Literatura Humanista Catalana

LITERATURA CATALANA 2n TRIMESTRE

Medievals/Humanisme

S. XIII

◊Corona d'Aragó:

- Grans monarques (Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II)

- Expansió pel Mediterrani (Mallorca, València, Sicília)

- Modernització institucions (Corts)

- Auge comerç

- Art gòtic

S. XIV

◊Corona d'Aragó:

- Monarques importants (Alfons III, Pere III, Joan I i Martí l). Fi dinastia el 1410.

- Expedició i conquestes dels almogàvers a Grècia, inici de la conquesta de Sardenya.

- Creació de la Generalitat (com a comissió permanent de les Corts). Reforma de la Cancelleria reial

- Temps més difícils, política més defensiva

- Pesta negra (1349) . Males collites. Crisi demogràfica, prop de mig milió de morts (la meitat de la població )

- Crisi comerç a partir de mitjans de segle.

- Migracions cap a les ciutats.

Crisi de l’Esglèsia

◊Segle XIII

- Croada contra els càtars occitans del Papa i el rei francès

- Creació de la Inquisició

- Aparició ordes religiosos mendicants (franciscans i dominics) a les ciutats

◊Segle XIV

- Cisma d'Occident : Església dividida (Papa d'Avinyó i Papa de Roma)

- Època confusió

- Augment supersticions populars a causa de la crisi social

◊Escriptors segles XIII i XIV

- Voldran reformar l'Església ( Ramon Llull)

- Voldran augmentar el fervor religiós (Vicenç Ferrer)

- Abandonaran la religió catòlica (Anselm Turmeda)

Anselm Turmeda (Mallorca 1355- Tunis 1423)

També anomenat Abdàllah at-Tarjuman, és un escriptor mallorquí que té part de la seva obra en àrab.

Ingressa a l'ordre dels franciscans i estudia teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a París.

Cap als trenta-cinc anys es converteix a l'islamisme i s'estableix a Tunis, on arriba a ocupar càrrecs importants.

És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX.

◊ELOGI DELS DINERS

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords.

Si diràs "jas" a hòmens sords,

tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,

lleixant a Déu e tots los sants,

diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu "no" fan-li dir "hoc".

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

si molts n'hauràs poràs tornar

papa de Roma.

L'Humanisme

La crisi dels segles anteriors anuncia la fi de l'edat mitjana i la presència de noves actituds davant del món que duran cap a l'edat moderna: l'Humanisme i el moviment posterior que coneixem com a Renaixement.

◊Principals característiques:

- La raó humana substitueix la raó divina a l'hora d'entendre el món. El teocentrisme medieval és substituït per l'antropocentrisme. Es recupera la tradició de l'humanisme clàssic.

- Apassionat interès pel saber: per l'home i la natura.

- Admiració per l'antiguitat clàssica.

- Interès per aprendre llatí i grec que pel seu ordre i claredat s'identifiquen amb la bellesa i afavoreixen el pensament científic.

- Revalorització de l'individualisme.

- Creença ésser humà és bo per naturalesa. Guiat per la seva intel•ligència és capaç de trobar veritat, impulsar la ciència i aconseguir el progrés.

- Apareix una nova estètica. L'home és capaç d'aconseguir per si mateix l'ideal de bellesa d'acord amb els models clàssics.

- L'art té valor per si mateix, no finalitat didàctica.

- Importància de la fama i desig de passar a la posteritat.

- La invenció de la impremta al s. XV en suposarà un impuls definitiu.

Itàlia: origen de l'Humanisme

◊Factors que propiciaren l'aparició de l’Humanisme a Itàlia

-A Itàlia l'estructura feudal i la cavalleria no massa arrelades. Hi trobem ciutats estat (que recorden les polis gregues).

-Predomina una burgesia forta que va imposant la seva mentalitat(molt més racional) i els seus gustos. Els mecenes impulsen l'art.

-Competència entre ciutats per poder econòmic (basat en comerç i nou sistema bancari), social, pel luxe i la bellesa.

