Historia Del Tren

Història del tramvia o ferrocarril económic Manresa-Berga

El ferrocarril va ser contruït a causa de la gran necesitat que tenien els empresaris catalans amb industries a la vora del riu Llobregat. Necesitaven un medi de transport eficient, rapid i que pogues carregar molta matèria i pasesetgers tambè. Aquest tren el coneixem tambè amb el nom de “El nostre tren”, ja que va ser fet per una zona rural i la població el va acollir com una cosa molt seva, molt de aquella terra. El nom de “carrilet” li ve donat, perquè era de via estreta, aixi que no era la amplada de via que usaven la resta de trens de la època.

El dia 7 de Maig de 1881 va ser otorgat el dret de construcció del tram de 50Kms. Entre Manresa i Olvan-Berga (Cal Rosal).

El primer tram d’aquesta linìa va ser inaugurat el dia 23 de Setembre de 1883, aquest, era un petit tram entre Manresa i Santpedor. Posteriorment, el 20 de Setembre de 1885 van ser inaugurats els 19Km entre Sallent i Puig-reig.

Finalment el 9 d’Abril de 1887 es van acabar els 13Km de via entre Puig-reig i Olvan-Berga (Cal Rosal), amb bastantes polèmiques per aquest últim tram ja que el tren no pasava per la capital del Berguedà. Aquest últim tram del que he parlat és el que tenia major quantitat de industries.

La via moria a Cal Rosal, miran-ho per el nort, on hi havia la fábrica i la colonia industrial dels Srs. Rosal, personatges molt influïents en la construcció del ferrocarril. Es deia que el al fabricant Rosal no li interesava que el tren arrives a Berga, ja que perdria el aïllament que tenia la població i a la vegada la estabilitat en cuant a treball i preus de fàbrica. Tot i que a causa del desnivell de la població de Berga envers a Cal Rosal i totes les poblacións de la vora del Llobregat era molt gran i era dificil que el tren poguès pujar la gran pujada.

L’últim tram del ferrocarril va ser entre Cal Rosal a Guardiola-Bagà. Aquest tram va ser impulsat per el compte de Figols que li interesava el transport del seu carbó. Va ser inaugurat el dia 21 de Novembre de 1904, desprès de cuatre anys de complicades obres i diferents amos. Finalment la linia va ser adjudicada per 99 anys.

Aquest ferrocarril va ser molt bo per les mines de Figòls i totes les fábriques indùstrials que estaven ubicades a la vora del Llobregat, ja que el caudal del Llobregat és molt irregular al llarg de l’any i podia portar problemes a les fábriques en la producció. Així que amb el carbó podien tenir una major regularitat a l’hora de produïr.

Guardiola de Berguedà va soposar un nus molt important en la comunicació de l’exportació de portland procedent de la fábrica ASLAND.

Un cop finalitzada la linia entre Manresa i Guardiola-Bagà es va calcular que el temps del recorregut total passant per les seves respectives parades era de 4 hores.

(Manresa /Nort – Manresa/ Riu – Manresa/ Alta – Santpedor - Sallent /estació, Sallent-/Plaça – Vilafruns/Andana – Vilafruns/Mercaderies - Balsareny – Rabeya/Andana – Navás - L´Ametlla de Merola/Andana – Vidal - PuigReig – PuigReig/Andana – Prat/Andana – Viladomiu/Andana – Gironella – Olvan/Berga - La Baells – Cercs - Figols /Las Minas –Collet - Guardiola-Bagá (Amb enllaç als Ciments Asland)

La localització i el recorregut del tren es veu clarament com està influït per les necessitats i beneficis de persones molt poderoses ecònomicament que el van fer anar alla on volien ells. Un exemple és La Còlonia Rosal.

El 1919 el “TFEMB” es va fusionar amb el “Ferrocarril Català” (Martorell-Igualada) i amb el “Camins de ferro del nort-est d’Espanya” (Barcelona-Martorell), aixì que aixó creà la “Companyia General dels Ferrocarrils Catalans”. Una de les seves primeres obres fou un tram entre Manreesa i Martorell, l’any 1924. Cuatre anys més tart es va incorporar un tram de vía desde Manresa fins a Súria i en aquesta úlima localitat s’hi va descobrir un jaciment de potasa, així convertint Manresa en el centre ferroviari de Catalunya.

Sobre el material rodant de la linia, es podria dir que durant molts anys els trens anaven arrosegats per maquines de vapor tipo Berga serie del 27 al 42. Es tractava de un tren que ara el podriem calificar de preciós, ja que és exactament al model de locomotora que ens ve al cap cuan pensem en un tren. Aquests models de locomotora estaven especualitzades en transoprtar viatgers i mercaderies lleugeres.

Les diminutes máquines tipo Berga, com les que estan exposades actualment a Navàs, Guardiola o la 28 denominada “Gironella” una de les primeres que actualment ara es troba al museu de la Pobla de Lillet i que va estar molts anys en un pedestal al Parc de la Ciutadella de Barcelona, que van fer servei fins els anys 60 cuan es van anar canviant per màquines diesel.

Els vagons dels viatgers eren de fusta, amb els seients també de fusta en els de tercera classe i pràcticament igual els de segona classe excepte d’algún tapisat bastant simple.

Els vagons de mercaderies eren de fusta també amb portes correderes o descoberts per transportar

...