La psicología del desenvolupament com a disciplina científica

TEMA 1: LA PSICOLOGÍA DEL DESENVOLUPAMENT COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

EL DESENVOLUPAMENT

• DEFINICIÓ DE DESENVOLUPAMENT/ ÀMBITS EN EL DESENVOLUPAMENT

Fa referència als canvis de comportament que es donen al llarg de la vida. És fonamental considerar els àmbits de desenvolupament.

Biofísic: desenvolupament físic, motor i sensorial que afecta al creixement i maduració de la persona.

Cognitius: desenvolupament del pensament i capacitats intel·lectuals (escriptura, lectura, memòria,...).

Socioafectiva: desenvolupament de les habilitats socials (expressar emocions, relacionar-nos,...)

• CAUSES DEL DESENVOLUPAMENT (processos)

Maduració: desenvolupament biològic. És herència de l'espècie que ens guia a tots a passar per molts canvis iguals de desenvolupament, més o menys en els mateixos punts de les nostres vides.

Aprenentatge: les nostres experiències produeixen canvis en nosaltres. Aprenem a sentir, pensar i comportar-nos de manera diferent a partir de les nostres observacions i interaccions amb el medi.

• CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT

• Procés continu i acumulatiu →  (no s’oblida sinó que s’afegeix)→ continu no deixa mai de canviar, sempre es produeix canvis.
• Multidisciplinar (incorpora moltes disciplines)
• Plasticitat → és la capacitat de canvi, un estat del desenvolupament que té el potencial de ser modelat per l’experiència.
• Caràcter normatiu → intenta universalitzar / generalitzar.
• Vinculat amb l’edat
• Multicontextual i multicultural → és igual en totes les cultures.
• Multidireccional → el canvi es produeix en totes les direccions, no sempre és lineal. Hi ha guanys i pèrdues, creixement predictible i transformacions inesperades.
• Procés holístic → està interrelacionat (social, emocional, cognitiu)

• ASPECTES BÀSICS DEL DESENVOLUPAMENT

• El desenvolupament és continu o discontinu?

• Continu> procés uniforme i continu, acumulatiu, que va afegint més habilitats del mateix tipus que hi havia des d’un principi.
• Discontinu >en cada període o etapa particular emergeixen noves maneres d'entendre i respondre al món.

• Un únic desenvolupament o varis? 

• La psicologia del desenvolupament és cada vegada més conscient que els infants creixen en diferents contextos. Per tant, hi ha un procés idiosincràtic que donen lloc a diferents camins de canvi.

• Influència de l’herència o de la criança?

• Herència predisposa però no determina

FONAMENTS HISTÒRICS DEL DESENVOLUPAMENT

• TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE MITJANS DEL SEGLE XX

• Perspectiva psicoanalítica :

Creu que els infants es mouen a través de diferents etapes (discontinu) en les quals confronten conflictes entre els impulsos biològics i les expectatives socials. La forma en com es resolen aquests conflictes determina la capacitat de la persona per aprendre, relacionar-se amb els altres i fer front a l’ansietat.

• S. FREUD – Tº PSICOSEXUAL

EXEMPLE:

Jo: vull sortir de festa avui, però no hauria de sortir perquè demà tinc un examen i he d’estar descansada.

Superjo: vull sortir de festa, però no sortiré perquè he de repassar per l’examen de demà i hi he d’anar descansada.

Allò: vull sortir de festa, tot i que demà tingui un examen. La festa serà única i irrepetible. L’examen el puc repetir.

Planteja 5 etapes del desenvolupament (psicosexual)

[pic 1]

• ERICK ERICKSON – Tª PSICOSOCIAL

Planteja un model alternatiu on s’accentuen les influències de la societat i de la cultura sobre el desenvolupament de l’individu.

Considera que existeixen 8 crisis del desenvolupament al llarg de la vida.

• EL CONDUCTIVISME I LA Tª APRENENTATGE SOCIAL

Paradigma basat en conductes observades i mesurables

• Conductisme tradicional:

• Els fonaments del desenvolupament humà està en les associacions ben apreses entre estímuls externs i respostes observades (passiu). 
• Els infants no tenen tendències innates, sinó que depèn dels ambients de criança. Al néixer, la ment és una Tabula Rasa.
• El desenvolupament com a procés continu de canvi conductual modelat per l’ambient.

• Tipus de condicionament:

• Clàssic: estímul = resposta
• Operant o instrumental: conseqüències de si una acció es agradable o no.

• Condicionament clàssic: Experiment del Petit Albert

                                          Watson y Rayner

• Demostració empírica del condicionament de la por
• Procediment:
• Primera fase: es presenta una rata blanca de laboratori al nadó que li provoca curiositat i al qual s’aproxima (EI-RI)

Segona fase: quan el nadó realitza l’intent d’apropar-se a ella, l’experimentador realitzava un soroll fort i estrident amb una barra metà·lica. Aixo assustava a l’infant i li provocava el plor (EC – RC).

• Condicionament operant

• Tª DE L’APRENENTATGE SOCIAL – BANDURA

Modelatge: és l’estratègia que permet aprendre sense emetre una conducta, és a dir, aquí es mostra la possibilitat d’observar allò que fan els altres i veure quines conseqüències té, de forma que la persona aprèn observant les conseqüències de la conducta. 

...