Historia Del Arte

EL PARTENÓ

El Partenó és un temple que s’ubica a l’Acròpoli d’Atenes, aquest edifici és el màxim exponent de la Grècia Clàssica i es considera l’element culminant del desenvolupament jònic. Els arquitectes d’aquest monument foren Ictinos i Cal•lícrates ,supervisats per Fídies(considerat el millor escultor clàssic), ambdós arquitectes van treballar al segle V a.C, durant l’època esplendorosa de Pèricles. Els anys de Govern de Pèricles a Atenes (461-429) van tenir un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel•lectuals preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar construint a l’Acropolis havien estat relacionats amb els governants,però la construcció del Partenó (447-432 aC)fou un oferiment a la deesa Atenea després de derrotar als perses, que varen destruir l’Acròpoli durant les guerres mèdiques. L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents,fou església bizantina i mesquita musulmana. L’interior s’anà modificant ,però l’exterior es mantingué intacte dins el 1867 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí gran part del Partenó (part central). A més a més a principis del segle XIX ,l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va dur a Anglaterra,venent-les al Museu Britànic.

Actualment l’estat de l’edifici és misèrrim,degut al mal ús i al saqueig. En primera instància cal destacar la desapareguda coberta de dos aiguavessos , les restes de l’escena de l’Assemblea dels déus de les quals es conserven tres escenes i eren representades dotze i l’existència de dinou mètopes que signifiquen el 20% de les mètopes originals. D’altra banda cal destacar la pèrdua dels pigments (daurats,blaus, vermells)en els capitells,l’entaulament i el frontó i el desgast del marbre pentèlic produït per l’erosió medioambiental i els contratemps viscuts durant tota la seva història. Tot i que el marbre és un element tenaç i resistent, el terratrèmol de l’any 1894 va causar i agreujar diveres fisures en l’estructura, acabant destruint-lo. Però vint i set anys després es va du a terme una reconstrucció la qual no ha s’ha aturat i continua fins els nostres dies.

El Partenó va ser construït segons els preceptes de l’ordre dòric,la planta rectangular és la d’un temple octàstil i perípter ;disposa de vuit columnes frontals i disset laterals . Als costats estrets i passada aquesta primera línia de columnes trobem dos pòrtics hexàstils , és per això que és també un temple amfipròstil. Els material amb el que fou construït van ser la fusta i el marbre rosat de la pedrera del Pentèlic, element molt utilitzat en l’escultura de l’època clàssica que l’ha dotat d’elegància i prestigi. El sistema constructiu del temple és l’arquitravat(predomini de les línies rectes), les columnes suporten l’entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple i l’entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa . Els murs i les columnes també estan construïdes per aguantar e inclinar el sostre per tal d’aconseguir que fos una coberta a dos aigües, on l’aigua desembocava en els frontons respectius.

El temple s’erigeix sobre un basament de tres graons(estereòbat) culminant amb un últim graó o plataforma (estilòbat), que junts constitueixen l’escalinata que hi dóna accés a l’edifici per tot el perímetre. Sobre l’estilòbat s’aixequen, sense base, les columnes dòriques, formades per fusts robustos de tambors superposats i decorats per estries d’aresta viva i capitells purament dòrics els quals consten d’un collarí , un equí i un àbac. Envoltant tot l’edifici es recolza l’entaulament,format per tres seccions horitzontals superposades: l’arquitrau, el fris i la cornisa. L’arquitrau,llis i sense ornamentació ; el fris, que envolta

...