Nietzsche

Nietzsche va ser un filòsof considerat com el millor prosista de la literatura alemanya, ja que les seves obres filosòfiques estaven escrites en un estil enormement literari, això fa que la interpretació del seu pensament no sigui fàcil de desxifrar. Els motius pels qual escriu en aquest estil són que; té un valor de la realitat diferent al de la cultura occidental, i té com objectiu fer un gir en la mentalitat d’aquesta cultura, fent un judici de valors sobre les nostres institucions culturals, per això fa servir el mètode Genealògic, el qual consisteix en repassar tota la història d’una cultura fent una trasvaloració dels valor, hi veure quins sentiments i impulsos humans li han donat el seu sentit, ja que per a ell tot el que l’ésser humà produeix és producte de les nostres passions.

En la Genealogia, per a Nietzsche, el fonamental és la voluntat de poder, la qual porta a l’ésser humà a crear un món dotat per les seves preferències, per tal d’assegurar el seu creixement i la seva expressió, per aquesta raó, considerarà com a cultures superiors totes aquelles que afavoreixen l’expansió de la voluntat, dels impulsos, per tal de garantir el creixement de les nostres personalitats i capacitats que ens permetrà construir un entorn que ens faci créixer plenament. Però també existeixen les cultures inferiors, les quals es caracteritzen per obstaculitzar el creixement personal, és a dir, aturen la voluntat de poder, i així els individus no poden desenvolupar la capacitat de crear un entorn adaptat a les seves preferències, fins al punt de convertint-los en enemics dels seus propis impulsos vitals. Mitjançant aquest anàlisis de les cultures superior e inferiors Nietzsche arriba a la conclusió de que la cultura occidental és una cultura inferior ja que promouen la repressió dels individus, per aquesta raó, Nietzsche fa una crítica a la cultura occidental.

Diu de la cultura occidental que és dogmàtica i que tot es deu a Sòcrates, ja que va ser ell el que va establir les basses de la cultura occidental. Segons Nietzsche la cultura occidental ens ensenya que els objectes naturals segueixen esquemes que nosaltres podem descobrir i mitjançant aquests podem explicar completament la naturalesa i l’existència, per aquest motiu es pot dir a la gent com ha d’orientar la seva vida, en canvi els pensaments filosòfics de Nietzsche ens diuen que la realitat és tan immensa que hi ha infinits esquemes que li podríem aplicar, per aquest motiu no pot ser explicada per esquemes, ja que hi ha molts aspectes d’ella que ens quedarà per descobrir, i com no sabem com és el món en la seva totalitat, no podem dir a la gent com s’ha d’orientar.

Per a Nietzsche, abans de Sòcrates hi existia una cultura la qual si es permet elogiar, aquesta és la cultura grega arcaica. L’elogia perquè aquesta cultura sempre va reconèixer que en la naturalesa hi ha un fons il·limitat que és caòtic i incomprensible para la intel·ligència humana, i ell era partidari de que no podem saber absolutament tot de cap cosa ja que la realitat es troba en un canvi constant, com deia Heràclit “no ens podem submergir dos cops al mateix riu, ja que al segon cop que ens submergim altres aigües flueixen per ell” i, com aquest filòsof, Nietzsche es fiava dels sentits com a font del coneixement, cosa que Plató, deixeble de Sòcrates (pare de les basses de la cultura occidental), negava, ja que pensava que el coneixement ple es pot arribar aconseguir mitjançant la raó que ens transportava a un món superior, el món intel·ligible, i que els sentits únicament ens ensenyaven les aparences, é a dir, el món sensible, que és un món inferior, i aquest món sensible depèn del món intel·ligible, ja que no pot existir res sensible si no té una essència

A la cultura grega arcaica i havien dues tendències; la tendència apol·línia, que prové d’Apol·lo, el déu grec de la bellesa, aquesta tendència consistia en embellir el món mitjançant l’ordre i l’harmonia, així era la seva realitat, en canvi, la tendència dionisíaca, que prové de Dionís, el déu de l’embriagués, manifesta la consciència d’allò caòtic

...