El cinema espanyol

CONTEXT HISTÒRIC

La dècada dels anys 80 va començar amb un intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, però va fracassar. Va ser fet per uns militars espanyols, i on hi va agafar més protagonisme i importància va ser a les ciutats de Madrid i València. En aquells moments qui manava era Adolfo Suárez, un polític i advocat que va governar del 1976 al 81. També es diu que va acabar l’any 1992 amb la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona.

La gent que va viure aquesta època la descriu com una dècada prodigiosa. La majoria tenen bons records d’aquests anys, amb fets importants com l’evolució de la televisió i una experiència de vida política i social de gran intensitat, provocada per la Transició. La Transició

va ser un període històric a Espanya que va correspondre amb el pas de la dictadura de Francisco Franco a un Estat plenament democràtic.

A la primavera de 1983 va arribar a les pantalles de TVE (Televisió Espanyola) el programa de televisió “La Edad de Oro”, dirigit i presentat per Paloma Chamorro que, va ser testimoni del canvi d'una Espanya que venia de temps dolents a causa del franquisme. Va ser una dona que va sorprendre al món amb la seva gran creativitat, energia i talent.

En el programa “La Edad de Oro”, es va reflectir en la seva totalitat la vitalitat i el punt de bogeria que caracteritzava als nous creadors espanyols.

Paloma Chamorro, presentadora del

programa de televisió “La Edad de Oro”

Va ser una època de veritat tan prodigiosa com alguns la descriuen?

Els espanyols que tenen actualment entre els 40 i els 60 anys coincideixen que sí. Durant aquests anys, es pensava que es podria reformar Espanya, hi va haver molts canvis socials, aparició de nova televisió (sèries i programes com per exemple «Verano azul», Fortunata y Jacinta», «Anillos de oro»…) els primers videojocs («Pacman», «Mario Bros», o «Donkey Kong»), la revolució sexual, els telèfons portàtils, la Moguda madrilenya…

“PAC-MAN” (1980) “Super Mario Bros” (1985) “Donkey Kong” (1981)

També van agafar protagonisme els anuncis, que van iniciar una època d’un consumisme molt potent. Aquests anys van ser, per descomptat, uns anys marcats per l’optimisme i l’estímul creatiu.

La Moguda madrilenya va ser un moviment cultural i social sorgit a Madrid durant els primers anys de la Transició a Espanya, que es va estendre a altres províncies amb el nom genèric de ‘la moguda’, fins a la seva finalització a mitjans de la dècada de 1980. Va consistir en el moviment d’un conjunt d'artistes amb pensaments liberals amb un punt d’exentricisme, i amb ganes de canviar el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya. Creen un moviment que destaca principalment per ser un moviment divertit i informal, que pretén posar punt i apart a l'anterior època franquista i la censura.

Els anys 80 van ser l'època del desenvolupament massiu del sexe. De la repressió franquista es va passar a la llibertat sexual, la revelació sobre la seva orientació sexual de moltes persones, les platges nudistes, les revistes amb persones nues en elles i l’estriptis es va començar a considerar un art, sent recolzat inclús per intel·lectuals.

La premsa i els diaris d’avui dia com “El País”, “El Mundo” o “El Periódico”, es van crear i desenvolupar en aquesta època, que juntament amb revistes informatives eren la font principal d’informació dels anys 80.

Aquests anys també són gloriosos i reconeguts per al desenvolupament de la creativitat publicitària, fins al punt que quan va acabar la dècada, a principis dels 90, es parlava d'Espanya com el tercer país més creatiu del món, després dels Estats Units i el Regne Unit.

Aquests van ser anys en què s’hi van fer anuncis famosos, com el berenar ideal de Bollycao,

(Anuncio años 80 bollycao la merienda ideal años 80 - Bollycao años 80) també Ana Torroja de Mecano va donar a conèixer la Coca-Cola Light, i Danone ja es va començar a instal·lar en tots els supermercats i botigues amb el seu model de bellesa amb el iogurt desnatat i el “sota aquesta samarreta hi ha un cos Danone”.

