Segle XVIII I Segle XIX

TEMA 1: EL SEGLE XVIII

1. LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ

La Guerra de Successió

Causes  Carles III mor sense descendència directa. Felip d’Anjou(de la casa dels Borbó) i l’arxiduc Carles d’Habsburg(de la casa austríaca) es postulen com a candidats al tro. Carles II al seu testament designa Felip d’Anjou com a successor i se’l declara rei amb el nom de Felip V.

Context internacional  Hi ha por a que els Borbó tinguin massa poder a Europa. Davant d’això, Gran Bretanya, Holanda i Portugal s’alien amb Carles d’Àustria. França en canvi, dona suport a Felip V. Durant la guerra, mor l’emperador austríac i l’arxiduc és nomenat rei. Per a les grans potències, és ara Carles d’Àustria el perill de domini a Europa, així que Gran Bretanya i Holanda es retiren de la guerra i es signen els tractats d’Utrecht i Rastadt, on es donen territoris a Àustria i Gran Bretanya (Gibraltar i Menorca) i es reconeix a Felip V com a rei.

A Espanya  Castella es fidel a Felip V, excepte la noblesa, que no vol perdre poder davant l’absolutisme borbònic. La Corona d’Aragó es posiciona a favor de l’arxiduc Carles.

A Catalunya  En un primer moment no hi ha oposició, el rei jura les lleis catalanes i aprova mesures econòmiques favorables. Hi ha però un fort sentiment antifrancès pels abusos de l’exèrcit i existeix por al centralisme. L’actuació del nou virrei, que viola les constitucions catalanes i els impostos que havien de pagar els catalans, a més d’haver d’allotjar tropes, generen un gran descontent i provoquen el suport a Carles d’Àustria. Apareixen els vigatans (propietaris rurals, petits nobles i burgesos de Barcelona) que signen el pacte de Gènova per entrar a la guerra a favor de Carles d’Àustria. La derrota a la batalla d’Almansa es el principi del fi. Rafael Casanova i Villarroel defensen la capital. L’11 de setembre de 1714 cau Barcelona i es signa la rendició.

L’absolutisme monàrquic

Felip V se sent fort després de la victòria a Barcelona i implanta un model absolutista i centralista(com el que hi havia a França) on ell encarna tots els poders. Vol sotmetre tots els territoris que no li van ser fidels durant la guerra.

Al 1714 aboleix totes les institucions del Principat de Catalunya i al 1716 promulga el Decret de Nova Planta on imposa l’organització de Castella i on converteix la monarquia en una estructura uniforme que ho governa tot centralitzadament excepte el País Basc i Navarra. Aboleix totes les corts dels diferents regnes i les integra en les Corts d’Espanya.

Elimina els virregnats i crea demarcacions provincials governades per capitans generals (que tenen atribucions militars, administratives i judicials: representaven al monarca, comandaven l’exèrcit i eren governadors generals) i presidien les Reials Audiències (organismes de justícia). Als municipis imposa corregiments, per controlar les ciutats, al càrrec de corregidors, a Catalunya n’hi havia 12. A més implanta els intendents, funcionaris que recaptaven impostos i controlaven a les autoritats.

Nou sistema fiscal: cadastre

Catalunya deixa de gestionar els seus propis impostos i l’Estat s’apodera dels béns d’aquells que han donat suport a Carles. Canvia el sistema fiscal creant el cadastre, un impost anual que no es negociable i es fixa pel govern central, que més tard es redistribueix entre els municipis. Hi ha dos tipus de cadastre, el reial (grava les propietats immobiliàries i ningú n’estava exempt) i el personal (grava el treball i l’activitat industrial i no el pagaven noblesa ni clero).

2. SOCIETAT I ECONOMIA

Societat estamental

Divisió en estaments: privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats (pagesos, burgesia comercial i industrial). Els no privilegiats eren els qui patien els impostos i no tenien cap tipus de poder polític. A Catalunya el creixement econòmic permet el creixement de la burgesia, els artesans i els pagesos, que s’enriqueixen.

Economia agrària

El principal problema era que la terra estava amortitzada: no es podia comprar ni vendre, ja que pertanyia a l’Església, els ajuntaments o els nobles. La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera. A Galicia i Astúries els arrendaments duraven tres generacions, però la falta de terres va crear un problema de minifundisme. A Extremadura o Andalusia predominava el latifundisme, grans extensions de terra en mans de clero o noblesa, que abusaven de la pagesia.

A Catalunya les terres eren de senyors i eren conreades per pagesos segons diferents tipus de contracte. Hi havia l’emfitèutic (contractes estables i perpetus, els pagesos podien gaudir del creixement del rendiment de la terra), el dels masovers (rebien una casa i tenien contracte durant 50 anys) i els de rabassaires o rabassa morta (acabaven els seus contractes mentre duraven els ceps, només podien conrear vinya, i en morir 2/3 parts del camp el contracte s’acabava).

