Cinema Alemany

Cinema Alemany

Nasqué el 1895 amb la invenció del bioscop (projector d’imatges) per Max Skladanowsky però fins a la guerra de 1914-1918 la producció era molt dolenta i al mercat hi havia quasi només pel•lícules nord-americanes, franceses i sobre tot escandinaves. Quan va arribar la guerra, la producció alemanya va augmentar molt considerablement doncs no podien arribar pel•lícules estrangeres i per tant, si es volia cinema, s’havia de crear a Alemanya. L’estètica i la tècnica dels films alemanys van anar adquirint una alta qualitat artística i literària i el 1916 fou creada la DEULIG, destinada a la publicitat i a la propaganda dels films i el 1917 es va crear la BUFA, amb característiques semblants, però amb la missió de donar films a l'exèrcit i fer documentals de les operacions. Quan els EUA van entrar a la guerra, van augmentar les pel•lícules anti-alemanyes fora el país i per contraposar aquest corrent es va crear la UFA que comptava amb el suport i el finançament del ministeri de guerra, així doncs, van contractar els millors tècnics i artistes d’alemanya. La UFA censurava les pel•lícules amb contingut poc adequat com, per exemple, contingut crític o científic. Quan la guerra va finalitzar diversos fiscals van decidir portar al Reichstag (Parlament alemany) el 1920 una nova llei on es van refusaven els projectes de socialització de la indústria del film i on se sancionava tot tipus de censura. L’any 1919 amb la pel•lícula “El Gabinete del Doctor Galibari”, la indústria cinematogràfica alemanya es va connectar amb el moviment cultural i artístic del país: l’expressionisme. Tota la cultura veié en el cinema un mitjà idoni d’expressió i com a conseqüència, es va començar a fer una llarga sèrie de films vinculats a la plàstica de l’expressionisme. L'expressionisme contribuí a la investigació de la llum, de la interpretació i de les decoracions; però fou un altre corrent, veritablement d'avantguarda, el Kammerspielfilm el que valorà al màxim el cinema, amb la seva contribució a l'alliberament de la càmera i al muntatge. Des del 1924, ambdues tendències prengueren contacte però, paral•lelament, es va començar a manifestar una tendència més investigadora i científica, vinculada a l'avantguarda soviètica i francesa. Això comportà que la indústria nord-americana comprengués la importància del mercat alemany, i ofegues la producció amb una invasió de films que provocaren l'adopció de mesures proteccionistes: per cada film alemany produït el govern donava una llicència d'importació. La mesura causà la inflació de la producció i la sortida de nombrosos films mediocres (Kontingentenfilme), realitzats en bona part pels mateixos americans la crisis es mantingué a l'època hitleriana i l'adoptaren altres administracions feixistes. Uns anys més tard l'UFA caigué sota el control de Loew i Paramount (Acord Par-Ufa-Met), i més tard, per alliberar-se'n, anà a mans del financer prussià Hegenburg, que introduí la moda dels films pseudohistòrics, línia mantinguda per l'UFA fins 1937-38. Per competir amb els americans, adaptà la producció al gust de Hollywood, i fins i tot alguns films, foren exportats als EUA. La baixa en la qualitat i l'allunyament del cinema de la realitat social i cultural del país en foren les conseqüències. La vida alemanya conegué l'aparició de les organitzacions paramilitars, aleshores va començar el cinema sonor i la indústria cinematogràfica va començar a anar a l’alça. Va ser el moment de brillantor màxima tot i que no tothom sabé adaptar-se al cinema parlat. L'onada de films musicals, l'enterrament del film realista, l'arribada de Brüning a la cancelleria, la nova competència de Hollywood i la renovada activitat censora assenyalaren l'obertura d'una nova crisi. Un any abans de la presa del poder per Hitler aparegueren nombroses produccions tímidament nazis, que exaltaven una "èpica" nacional. El 1933, Hitler Junge Quex fou el primer film d'ideologia totalment nazi. Més tard, amb el nazisme al poder, es perfilaren dues tendències: el film polític (sovint militarist), i el que (sempre controlat pels nazis) es dedicà a recordar passats històrics o a glorificar pàgines de literatura. L'UFA es dedicà a films de propaganda que, els anys de guerra, tingueren una gran

...