Kant. Ambient Sociocultural. El Criticisme

1.Ambient Sociocultural

Es va produir una modificació del mapa polític europeu, amb la decadència d’Espanya

i l’aparició de noves potències com ara Rússia i Prússia. El fet més important va ser la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó al poder. L’estructura social del segle XVII continua mantenint els estaments tradicionals (noblesa, clergat i poble), i més endavant la burgesia.

L’autonomia de la raó en tots els ordres: filosòfic, moral, polític, etc. Raó que ha de ser crítica amb tota forma de prejudici o superstició i experimental, oberta a la contrastació de totes les idees que s’afirmin.

El caràcter secularitzador del pensament il·lustrat. S’estableix la primacia

de la raó sobre la fe, que queda confinada a l’àmbit de la consciència individual.

La Il·lustració es caracteritza per un caràcter pedagògic. S’insisteix en la necessitat de l’educació com a mitjà per al desenvolupament del progrés i de la consecució de la llibertat.

2.La Il·lustració

Moviment filosòfic i cultural complex que, en la seva diversitat de formes, presenta uns trets propis i característics.

Per a augmentar el poder de l’Estat s’havia d’augmentar la riquesa, imposar la igualtat

davant l’impost, fomentar la centralització, retallar els privilegis, renovar el sistema

educatiu. Les idees es convertiran en programes de govern.

La il·lustració és un esperit emancipat, alliberat del dogmatisme, de l’autoritat.

Segons Kant; definició que coincideix quasi literalment amb la que l’Enciclopèdia dona del filòsof: un home que rebutja la tradició, el consentiment universal, l’autoritat i té la valentia de pensar per si mateix.

La Il·lustració era un mètode. Es tractava d’encarar els problemes d’una manera racional, amb independència de criteri, utilitzant els llums de la raó humana. Així s’identificava a la llum amb la veritat i a l’obscuritat amb l’error.

La ideologia il·lustrada era una actitud.

Els il·lustrats: eren raonadors, creien en el progrés humà, en la perfectibilitat de l’ésser humà, en la necessitat d’impulsar aquests ideals mitjançant una acció governamental i una política educativa.

Dins de la religió, el punt de convergència dels il·lustrats, era el rebuig de tot element sentimental irracional. La concepció pessimista es derivaria una nova pedagogia i un nou art de govern; l’aparat repressiu, necessari per a contenir un poble naturalment inclinat cap al mal, hauria de deixar pas a altre sistema basat en la confiança de que aquest poble sabria regir els seus propis destins.

3.El Criticisme

Per a Kant, la possibilitat del coneixement és el problema fonamental de la filosofia. Kant pensa que el primer que s’ha de fer és sotmetre la raó a judici, per saber si aquesta té capacitat per resoldre els problemes que es planteja.

El resum del programa kantià s’estructura en tres preguntes bàsiques: què puc conèixer?, què puc fer?, què puc esperar?

Que es resumeixen en la pregunta què és l’home?.

L’ésser humà és el subjecte de les qüestions, per la qual cosa la investigació té un clar caràcter antropològic.

Principal llibre de Kant: Crítica de la raó pura.

Els termes crítica, raó i pura, tenen un significat específic: l’anàlisi de l’òrgan del coneixement, la raó mateixa.

A l’hora d’establir els límits de la capacitat de la raó; moltes vegades, els errors es fan perquè es vol anar més enllà dels límits del coneixement. Es porta aquest estudi examinant la raó pura, és a dir, estudiar l’estructura de la raó. La raó que no toca cap aspecte procedent de la sensació. Aquesta tasca és duta a terme per la raó mateixa, que fa la crítica d’ella mateixa.

4.Els judicis

Per Kant, estudiar les condicions que fan possible la ciència és estudiar les condicions

en què aquesta s’expressa. Tota ciència és un encadenament de judicis, una seqüència

ordenada de proposicions on alguna cosa (predical) s’afirma d’alguna altra cosa

(subjecte).

Els judicis es poden classificar:

Segons amb la seva independència o dependència de l’experiència.

Judicis a priori: no deriven de l’experiència i tenen caràcter de necessitat i universalitat.

Judicis a posteriori:estan relacionats amb l’experiència i es constitueixen per generalització.

Segons l’estructura del judici, de la relació entre subjecte i predicat.

Judicis analítics: el predicat està contingut en el subjecte.

Judicis sintètics: el predicat no està contingut en el subjecte.

Judicis d’experiència (a posteriori) serveixen per ampliar

...