Teatre Caramar, Pere Calders. Comentari De Text

COMENTARI DE TEXT

Teatre Caramar es un del contes que podem trobar a Cròniques de la veritat oculta de l’autor català Pere Calders. El conte pertany a la primera de les tres parts en les que es va dividir el recull, aquesta primera part es titulada “La imprevista certesa” i consta de dotze contes.

El narrador es en primera persona per tant es el mateix protagonista el que ens narra el que passa a la història. Aquest ens explica com un dia, després de molt de temps, es troba un vell amic seu conegut com Elies Caramar. El descriu con un home entrat en edat per les seves canes blanques, vestit tot de seda negra y amb un brillant col•locat a la orella. Ja a la primera línia del conte ens diu que l’Elies és un mariner y potser per això pot ser sorprenent el fet de que quan el protagonista li pregunta si està de pas, ell contesti que té intencions de quedar-se per encarregar-se del seu teatre de les afores que en aquell moment li “absorbeix les il•lusions”. El mariner convida al protagonista a veure una de les seves obres.

El protagonista deixa la seva trobada amb Caramar per passar a explicar-nos com un diumenge a la tarda, quan tots dos assistien a una festa, la seva enamorada deixa de ballar amb ell i li dona un cop a la cara després d’haver-li proposat alguna cosa que a ella no li va agradar gaire. D’aquesta manera i sense cap mena de explicació apart de la anterior, es va trencar la relació que tenia amb aquesta noia. Surt del ball pensant en el succeït amb la noia, imaginant que posseeix un filtre amorós que donaria a la noia i que un cop estigués enamorat d’ell es suïcidaria per fer-la sofrir la resta de la seva vida. L’ús de la ironia, com es veu en aquest fragment és també un dels recursos preferits de Calders a més de la comèdia. Mentre ell va passejant pel carrer, es troba amb una gran tortuga amb un rètol pintat damunt la closca que anunciava les funcions del teatre del seu amic Elies. Amb l’aparició de la tortuga es veu, per primera vegada en aquest conte, la tendència de Calders per interrompre la realitat amb la fantasia. Compra una entrada i decideix anar-hi.

Dins del teatre, abans de que comenci l’espectacle, la mirada del nostre narrador es troba amb la d’una noia asseguda a una llotja pròxima a la seva. La noia el vol enamorar amb la mirada. En aquell moment, tot el teatre es va omplir-se de llum, un cop de timbal va anunciar alguna cosa i ell s’aixeca de la cadira una mica sorprès. L’espectacle comença i s’hi representen La innocència robada, Dansa andalusa. Mentre l’espectacle va arribant a l’hora de l’intermedi, el protagonista comença a sentir una angoixa provocada per haver d’enfrontar-se a la noia però aquesta trobada de mirades es veu interrompuda perquè, tot el que hi havia al seu voltant, es fon.

Elies Caramar el sacsejava amb força, sembla que el protagonista s’havia adormit

...