Las Videoconsolas En El Desarrollo Infantil

SITUACIÓ

En la situació que descriuré, podrem aplicar gran part dels continguts estudiats en l’assignatura de la Psicologia del Desenvolupament 1.

Ens trobem en el menjador d’una casa, a on, una tarda de pluja, l’Anna i l’Arnau, uns nens molt actius de 8 anys, avorrits per no poder sortir a jugar al carrer, es disposen a jugar amb la videoconsola Wii.

El joc que han triat, és un videojoc de plataformes, inclòs a la Wii Fit (joc que es juga conjuntament amb la Wii Balance Board, una taula que calcula la pressió que s’exerceix sobre ella, i està pensat per a jugar i fer exercici a la vegada).

Els nens es converteixen en unes boles que estan posades sobre unes plataformes basculants a on hi ha diversos forats; l’objectiu és que les boles entrin als forats, sense sortir-ne ni caure de la plataforma; si ho aconsegueixen passen al següent nivell, més difícil.

L’Anna i l’Arnau, ja en la segona infància, es disposen a jugar amb una classe de joc amb dues vessants: el joc mogut i el joc sotmès a regles. El primer, perquè interactuen amb el seu propi cos sobre la “balance board”, i el segon perquè saben que el joc té unes regles:no anar ràpid, equilibrar el pes, entrar les boles als forats...

Per una altre banda, el joc, per tots dos nens, facilita la socialització dels menors, podem aplicar la teoria sociocultural de Vygotski, els nens en el seu desenvolupament psicològic estan interactuant en el moment històric i cultural, en una societat a on els aparells electrònics prenen avantatge sobre altres jocs tradicionals, són els jocs del moment. Els nens a més tenen una comunicació entre ells, gestos, mirades, riures, que donen lloc a aquesta interacció social.

Posats ja dins del joc, una de les coses més importants, és que els nens han de manternir el seu equilibri, dominar-lo, per tal de que les boles caiguin a dins dels forats i no fora de la plataforma; estan treballant amb la lateralitat (Gessell) i amb la coordinació del moviment (Bernstein).

La lateralitat és la funció que fa possible que els nens s’orientin en l’espai i en el temps, treballa la part esquerra del cervell, la banda lògica i simbòlica (cap a quina banda s’han de moure perquè no caiguin les boles) i treballa la part dreta del cervell, la visual, postural, la que s’encarrega de processar la informació corporeo-espaial i les imatges visuals (com es col·loca el cos en la taula i com es veuen reflexats en la pantalla).

Treballar la lateralitat és molt important pel desenvolupament dels nens, per la coordinació total del seu cos i l’aprenentatge de l’entorn visual. Els nens que tenen problemes de lateralitat són aquells amb dislèxia i dificultat d’aprenentatge.

I com no, també treballen en sistema de percepció cinestèsic: el moviment del seu cos, dels músculs i tendons, totes aquelles sensacions que els nens tenen si mouen una cama o un braç, si posen més pes a una banda del cos o una altre, és la propiocepció, la informació que se li don al cervell de totes aquestes activitats.

Un altre aspecte que treballen en el joc és la concentració; els nens posen la seva màxima atenció per tal de no perdre l’equilibri i distreure’s amb qualsevol cosa que els faci perdre la partida.

D’aquí que en altre punt important per a ells és la motivació que tenen tots dos per a guanyar la partida; l’objectiu és vèncer al contrincant i cada un d’ells fa un esforç personal per poder-lo guanyar, es fixa, es concentra,controla els moviments...

I lligat directament a això els nens mostren les seves emocions; si els observem a lo llarg de tot el joc, afloren a ells emocions com: ràbia, alegria, tristesa, vergonya, orgull. Els nens d’aquesta edat saben els valors que tenen aquestes emocions i les seves intencions, i en l’ambient que estan, sols tots dos jugant, ni oculten

...