L'esclavitud A Grècia

COM ES CONVERTIEN EN ESCLAUS

Les més antigues de les causes de l’esclavitud a Grècia, va ser la captura de presoners en el curs d'una guerra. En les relacions bèl·liques el vencedor es convertia en amo i senyor absolut dels béns i de les persones del poble vençut, i el vençut, normalment era esclavitzat i venut com a tal esclau. Aquesta forma d'esclavització cap que el nombre d'esclaus disponibles en els mercats variaran en funció d'activitat militar. Però no tots els esclaus van ser captius, també és freqüent trobar com a origen d'aquesta la venda d'un home per si mateix. Els fills de pares esclaus o mare esclava eren esclaus per aquesta raó. Els nens que naixien lliures podien convertir-se en esclaus ja que pares indigents sovint recorrien a un d'aquests dos mètodes per desfer-se dels fills que no podien mantenir: la venda i l'abandonament, encara que les lleis ho prohibien. Un mètode més cruel i més directe era l'abandonament dels fills no desitjats, que amb més freqüència eren nenes, els salvadors tenien el dret a criar el nen i quedar-se'l com a esclau. Els nens desemparats també podien ser víctimes del segrest pels tractants d'esclaus. No només els nens nascuts lliures afrontaven l'amenaça de l'esclavitud, els adults també podien perdre la seva llibertat per diverses raons. Una d'elles era una sentència legal, sovint per impagaments d'impostos, el que implicava la pèrdua de la ciutadania. A Grècia, des Soló, aquesta última modalitat no estava permesa, el deutor no podia ser reduït a esclavitud, però el creditor que hagués pagat el rescat d'un presoner i que no aconseguís reemborsar d'ell, podia prendre al presoner com a esclau. El indigent podia oferir-se en peça com a preu d'una existència prolongada. Els adults, igual que els nens, podien caure en mans dels segrestadors i ser venuts com a esclaus, però provar la seva ciutadania era suficient per recuperar la llibertat.

La importació d'esclaus va arribar a convertir a Grècia en el tercer producte d'importació en l'ordre d'importància, aquests procedien la majoria de les regions orientals, Caria i Cilícia, regions del Pont i també del nord de l'Egeu, especialment Tràcia. Igualment el tràfic d'esclaus també va adquirir unes dimensions considerables a Roma, especialment durant la República, alimentat pels pirates, el principal mercat d'esclaus era Delos, on a finals del segle II van arribar a vendre fins a 10000 esclaus cada dia. Encara que en l'antiga Grècia el nombre d'esclaus no va ser mai molt nombrós, al segle VIII a. C., ja existia un mercat d'esclaus que es deia Lemnos el qual era alimentat sobretot pels fenicis.

Des del punt de vista jurídic, l'esclau no era considerat un ésser humà. No tenia família, les relacions familiars entre esclaus i esclaves no eren considerades com matrimonis, els fills d'una esclava eren una cria pertanyent a l'amo de la mare. Els esclaus estaven completament en poder dels seus amos. El propietari podia obligar l'esclau a ocupar d'aquest o aquell ofici, podia vendre o matar-lo. Només posteriorment, el dret del esclavista a matar el seu esclau va quedar limitat per

...