Sistema Educativo

1. Introducció

El maltractament infantil és un problema universal que ha existit des de fa molt de temps, i amenaça al desenvolupament i/o creixement dels infants.

Pot ser un acte únic o repetit, la manca de mesures apropiades, la qual causa danys físics o psíquics a un altre i es produeix en situacions on hi ha una situació d’expectativa de confiança.

És gairebé impossible evitar casos d’agressions infantils ja que la majoria d’agressions no es coneixen, i per tant no es possible intervindre de manera que el maltractament infantil no es podrà eliminar completament.

Hi ha diverses formes o tipus de maltractament, pot ser maltractament físic, negligència i abandonament, abús sexual, explotació laboral i inducció a la mendicitat, i per últim, el maltractament emocional i psicològic.

2. Definició de maltractament emocional i psicològic

El maltractament emocional i psicològic és més difícil d’identificar perquè moltes formes d’aquest maltractament estan normalitzades en la nostra societat. Aquest tipus de maltractament busca provocar dolor emocional. Constitueixen maltractaments psicològics els crits continuats, els sobrenoms o anomenar de forma desagradable que no agrada, les amenaces de danys, l’abandonament en situació de dependència o l’amenaça de l’abandonament.

Aquesta és una de les formes més subtils però també més esteses de maltractament infantil. Són nens/as habitualment ridiculitzats, insultats, renyats o menyspreats. Els hi sotmet en forma permanent a presenciar actes de violència física o verbal cap a altres membres de la família. "Si bé la llei no defineix el maltractament psíquic, s'entén com a tal a tota aquella acció que produeix un dany mental o emocional en el nen, causant-li pertorbacions de magnitud suficient per afectar la dignitat, alterar el seu benestar o fins i tot perjudicar la seva salut".

Actes de privació de la llibertat com tancar a un fill o lligar-ho a un llit, no solament poden generar dany físic, sinó segurament afeccions psicològiques s'eres. El mateix ocorre quan s'amenaça o intimida permanentment al nen, alterant la seva salut psíquica. Aquests dos últims exemples estan contemplats com violació al codi penal.

3. Causes

Les fonts revisades concorden que el maltractament infantil és un problema multi factorial, és a dir multi causal i multi disciplinari i de tots ells, els que aborda el tema exhaustivament i de manera més encertada són el segon Congrés sobre Maltractament Infantil (1998) i Cantó i Cortès (1997) els qui determinen el següent.

Entre les causes principals que generen el maltractament a menors, es poden esmentar les següents:

• Personalitat o model psiquiàtric/psicològic (Cantó i Cortès, 1997) postulava una relació entre l'abús/abandonament infantil i la presència de malalties mentals o d'alguna síndrome o desordre psicològic específic, en l'actualitat diversos autors admeten que solament entre un 10 i un 15% dels pares abusius ha estat diagnosticat amb un símptoma psiquiàtric específic. Estudis que s'han fet, indiquen que els pares abusius tenen dificultats per controlar els seus impulsos, presenten una baixa autoestima, escassa capacitat d'empatia, així mateix, s'ha trobat que l'abús infantil es relaciona amb la depressió i amb l'ansietat dels pares, entre altres característiques i trets de personalitat com l'alcoholisme i la drogoaddicció.

• Econòmiques: Això és a partir de la crisi que preval en la nostra entitat federativa i la desocupació que porta amb si que els pares que es troben en aquesta situació rescabalin les seves frustracions amb els fills i els maltractin ja sigui física o psicològicament, el maltractament infantil es presenta en major mesura en els estrats de menors ingressos, encara que s'ha trobat en diverses investigacions que aquesta conducta no és pròpia de determinada classe social i se sol donar en tots els grups socioeconòmics, aquestes característiques es troben dins del model sociològic.

• Culturals: En aquest grup s'inclou a les famílies on els responsables d'exercir la custòdia o tutela dels menors no compta amb orientació i educació sobre la responsabilitat i la importància de la paternitat i consideren que els fills són objectes de la seva propietat. A aquests tutors els falta criteri per educar als seus fills. La societat ha desenvolupat una cultura del càstig, en la qual al pare se li considera la màxima autoritat en la família, amb la facultat de sancionar a la resta dels membres, en aquesta concepció, el càstig s'imposa com una mesura de correcció a qui transgredeix les regles, a més no es preveuen altres mitjans de disciplina i educació dels fills, a més de que la informació existent sobre aquest problema social no es fa arribar als pares de família ni es promouen els programes d'ajuda per a aquests i així, aquests al seu torn són ignorants doncs manquen d'informació, orientació i educació sobre aquest tema (model sociològic).

Socials. Quan entre els pares es produeix una inadequada comunicació entre ells i els seus fills, es dóna motiu a la desintegració familiar (model psiquiàtric/psicològic). En la majoria dels casos, aquesta causa va paral•lela al nivell socioeconòmic dels pares i l'ambient que envolta a la família. Així mateix, és induïda per la frustració o la desesperació davant la desocupació, els baixos ingressos familiars i la responsabilitat de la criança dels fills. L'estrès produït per aquestes

...