-A Itàlia record antiguitat romana era molt fort.

Al segle XIV s'hi van establir pensadors bizantins que fugien dels turcs que van difondre la llengua grega i la seva cultura.

◊-La Itàlia del Renaixement va consistir en un grup de petits estats, la majoria de les quals eren governats

per una ciutat.

-El Renaixement va començar durant el 1300 a les ciutats estat del nord d'Itàlia.

-Florència, Milà, Venècia,Nàpols i Roma van ser alguns dels principals focus de l'humanisme.

El Trecento italià i el dolce stil nuovo (Segle XIV)

◊Apareix a mitjans del segle XIII una nova concepció de la poesia lírica amorosa: el dolce stil nuovo.

-Nou perquè s'allunya de la poesia trobadoresca occitana.

-La dama objecte de l'amor del poeta respon al concepte de donna angelicata.

-És una bellesa pura, de cabells rossos, pell blanca i ulls clars. I sobretot té un component espiritual: la dona és símbol de la perfecció espiritual, que es pot assolir mitjançant l'amor.

-La seva mirada desperta el desig de perfecció moral i ens acosta a la divinitat.

-És una poesia introspectiva, d'anàlisi dels propis sentiments, ja siguin d'angoixa o de goig, de soledat o d'amor desesperat, de dolor o d'esperança.

El poeta parla de com se sent ell més que de la seva enamorada.

◊ Dante Alighieri (1265-1321)

-Va escriure en italià i també en llatí.

-Dedicà molts poemes a Beatriu viva i morta ( només l'havia vista dos cops).

-Autor de la Divina Comèdia una de les obres cabdals de la literatura.

-El protagonista és ell mateix que recorre l'Infern, el Purgatori i el Paradís acompanyat de l'autor clàssic Virgili i per Beatriu

-En el seu viatge es troba tota mena de personatges reals o llegendaris.

Poema al•legòric sobre el llarg camí fins a la felicitat

Nel mezzo del camin di nostra vita,

mi ritrovai in una selva oscura,

che la dritta via era smarrita

◊Francesco Petrarca (1304-1374)

-Va escriure les seves obres en llatí i italià.

-Dedica la major part dels sonets del seu Canzoniere (sonets d'amor i de mort) a Laura (dona real o no) de qui es manifestà enamorat.

-Els seus amors no eren correspostos i expressa sovint en els seus versos un estat de tristesa, de malenconia en la qual es recrea.

-L'amant hi apareix com un presoner que pateix perquè ha estat ferit per una fletxa, metàfora que es refereix a la mirada de la dama.

-Suggereix més que no diu. Petrarca va dir que les imatges són a la poesia el que el color a la pintura.

-És ell i no Laura el protagonista dels seus poemes.

-Va viure a la cort papal d'Avinyó (focus difusor de l'humanisme a la Corona d'Aragó).

-Va escriure en llatí i italià.

-Autor del Decameron obra en prosa que narra com un grup de deu joves (set noies i tres nois) fugen de Florència durant la pesta de 1348 i per entretenir-se s'expliquen, en el decurs de deu dies, cent històries de caire realista, sovint humorístic i eròtic.

-Va ser traduït al català al segle XV i citat per Joanot Martorell al Tirant.

-Il Corbaccio, de caire misogin, va tenir gran difusió.

-L'humanista català Bernat Metge el tingué com a model.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

◊A finals del segle XIV ja hi trobem humanistes

-pels estrets contactes polítics amb Itàlia

-per la relació amb la cort papal d'Avinyó (on va residir Petrarca)

◊ Es desvetllarà un gran interès per la cultura clàssica (iniciat en època Pere III) i se'n faran moltes traduccions.

- Es copiarà a la prosa catalana l'elegant estil d'escriptura que ve d'Itàlia (la poesia continuarà sent trobadoresca).

La Cancelleria reial

◊Era la gran secretaria del palau reial on treballaven escrivans, notaris, secretaris...

-Va ser reformada

...