Resumen Un Pacto Global De David Held

En aquest fragment del llibre, Un pacto global, de David Held s'analitza com ha anat evolucionant el significat de sobirania que segons Held ha passat de ser un poder efectiu en els S.XVIII i XIX, ha definir-se actualment com “una autoridad legítima, basada en el mantenimiento de los derechos humanos y la democracia.[...], con el fin de que deje de basarse en el control efectivo para hacerlo en el mantenimiento de patrones y valores fundamentales que, en principio, ningún agente político, ya sea el representante de un gobierno o de un Estado, debería ser capaz de abrogar.” i que com aquesta evolució de la sobirania ha sigut deguda a algunes transformacions legals, principalment en (l'àmbit militar, els crims de guerra, els drets humans i la participació democràtica i el medi ambient) i també explica els canvis soferts d'aquestes transformacions:

En el que és refereix a l'àmbit militar, la transformació de les lleis sobre la guerra i l'armament segons l'autor s'ha basat “en el supuesto de que, aunque ésta no puede abolirse, habría que ilegalizar algunas de las consecuencias más atroces que tiene tanto para los soldados como para los ciudadanos.” i el que pretenen aquestes lleis és fixar uns mínims de conducta en una guerra que tots dos bàndols tenen que complir. Aquestes lleis és van fixar en convencions com la Declaració de Paris (1856), la Convenció de Ginebra (1864, 1906, 1929, 1949) i La Haya (1899, 1907) i el que fan és prohibir la pirateria, les armes que és poden utilitzar en una guerra, el tracte que s'ha de donar als ferits, etc. Per això Held diu que aquest control i regulació del armament que sobrepassen la sobirania nacional i l'autonomia militar ajuden a construir una infraestructura global de reglamentació encara que aquesta sempre és veu desafiada pels múltiples conflictes.

Pel referent a la transformació dels crims de guerra i el paper de l'individu per Held; és basen principalment en l'independència de les obligacions morals de l'individu amb l'Estat, en cas de que l'Estat obligui a cometre crims inhumans o de participar en una guerra, i que l'excusa de ser obligat a cometre aquestes coses no és motiu suficient per ser exculpat de culpa. Aquesta “independència moral” amb l'Estat és va determinar en els tribunals de Nuremberg i Tokio, i per controlar que aquests abusos no és cometin és creen organismes de control com el “Corte Penal Internacional”, donant pas a la regulació dels poders estatals (en aquesta matèria) sobre els individus.

En l'evolució dels drets humans, la democràcia i els grups minoritaris, David Held exposa aquesta evolució com si fos conjunta encara que li dona més rellevància als drets humans dins d'aquest conjunt format per tres punts:

Drets humans, “el ordenamiento en materia de derechos humanos”, basat en el recull dels drets fonamentals en la carta de les Nacions Unides i altres pactes i de les institucions que regulen aquests drets i que supervisen i s'encarreguen de denunciar-ho en cas d'haver-hi alguna violació.

La democràcia, “el papel de la autodeterminación y del principio democrático”, Held basa aquest punt en dir que un Estat legítim té que propugnar uns certs valors democràtics, posant com exemple l'article 25 del Pacte Internacional sobre els Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides de 1996: “Todos los ciudadanos gozarán, sin [...] restricciones indebidas, de los siguientes derechos y oportunidades: a) Participar en la dirección de los asuntos públicos, de manera directa o por medio de representantes libremente elegidos. b) Votar y ser elegidos en elecciones periódicas, auténticas, realizadas por sufragio universal e igual y por voto secreto que garantice la libre expresión de la voluntad de los electores.

...