Indústria i comerç

La indústria era gremial. El mercat era d’autoconsum, excepte en el comerç colonial, on hi havia intercanvis amb Amèrica, i es va desenvolupar la manufactura.

3. REFORMISME BORBÒNIC

Les noves idees il•lustrades

La il•lustració (corrent de pensament d’origen francès caracteritzat per la confiança il•limitada en la raó) s’estenia per tota Europa, de fet el segle XIII es coneix com el Segle de les Llums. A partir de la intel•ligència es pot arriba ral coneixement que és la base de la felicitat. Tot es basa en l’educació i el progrés. També defensen la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans, criticant alguns dels principis de l’absolutisme. S’oposen al domini ideològic de l’església. Montesquieu defensa la separació de poders i Rousseau el principi de sobirania popular.

La Il•lustració espanyola

Lenta i difícil arribada de les idees il•lustrades a causa de la falta de burgesia, el conservadorisme universitari i la importància de l’església. A partir de 1750 apareixen nous pensadors que reflecteixen les preocupacions il•lustrades i critiquen el model social espanyol, defensant la idea de progrés.

La majoria dels il•lustrats espanyols eren membres de la petita noblesa i la burgesia i confiaven en la millora del nivell cultural per al progrés. Donaven prioritat a l’educació. També creien que s’havia de progressar econòmicament, ja que l’endarreriment espanyol era causa del control excessiu sobre l’economia, de la importància de la noblesa i el clero i del desconeixement dels avenços.

El despotisme il•lustrat de Carles III

Després de la mort de Ferran VI, arriba al tro Carles III, que havia estat governant a Nàpols on havia entrat en contacte amb la il•lustració. Estava a favor del que promulgaven els il•lustrats sempre i quan no atemptessin contra el seu poder, és el que s’anomena despotisme il•lustrat.

Els privilegiats s’oposen fortament a les seves reformes, i Carles III ha de superar el motí de Squillace, revolta on el malestar de la població pel preu dels aliments, l’oposició al nombre elevat de càrrecs per a estrangers i la por a perdre el poder dels nobles provoquen una revolta popular contra les mesures d’ordre públic que va prendre el ministre Squillace. Carles III destitueix Squillace, paralitza les reformes i pren mesures populars.

Més tard, quan té la situació controlada, reprèn la seva política reformista amb l’ajuda d’il•lustrats com Jovellanos, Campomanes, Olavide o Floridablanca.

La legislació reformadora

RELIGIÓ  Carles III era regalista, creia en la seva importància davant l’església. Va expulsar els jesuïtes davant la sospita que podien estar darrere del motí d’Squillace.

SOCIETAT  Plasma el pensament il•lustrat en un decret en que declara honestes totes les professions i fent una reforma dels estudis, creant escoles d’arts i oficis per als coneixements pràctics.

ECONOMIA  Limita els privilegis de la Mesta (agrupació de ramaders per a la transhumància, ramats que van d’un lloc a un altre buscant prats i que van pels camins) i intenta colonitzar noves terres. Elabora un informe recollint els problemes de l’agricultura espanyola. Fomenta la lliure circulació de mercaderies a Espanya, i acaba amb el monopoli del port de Cadis. Allibera el procés industrial . Crea les societats econòmiques d’amics del país per impulsar les idees fisiòcrates (no intervencionistes) i liberals.

A CATALUNYA  Crea diverses acadèmies per al progrés: Reial Acadèmia de Ciències i Arts, Acadèmia de Medicina Pràctica... Junta de Comerç, que vol compatibilitzar progrés econòmic i Antic Règim. També crea escoles: de Nàutica, Comerç, Química... Destaca l’il•lustrat Antoni de Capmany. Es financen estudis a l’estranger.

4. REFORMISME BORBÒNIC

El creixement demogràfic

Al segle XVIII, a Europa creix ininterrompudament la població, a causa del descens de la mortalitat, la millora de les tècniques agrícoles i la pau.

A Espanya, l’alta natalitat i l’absència de grans fams provoca el creixement de la població però de manera dispar, a l’interior molt menys que a la perifèria. Els Borbó van iniciar mesures poblacionistes perquè creien que l’augment de població era necessari per incentivar la producció. Les fams periòdiques (crisis de subsistència), però, limitaven el creixement.

A Catalunya, al ser una regió perifèrica, va haver-hi un gran creixement. Però al igual que a Espanya el creixement va ser desigual, molt més a la costa que a l’interior.

El sector agrari

Les reformes no

...