitzar estratègies comunicatives com les següents:

• Mostrar predisposició per a la comunicació i buscar les  condicions que l’afavoreixin
• Comunicar-se no significa parlar, sino interactuar. En la relació amb persones amb la capacitat comunicativa limitada, és un error molt corrent que el professional parli sense esperar resposta. En qualsevol cas, s’ha de buscar la participació de la persona usuària, independentment de la manera en que es pugui comunicar.
• Procurar no anticipar-se a les possibles demandes de la persona interlocutora. És millor oferir a la persona l’oportunitat que demani el que necessiti respectant el seu estil comunicatiu i els seus temps de resposta.
• Reiterar la importància de fer servir els recursos que ofereix la comunicació no verbal.

• Escolta activa i empatia

Una de les grans dificultats de les persones amb capacitats comunicatives reduïdes resideix en l’expressió del seu mon interior. Com que la persona no disposa d’habilitats suficients per expressar-se, moltes vegades deixen de fer-ho i això els hi pot causar una gran frustració que desencadena una espiral d’aïllament, pèrdua d’autoestima, desinterès, desmotivació, depressió, etc.

Per evitar aquest tipus de situacions  disposem de dues habilitats de primer ordre: L’escolta activa i l’empatia

• L’escolta activa ens ajuda a comprendre millor la persona mitjançant un esforç actiu orientat a poder interpretar amb la màxima precisió possible el que ens vol comunicar. L’escolta activa inclou la interacció no verbal entre dos interlocutors, especialment l’expressió i la mirada.
• L’empatia és una habilitat que ens permet reconèixer, comprendre i apreciar els sentiment dels altres. Ens ajuda a entrar en el seu mon interior i a “posar-nos en el seu lloc”

Algunes de les mesures que ens permet posar en joc aquestes habilitats són:

• Adoptar una actitud activa de predisposició per escoltar i comprendre.
• Fer un gran esforç per escoltar no simplement allò que la persona ens transmet, sinó el que realment ens vol transmetre.
• Assegurar-nos que anem entenent i processant la informació correctament. Per la qual cosa utilitzarem estratègies com:

• Assentir amb el cap, quan tenim la convicció que estem entenent el que ens volen dir
• Parafrasejar o reformular amb les nostres pròpies paraules el que captem
• Sol·licita els aclariment que siguin necessaris per assegurar-nos que comprenem allò que se’ns vol transmetre.
• Respondre totes les preguntes que ens adreça la persona interlocutora amb sinceritat, ajustant les nostres respostes al que ens sol·licita.
• Utilitzar reforços positius per estimular i animar la persona usuària a seguir comunicant-se, donant-li mostres que el què ens explica ens interessa.

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES PER A COL·LECTIUS

• Amb persones amb discapacitat auditiva

Cada situació de discapacitat auditiva és única, per això requerirà recursos i processos d’intervenció específics, no obstant això, hi ha algunes estratègies per facilitar la comunicació amb persones amb qualsevol grau de discapacitat auditiva:

• Avisar la persona, amb gestos o senyals quan haguem de parlar amb ella.
• Situar-se a prop d’ella, de cara i a la seva mateixa altura, perquè pugui veure amb claredat la nostra vocalització i les nostres expressions facials. Evitarem gestos que dificultin la visualització del rostre o accions que distorsionin la mobilitat de la boca com fumar, mastegar xiclet, etc.
• Procurar parlar de manera natural i fluida, però una mica més a poc a poc de l’habitual, articulant correctament i amb un volum alt però sense cridar.
• Utilitzar els recursos gestuals que vagin en sintonia amb la nostra expressió bucolabial però sense exagerar la gesticulació.
• Utilitzar un llenguatge directe, clar i precís, dient cada cosa pel seu nom, amb frases completes, gramaticalment correctes i seguint un ordre lògic.
• Assegurar-se que la persona ha entès el missatge, efectuant preguntes concretes per saber si ho ha entès o no. Si no tenim clar que s’ha produït la comprensió, podem utilitzar altres recursos com repetir la paraula o frase, substituir-la per una altra amb el mateix significat, reforçar els moviments gestuals o fins i tot ajudar-nos del llenguatge escrit o gràfic.

• Amb persones amb discapacitat visual

El sentit de la vista ens permet conèixer el nostre entorn i relacionar-nos amb ell. El 100% de la informació que captem del nostre entorn, aproximadament el 80% procedeix de la vista. Per tant, una discapacitat visual suposa una limitació pel que fa a la capacitat comunicativa de la persona, que estarà condicionada per la resta visual, o grau de visió que la persona encara reté.

...