Temari Batxiller Literatura Catalana

Literatura catalana. TEMARI BATXILLER

EDAT MITJANA : LA LITERATURA A EUROPA

Habitualment es sol dir que I'Edat Mitjana va des de la caiguda de l´imperi romà d'Occident (476) fins a I'ocupació de Constantinoble pels turcs (1453); comprèn, doncs, gairebé deu segles, que no tenen res a veure ni amb els conceptes de foscor i de barbàrie (introduïts pels estudiosos del Renaixement), ni amb el d'exotisme cavalleresc i patriòtic (introduït pels autor romàntics). La veritat és que, aquest llarg període, cal subdividir-lo en etapes ben diverses. En allò que afecta la literatura europea, ens interessa bàsicament el que solem anomenar l'Alta Edat Mitjana -segles X,XI i XII o època de I'estil romànic- i la Baixa Edat Mitjana -segles XIII.XIV i XV o època de I'estil gòtic- Culturalment, a Europa, es produí un primer esclat amb Carlemany (768-814), Més endavant, al llarg dels segles XII i XIII, es produeix un segon esclat amb la fundació de les universitats, I'expansió de les ciutats, l'aparició d'una economia monetària, la continuïtat de les croades i dels pelegrinatges amb els intercanvis de tota mena que això suposa.

A.La societat feudal

La societat feudal, amb la concentració de les terres i del poder en mans de pocs senyors o de I'Església, amb la promoció de les noves classes socials lligades a la ciutat, i amb la potenciació del comerç, arriba a crear tota una mentalitat de jerarquització piramidal que sovint trobem reproduïda a la literatura. L´Església, la noblesa i el poble són els tres grans estaments socials de I'època, lligats entre ells per creences religioses i per juraments de fidelitat.

a.1.La noblesa

Al món europeu, on la cristiandat s'ha vist amenaçada pels mahometans al sud, pels normands al nord-oest i pels pobles d'origen asiàtic a I'est, la noblesa ha augmentat el seu poder en esdevenir imprescindible el seu ajut per qualsevol empresa reial. Els drets feudals són una manera de recompensar els serveis militars -rnassa costosos per ser mantinguts individualment per qualsevol monarca- dels senyors, tot atorgant-los terres, immunitats i privilegis hereditaris. La cavalleria feudal ja existeix a partir del segle IX, i només cal repassar el mapa històric de la Catalunya Vella per adonar-nos de la força decisiva que els comtats tenen en la formació de la nació catalana. En una economia bàsicament agrària que només produeix allò que necessita consumir, sense excedents de producció ni estalvi, la propietat territorial és I'única veritable font de riquesa, i, en conseqüència, el poder dels senyors és molt considerable.

Aquest mateix conservadorisme el trobem en les estructures socials, en què el progrés, la novetat, el canvi, tenen poc valor davant de la tradició secular, que, a més, ve sancionada per I'ordenació divina del món. De fet, el ritual de la cavalleria és un ritual de vassallatge, però també d'iniciació, carregat de significació religiosa. Cal no oblidar que els cavallers són els defensors de I'ideal de justícia i els paladins de la cristiandat en empreses com les croades o la conquesta de la península Ibérica. D'aquí que el sentit religiós de la vida impregni no solament la conducta espiritual, sinó també la social i que l'art pugui semblar hieràtic, formalista i estereotipat. S'ha dit que és una mica fred i poc vitalista, més interessat per I'expressió «anímica» (escenes religioses, bíbliques, vides de sants..., que serveixen com a manifestacions de la fe cristiana) que no per I'experiència sensible (I'amor, el goig de viure, la joia de la natura...). N'hi ha prou de recordar que gairebé tot l'art plàstic i l´arquitectònic de I'època és religiós.

a.2.L´Església

No solament és un centre de conservació dels valors de l'antiguitat sinó que contribueix a la seva expansió. Durant els segles IX-Xll una de les activitats principals dels monestirs és la còpia de manuscrits; els escriptoris de monestirs o catedrals són veritables focus d'activitat cultural, activitat que cal reduir a les justes proporcions d'aquest temps: I'escriptori del monestir de Ripoll posseeix, el 1047, 245 llibres. Al costat dels escriptoris probablement existeixen les escoles catedralícies -veritable precedent de les universitats-, dedicades, en general, a I'ensenyament de monjos i clergues, però també d'infants. Malgrat la doctrina teocèntrica de I'Església, no tots els llibres copiats als escriptoris són doctrinals: també hi ha clàssics llatins. El llatí, tot i ser una llengua de cultura cada cop més allunyada de la llengua vulgar dels fidels, és una llengua internacional, i, gràcies a aquesta llengua comuna, I'Intercanvi cultural és molt més ràpid i fructífer, sobretot amb els països, com Anglaterra, que no havien estat sotmesos a la dominació lingüística romana.

Els monestirs, fins i tot abans de l'aparició dels ordes mendicants al segle XIII, ja són punts de reunió de pelegrins, joglars i comerciants. La seva relació amb la noblesa, de la qual prové una part considerable dels monjos, i amb la qual solen coincidir els seus interessos econòmics i polítics, és força estreta. Per tant, no ens ha d'estranyar que la vida monàstica estigui estretament relacionada amb les primeres mostres literàries d'importància.

Llegir i escriure fora de I'Esglèsia és, com hem dit, pràcticament desconegut, i tota I'educació està en mans de religiosos. Fins a mitjan segle XIII no començam a trobar burgesos interessats a «saber de lletra»; I'educació i l'alfabetisme creixen de manera considerable.

a.3.El poble

El poble, sense cap mena d'educació, viu a recer dels monestirs i dels castells, lliurat a les dures feines agrícoles. L´actitud popular només pot ser apocalíptica, resignada o irònica, car la vida ofereix ben poques possibilitats de benestar o de millora material. A més, les guerres constants, i les epidèmies, constitueixen un assot terrible. Malgrat tot, el creixement demogràfic, amb l'allargament de I'esperança de vida, conseqüència directa de les millores alimentícies i dels progressos mèdics, duplica els habitants de Catalunya entre els segles XI i XIII. El potencial demogràfic és molt important de cara a les repoblacions de les terres conquerides i està sempre en relació directa amb la potència expansiva d'una nació. Tanmateix, les collites magres, la fam que se'n segueix

...