Plató

PLATÓ (427-347)

Plató està considerat un dels grans pensadors de l’antiguitat i de tota la història de la filosofia.

La teoria de les idees és la base a partir de la qual s’articulen tots els temes del seu pensament.

Quins motius el van dur a construir-la?

En primer lloc, volia continuar l’obra del seu mestre, Sòcrates, el primer filòsof que es va preocupar en qüestions ètiques. També li interessava especialment la defensa de la polis, en tant quantitat política i econòmica autosuficient i, finalment, volia elaborar un a teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes donades per alguns dels presocràtics.

TEORIA DE LES IDEES

La teoria de les Idees pretén ser una resposta a tota aquesta qüestió ètica, política i ontològica, i queda exposada dintre de la seva obra de gran extensió (hi ha 35 diàlegs autèntics de Plató com a mínim, i alguns de sospitosos). En tots aquests, el protagonista central és Sòcrates, que a través de la maièutica, conversa amb diferents interlocutors fins que arriben a la veritat.

Gran part de la seva teoria està explicada a través de mites (n’hi ha molts, però només es fa referència a dos). El mite de la caverna que es troba a la República (diàleg més important), i el Mite del Carro Alat, que es troba al llibre del Sedre.

PENSAMENT

Plató tracta tots els temes.

METAFÍSICA

La teoria de les Idees és una teoria essencialment metafísica (ens parla de la realitat), però també és gnoseològica (ens explica com coneixem), antropològica i psicològica (ens diu com és l’home i la seva ànima), i també constitueix el fonament de la seva ètica i política.

Què diu la teoria de les Idees?

Plató divideix la realitat en dos parts: el món sensible (és el que coneixem i ens diu que és la realitat aparent) i el món intel•ligible (és el món de les Idees, i representa la veritat).

- El món sensible es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps. En aquest hi trobem les coses, que són alterables, inestables i temporals.

- En el món intel•ligible, però, no existeix el canvi, ni el moviment ni el temps. Tampoc n’hi ha coses, sinó que hi ha Idees, les quals són invariables i eternes.

Aquest contrast ja evidencia la superioritat de les Idees sobre les coses, però Plató va un pas endavant, dient que les coses són còpies de les Idees (les coses existeixen perquè tenen Idees). Per exemple, les taules particulars del món sensible existeixen perquè hi existeix una Idea de taula.

Amb això, es deixa clar que les coses depenen de les Idees i Plató ens diu que les coses tenen una relació de participació o imitacióde les Idees.

En el món intel•ligible hi ha Idees, però no totes són iguals, sinó que estan jerarquitzades. En el lloc més baix, hi ha les Idees de les coses. Després, venen les Idees matemàtiques (teorema de Pitàgores). Més amunt, trobem les Idees dels valors (justícia). I, per sobre de totes, hi ha una única Idea, la Idea del Bé (la més important de totes, la mare de les Idees).

GNOSEOLOGIA

Amb aquesta caracterització, podem veure que les Idees són tan perfectes que escapen de la nostra percepció. Però, llavors ,com tenim constància de la seva existència?

Plató ens diu que per conèixer les Idees, hem d’ascendir pels diferents nivells de coneixement (són 4):

- El nivell més baix és l’Eikasia, un coneixement molt limitat i senzill, basat en l’observació sensible.

- Per sobre, hi trobem la Pistis, que segons Plató, implica una creença raonable, perquè intenta donar explicacions sobre els fenòmens, però basant-se encara en la realitat aparent.

Aquests dos nivells se sustenten en la poca realitat del món sensible, i ens proporcionen un saber poc fiable, la Doxa o opinió. Per desprendre’ns de la poca seguretat que ens ofereix el coneixement del món sensible, hem d’ascendir al coneixement d’allò vertader (el coneixement del món intel•ligible):

- Diànoia, o raonament, queimplica un coneixement superior, ja que ens deixa conèixer les Idees, però no totes (el seu límit es troba a les Idees matemàtiques).

- Per conèixer les Idees superior, s’ha d’arribar a la Noesi o intuïció, a la que arribem amb de la Dialèctica (tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquització d’Idees).

Aquests dos últims nivells de coneixement conformen l’Episteme, que és el saber vertader, la ciència.

Mite de la Caverna

Abans hem comentat que Plató recorre als mites per a exemplificar i justificar la seva teoria: en el Mite de la Caverna ens exposa, de forma al•legòrica, tota aquesta qüestió metafísica i gnoseològica. El mite ens planteja una situació:

- Imaginem una caverna on els homes estan lligats per cadenes de tal manera que només poden veure la paret que tenen al davant. Darrere seu hi ha un foc i uns homes transporten objectes, les ombres dels quals queden projectades a la paret. Els homes lligats no veuen els objectes en sí, sinó que veuen les seves projeccions, però com que no han vist res més en la seva vida, Plató ens diu que pensen que les ombres són la realitat.

Les cadenes que els lliguen simbolitzen el coneixement pels sentits, i les ombres les coses del món

...