Historia De España

Tema 11. La crisi del sistema de la restauració (1898 - 1931)

1. El reformisme dinàstic

El desastre de 1898 va mostrar les deficiències del règim de la restauració i va donar lloc a un reformisme polític, basat en les idees regeneracionistes. Poc després de la majoria d'edat d'Alfons XIII, Es va iniciar la segona etapa de la restauració.

1.1. El fracàs del primer govern Regeneracionista

L'any 1899, Maria Cristina, la regent, va proposar formar govern al nou líder conservador, Francisco Silvela que va convocar eleccions. El nou govern tenia voluntat de renovació, i va permetre l'entrada d'algunes figures alienes a la política anterior.

El nou govern va iniciar una política reformista amb projectes de descentralització administrativa, també es va impulsar una política pressupostària, la qual augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per fer front als deutes de la guerra de Cuba. Aquestes noves càrregues fiscals van impulsar, sobretot a Catalunya, un boicot contra la recaptació de tributs (tancament de les caixes).

Això va provocar que els ministres més renovadors acabaren dimitint. Al 1901 la regent va atorgar el govern als liberals. L'esperit de la regeneració durar escassament un any, i amb la volta al govern els liberals va tornar el torn de partits. Així doncs el sistema de restauració va sobreviure al desastre del 98.

1.2. Les reformes de Maura i Canalejas

A la primavera de 1902, Alfons XIII va pujar al tron. Aquest moment va coincidir amb la renovació de lideratge dins dels partits dinàstics. El Partit Conservador, com en el 1913 va morir Sagasta, al cap del partit es va posicionar Antonio Maura, mentrestant en el Partit Liberal ja es consolidava José Canalejas. Aquesta nova generació de polítics, influïda pel regeneracionisme, va impulsar les reformes més importants dins del sistema de la restauració. Encara que la por a la participació democràtica va mantenir el torn dinàstic i el falsejament electoral, el que va impossibilitar la democratització real del règim.

En 1904, Antonio Maura va esdevenir el cap del govern. El seu projecte polític recollia la insígnia de revolució (canvi) "des de dalt", defensaven la necessitat que el règim havia de ser reformat pel govern, per impedir que es transformara mitjançant una revolució popular. Així doncs, va intentar la regeneració del sistema a partir de les anomenades "masses neutres", amb la seva ajuda pretenia configurar un Estat fort i aconseguir tant eliminar el sistema del caciquisme com impedir que les classes populars adquiriren massa protagonisme. Amb aquest objectiu, es va dur a terme una reforma electoral, que no va aconseguir posar fi a la corrupció ni democratitzar el sistema polític, però va fer més difícil el frau electoral, mitjançant el sufragi obligatori i la limitació de la participació dels polítics en el procés electoral.

Maura va fer un primer intent d'arribar a acords amb el catalanisme, concedint més autonomia als ajuntaments i diputacions i reconeixent les regions (projecte de reforma de l'administració)

El govern de Maura va adoptar:

Mesures econòmiques:

Per reactivar la indústria

Va promulgar la llei de colonització interior per estimular l'agricultura

Mesures socials:

Va aprovar algunes lleis (llei del descans dominical) que consistia en la reducció de la jornada laboral. I va crear l'Institut Nacional de previsió, dedicat a recaptar informació de les asseguradores obreres.

La defensa social, va comportar una actitud intransigent en el manteniment de l'ordre públic, especialment durant la setmana tràgica (1909) de Barcelona. La repressió brutal que va seguir a la revolta, va ser la causa principal de la caiguda del govern conservador.

L'any 1917, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa proposava la modernització de la política, intentava atreure certs sectors populars (republicans, socialistes ...) a partir d'un reformisme social més gran i de limitar el poder de l'església, per a això va emprendre una àmplia tasca legislativa. Va iniciar la reforma del finançament de l'església i va aprofundir en la separació de l'Església i l'Estat. La Santa Seu, va expressar la seva negativa a les reformes, la qual cosa va comportar la promulgació de l'anomenada (llei candado), que limitava l'establiment de noves ordres religioses. La política social va tenir com a elements bàsics la substitució de l'impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes, que consistia en pagar més depenent de la renda. Per aquesta raó les classes benestants van protestar. també es va reformar la llei del reclutament que va passar de ser obligatori en temps de guerra, i es va suprimir la redempció en metàl·lic. Finalment es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals.

Canalejas era sensible al problema de les autonomies regionals. Així doncs el govern liberal va elaborar la llei de mancomunitats, que donava la possibilitat d'unió a les diputacions provincials per així fer-se càrrec de la gestió

...