Pac 2 : Psicologia De La Personalitat

Introducció

La psicologia de la personalitat s’interessa per les propietats i els atributs psicològics dels subjectes que els fan individus distints entre si i que són la base de les diferències en la seva conducta. Aquest treball, doncs, girarà al voltant de la dislàlia. Un trastorn en l’articulació dels fonemes. Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar correctament certs fonemes o grups de fonemes. Veurem, en primer lloc, com l’article de R. Colom té en compte un enfocament diferencial. En segon lloc, analitzarem si la dislàlia és una manca de capacitat o d’habilitats. Tot seguit, intentarem definir quins són els coneixements que ens aporta la Psicologia de la Personalitat per ajudar-nos a conceptualitzar, investigar i explicar la dislàlia. I per acabar, hem definit els conceptes d’hàbit, tret i estat psicològic per determinar si la dislàlia és tracta d’un mal hàbit, d’una característica pròpia dels seus trets de personalitat o d’un estat psicològic determinat. Segons els psicòlegs, la personalitat es defineix com el conjunt de formes i maneres característiques que té un individu d’enfrontar-se al medi. Val a dir que des de la psicologia de la personalitat s’ha construït com una branca de la psicologia seguint, un enfocament empíric, cosa que vol dir que la majoria dels constructes provenen de l’observació sistemàtica del comportament.

1.- R. Colom (1994) a partir de Guilford (1959) proposa un decàleg sobre la personalitat des de l'enfocament diferencial. Considereu que l'article té en compte aquest enfocament? Justifiqueu la vostra resposta.

L'enfocament diferencial de la psicologia de la personalitat considera que la variabilitat del comportament humà és a dir, la diversitat en la manera de ser i comportar-se de l'individu es pot estudiar amb els mètodes de les ciències. Així, l'estudi d'aquestes diferències individuals ens ajuda a reconèixer la personalitat concreta d'una persona fins el punt de poder dir que el seu comportament reflecteix la seva personalitat. Ara bé, és important entendre l'individu d'una manera global i integrada malgrat que per estudiar les diferències individuals es descompost en elements de variabilitat.

Tenint present aquests principis de l'enfocament diferencial en l'estudi de la personalitat podem dir que l’article de Moreno, J.M, y Mateos, M.R.(2005): “Estudio sobre la interrelación entre la dislalia y la personalidad del niño”, si que té en compte aquest enfocament. Si fem una aproximació general a la lectura de l'article podem extraure dues idees fonamentals que segueixen els postulats de l'enfocament diferencial:

a) L'article analitza certes característiques de personalitat que s'associen a la dislàlia infantil. És a dir els nens amb dislàlia, com a col•lectiu, tenen determinats trets de personalitat que els caracteritza encara que l'estudi no conclou si són aquests trets els causants de la dislàlia o si són un efecte d'aquesta.

b) Es dóna molta rellevància al fet de tenir present, en el procés d'intervenció, els aspectes personals, relacionals, socials i emocionals del nen perquè poden ajudar a intervenir més eficaçment en la superació del trastorn lingüístic. És a dir, és de gran importància en la intervenció tenir en compte la variabilitat individual, la diversitat en la manera de ser i comportar-se, òbviament influïda per les condicions personals, familiars, socials, relacionals, emocionals, etc del nen. De fet l'article, en la introducció, fa referència a certs esdeveniments que poden repercutir en el llenguatge i que es produeixen en els contextos familiars, escolars i socials, esdeveniments que marquen la variabilitat del comportament dels nens. Més endavant, en l'apartat de la discussió es constata “l'important paper que té la família en la instauració i/o manteniment de patrons de personalitat disfuncionals i la influència nefasta d'un entorn social i escolar poc adaptatiu sobre aquests nens”.

Aquestes dues idees les veiem reflectides en el primer punt del decàleg: “Una persona no pot ser única sense diferir alhora de la resta de les persones” (idea b). “Però encara que sigui única, en alguna cosa s'assembla als altres” (idea a).

Alguns resultats de les proves passades reforcen la idea de l'existència de semblances com a col•lectiu de nens amb dislàlia com per exemple el patró conductual estable en quan a la manifestació d'ansietat. Contràriament també, apareixen reflectits resultats que no permeten concloure semblances com a col•lectiu, sinó al contrari, diversitat interindividual com per exemple la distribució de casos del Factor 3 del qüestionari ESPQ que no permet concloure que un percentatge significatiu del col•lectiu analitzat tendeix o bé a ser calmós o bé a ser excitable.

Si seguim analitzant els següents punts del decàleg, ens centrem en les següents reflexions:

- El punt 2 i el punt 3 estan tots dos relacionats i així ho podem veure en l'estudi. Pel que fa al punt 2, “La millor manera de comprendre les personalitats dels individus és comparant-les entre si”, és el que precisament fa la investigació que descriu l'article, comparar trets de personalitat de nens diagnosticats amb dislàlia per entendre les seves personalitats i ajustar millor la intervenció. Al mateix temps també es reflexa el punt 3, “No es poden comparar les personalitats en la seva totalitat, ja que l'acte de comparació ha de transcórrer de manera analítica” és a dir, es comparen certs trets de personalitat però, evidentment, no es compara la totalitat de la personalitat perquè es considera una tasca pràcticament impossible.

- Pel que fa al punt 4 les persones, en aquest cas els nens amb dislàlia són descrits per les seves “propietats” o característiques de personalitat és a dir, l'estudi se centra en l'anàlisi de determinats trets alguns dels quals defineixen les característiques de personalitat dels nens amb dislàlia, cosa que és el que precisament pretén l'estudi.

- En relació al punt 5 i 6, l'estudi que reflexa l'article es va realitzar en un moment determinat amb alumnat amb dislàlia diagnosticada (en termes d'una determinada propietat), però també apareixen referències d'altres estudis d'investigació que comparen els nens amb dislàlia amb nens sense cap trastorn lingüístic (comparació amb la població a la qual pertany, que seria la de nens d'una determinada edat).

- Respecte als punts 7, 8 i 9 que fan referència als trets de personalitat, comprovem que són tractats en l'estudi

...