Anunci de Danone dels seus

nous iogurts desnatats (1984)

També se n’ha de donar molta importància a anuncis inolvidables com els de tabac de Camel, Marlboro o Winston. O també de les campanyes de detergents com la de “Villarriba” i “Villabajo” que competien per a la neteja més eficaç d’estris de cuina. El “Busqui, compari i si troba una mica millor, compri-ho” de Manuel Luque i Colón també va fer història, mentre que Renfe va inventar els dies blaus. Aquests bàsicament estaven marcats en un calendari, i els dies de color blau el tiquet del tren tenia un descompte especial. A més a més, com per si tot això no fos suficient, es va posar de moda la tònica Schweppes i la televisió estava causant tanta addicció a la gent que es feien anuncis recomanant que es veiés menys televisió, amb l'anunci de “Pippin”, un gos que intentava amb tots els mitjans possibles jugar amb el seu amo, però aquest no li fa cas i aquest es desespera i s’entristeix.

(Anuncio del Perro Pipin 1)

Van ser uns anys de molta novetat i evolució de la societat, tant tecnològicament com socialment.

EL CINEMA ESPANYOL DESPRÉS DE L’ÈPOCA FRANQUISTA

La censura feia poc que havia desaparegut i la Moguda madrilenya començava a influenciar i a participar en la creació de diferents corrents artístics.

Una de les aparicions més significants va ser el cinema “de destape”, un gènere cinematogràfic que va aparèixer a Espanya després de la fi del règim franquista amb la mort de Franco l’any 1975. El cinema “de destape” consistia en la producció de pel·lícules on es buscaven els mínims costos possibles, sent pel·lícules de baixa qualitat. El contingut d’aquestes era principalment eròtic, on s’hi veien constantment persones nues normalment del gènere femení.

Portada de la pel·lícula “Los Liantes”, per Mariano Ozores

Es va començar a fer aquest tipus de pel·lícules en gran quantitat, arribant al punt que quasi la meitat de produccions cinematogràfiques eren d’aquest gènere.

Va ser un gènere molt revolucionari, ja que en aquells moments veure una dona nua o semi nua era increible i indispensable. Una de les causes principals de l’aparició d’aquest gènere va ser que l’any 1975, es va publicar una llei on es permetia la nuesa de les persones en les pel·lícules sempre que fos necessari per a l’argument de la pel·lícula, impulsant el cinema “de destape” i les futures pel·lícules que es farien com “La Zorrita en Bikini” de Ignacio F. Iquino, “Zorrita Martínez” de Vicente Escrivá i “Las Alegres Chicas de ‘El Molino’ ” de José Antonio de La Loma.

“La Zorrita en Bikini” “Zorrita Martínez” “Las alegres chicas de

‘El Molino’ “

També es van suprimir i refer les lleis de censura, recuperant-se així, moltes pel·lícules que havien sigut censurades. A part de les pel·lícules eròtiques s’hi van fer d’altres gèneres: La Política espanyola, La realitat de la Guerra Civil i la dictadura de Franco, Temes Controversials (majoritàriament sobre la homosexualitat) i Temes Inapropiats (drogues, sexe, el suïcidi, el terrorisme, etc). Algunes pel·lícules d’exemple serien: “El Diputado”, “Entre Tinieblas”, i “Mujeres al borde de un ataque de nervios”.

L’any mateix de la mort de Franco, es va publicar la pel·lícula “Furtivos”, de José Luis Borau, una pel·lícula de gènere dramàtic i violent, una pel·lícula que sense la mort de Franco i la censura no s’hauria pogut publicar mai.

Van ser temps d'experimentació i contrastos.

DIRECTORS DESTACATS

El director espanyol més important del cinema modern ha estat Pedro Almodóvar. Va néixer el 1949 a Ciudad Real i ha sigut un dels directors del cinema espanyol més importants. Ha dirigit clàssics com “La piel que habito” o “La mala educación”. Ha sigut guanyador de diversos galardons internacionals amb el paper de director, de guionista o bé com a millor pel·lícula tant amb premis Oscar, Goya o César entre d’altres.

El que més caracteritza el cinéma d’Almodóvar, és el fet que escenifica a la perfecció el cinema postmodern.

La majoria dels seus llargmetratges són de comedia i melodrama i acostuma a utilitzar personatges estrambòtics i esbojarrats en les seves pel·lícules.

Podem dividir en cinema d’almodòvar en 4 etapes:

La Experimental (1980-1984)

En aquesta primera Almodóvar busca crear un cinema different, on es veu en les seves pel·lícules consum de drogues, escenes sexuals i relacions homosexuals, estant Espanya dins de l’època de la Transició. En aquesta etapa Almodóvar va agafar reconeixement internacional en el

...