Antropologia.Etnocentrista, no acceptació de la diversitat

Antropologia

Neix al segle XIX. Es comença a interessar per tot tipus de societats. No es delimita en cap àrea geogràfica. És l’estudi de la diversitat o variabilitat humana, ho desenvolupa.

Altres estudis com, a ciència (física-química), socio-cultural, arqueologia antropològica i lingüística.

Etnocentrista, no acceptació de la diversitat.

Al segle XIX, es creia que ja es coneixia tot sobre, i per això es van començar a interessar per altres societats. A nivell intel·lectual, es desconeixia, a nivell pràctic, està el finançament.

La situació en aquest segle a Europa i a EUA era molt diferent- S.XIX fins als anys 80.

• EUA: antropologia cultural:  conèixer l’evolució de les cultures.
• Europa: antropologia social; com evolucionen per obtenir més rendiment. Interès per la diversitat.

Antropologia cultural: Branca de l’antropologia que estudia l’origen de l’home.

Antropologia social: Es centra més en l’estructura social. Explicar l’àmbit social i cultural. L’àmbit cultural està en continu canvi.

Social: Si no li donen un to cultural no podem parlar de diversitat

Societat i cultura: dues cares d’una mateixa moneda. Aspectes socio-culturals, creences.

Nivells de coneixement de l’antropologia

Etnologia: similar al terme antropologia a França, Alemanya... (desús)

Etnografia: mètode d’investigació de l’antropologia i una ciència empírica

Es centre en cultures que no coneix o que estaven desapareixent. Fa una interpretació local d’una cultura. Es feia in situ és a dir des de dins.

*Le Compte Schensul (1999:9)

- Escena natural, no al “laboratori”, relació directe amb els objectes d’estudi.

- S’observa i es parla amb la gent= participants, implica una relació directe, amb la possibilitat d’accedir als pensaments dels participants, la vida...

- Implica un enfoc obligatòriament, és a dir, la forma d’investigació té relació amb l’enfoc que fem

Formes d’investigar: Mètode inductiu

• Investigació lineal: Hipoteticodeductiva, Treball de camp= no hi ha reflexió
• Investigació circular: Hi ha una reflexió constant, i dialoguem entre la teoria i la pràctica.

La Etnografia utilitza dades: qualitatives i quantitatives. Considera que tota creença es troba dins un context socio-polític. En la perspectiva teòrica, tot passa per una concepció de cultura.

20-11-2020

Mead estudia tres pobles indígenes de Nova Guinea i veu que cada un d’ells presentava diferències de personalitat d’acord en relació al gènere

Homes i dones mostraven diferències psicològiques de comportament importants, però aquest no eren iguals als tres pobles en qüestió

Arapesh- són afables, homes es comporten que els homes i les dones tenen els mateixos comportaments

Mundugumor- es promouen comportament més agressius en els dos

Txambuli-

Mead- si les dones d’una societat es poden comportar com els homes d’una alta, col dir que cal buscar la raó de les diferències de personalitat en la cultura i no pas en la biologia.

Cultura i personalitat

Idea de socialització (ella el crea) procés d’adquisició dels coneixements i eles habilitats que es requereixen per funcionar com a membre d’una societat.

Endoculturació

Semblances entre la cultura d’una generació a una altra

La continuïtat d’estils de vida entre generacions, com es manté?

• Endoculturació

10-12.2020

Mètode etnogràfic

La vida de les dones preses (presó de ponent)

Hi havia 1000 i hi havia 50 dones= actes delictius-delictes contra la salut publica (7-9 anys de presó) Eren mules, viatjaven i portaven la droga.

Van estar al mòdul de les dones durant 6 mesos, es van adonar que l’hora del pati era important. Sempre es important el coneixement de l’entorn. S’ha de fer un treball de camp continuat.

Les dones preses era el subjecte, però s’havia de tenir en compte altres coses: la relació amb els presos (homes), l’entorn família i personal amb les preses (cartes, vis a vis i telèfon)

La observació i la diversitat de les mirades o experiències de cada realitat.

Un dels temes que els i preguntaven a les dones- quines experiències havien tingut i tenien dins la presó, si hi ha món laboral a la presó. Els destins, tasques que es fan però es paguen molt poc, els hi donaven 24 euros al mes. CIRE, centre regula el treball dins les presons, cotitzen i cobren atur. Les dones només tenien dos tallers i els homes més varietat.  Els destins, ajudar dins la presó, en aquell moment.

Pluralitat de veus sobre el treball a les presons

Per les preses: diners necessaris per la vida quotidiana, mantenir-te ocupada, no pensar, no dependre dels diners d’altres. Obtenir beneficis penitenciaris.

Pel personal de vigilància: estant ocupades als tallers no estan al pati, menys conflictes, millor d’ànims.

Pel personal de tractament: autonomia, experiència laboral, millora autoestima. Eina per avaluar de comportament.

Pel CIRE: mà d’obra barata, ingressos econòmics.

Per la societat....

11-12-2020

...