Psicologia Evolutiva i de l’Educació Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

Psicologia Evolutiva i de l’Educació Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

Tema 1

❖ Desenvolupament evolutiu i aprenentatge

❖ Filogènesi / ontogènesi / epigènesi

❖ Àrees de desenvolupament:

- Cognitiva, Socio-afectiva, Psicomotora

❖ Contextos i cultura

❖ Socialització, família i escola

❖ Etapes de desenvolupament humà

- Infància, Adolescència, Adultesa, Vellesa

→ DESENVOLUPAMENT

-Adquisicions i CANVIS produïts en la vida d’una persona

-Conseqüència de procés evolutiu: Filogènesi

-Canvis biològics, socials i individuals

-Edat cronològica com a índex (índex de referència)

-Causes del desenvolupament segons Baltes (1979)

*Influències Normatives: relacionades amb l’edat, amb la història, sòcio-culturals *Influències No-Normatives

→ FILOGÈNESI: llarg procés que culmina amb l’aparició d’una espècie.

Evolució de l'espècie humana i tots els seus processos d’adaptació→ es produeixen uns canvis a nivell biològic, social, que tenen unes implicacions psicològiques i educatives.

→ ONTOGÈNESI: desenvolupament que experimenta una persona en tota la seva vida (“Life Span Development). Fa referència als aspectes més individuals.

→ EPIGÈNESI: Interacció entre gens i experiència. La probabilitat d’expressió d’unes característiques hereditàries també depèn de que si un context és adequat o no. Si és adequat, les potencialitats sorgeixen, i si no és adequat no sorgeix.

→ HERÈNCIA / AMBIENT

- Innatistes: pensaven que hi havia una determinació del desenvolupament psicològic en els gens.

- Ambientalistes: feien un rebuig total a qualsevol determinació genètica i reclamaven a l’ambient con l’única determinació.

- Dualisme: corret que tenia en compte un percentatge de conducta que provenia de l’herència però també de l’ambient

- Corrents actuals: tant el comportament com el desenvolupament estan influïts i determinats per aspectes genètics i ambientals però hem de conèixer com es relacionen els uns amb els altres i saber si hi ha moments del desenvolupament en el que la interacció proporcionada per l’herència i la part adquirida per l’ambient tenen un paper més o menys determinat.

Psicologia Evolutiva i de l’Educació Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

- Codi genètic:

- Cognitius “ Tancats “: no són alterables per la acció de l’experiència individual, són continguts que ens defineixen com a espècie i que només tenen alteracions per l’acció dels llarguissims processos filogenètics (exemple: característiques morfològiques -cervells, dues mans…-)

- Cognitius “ Oberts “: fan relació a possibilitats d'adquisició i desenvolupament. No son continguts en sí, sino que son potencialitats (exemple: àrea del llenguatge)

- Medi: Entorn social / material

ÀREES DE DESENVOLUPAMENT

→ ÀREA PSICOMOTORA

Procés maduratiu que permet relacionar-se, conèixer i adaptar-se al medi.

Implica: - Maduració de funcions (motores -reflexes, psicomotricitat gruixuda, fina, equilibri-, sensitives, sensorials)

- Instauració i maduració de funcions (lingüístiques, cognitives, sòcio-afectives) Evolució del desenvolupament motor: 

- FASES:

- Psicomotricitat Grossa (Coordinació viso-motora, equilibri motor, dominància lateral) - Psicomotricitat Fina (Grafomotricitat)

→ ÀREA COGNITIVA

Conjunt de processos per mitjà dels quals el nen organiza mentalmente la información que rep a través dels sistemes sensoriales-perceptius per resoldre situacions noves, en base a experiències passades.

-Piaget: el nen és el constructor del coneixement

-Coneixement: maduració biològica + experiències amb objectes + transmissió social + equilibració. Això es fa a través d’uns mecanismes d’assimilació i acomodació. L’aprenentatge del nen és el resultat de processos d’assimilació del nou coneixement a unes estructures cognitives i d’una acomodació d'aquestes estructures a les seves exigències. Per tant, es tracta d’un procés continuat d’autoregulació i equilibració (l’equilibri s'aconsegueix amb l'adequació gradual entre les activitats mentals del nen a nivell d’estructures cognitives i el seu medi.

→ PERIODES

Sensomotor (0-2) (Educació Infantil 1er. Ciclo):

El nen disposa de reflexes que venen determinats de l’herència per interactuar amb el medi. Aquest procés d’interacció li permet modificar activament els esquemes reflexes i aprender a reconèixer i anticipar accions que produeixen algun fet. Això suposa els inicis de la seva representació mental i l’inici del seu pensament simbòlic.

Psicologia Evolutiva i de l’Educació Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

Preoperacional (2-6) (Educació Infantil 2on. Cicle):

El nen comença a interioritzar les seves accions i a usar de forma creixent els joc simbòlic i el llenguatge. L’gocentrisme i l’animisme són característics en aquesta etapa a més de l’absència de conservació dels objectes i la seva reversibilitat.

Operacions concretes (6-11) (Educació Primària)

Sorgueixen les operacions (sistemes accions interioritzades però que no cal fer-les d'una manera física i observable com seria a l’etapa anterior). En aquesta etapa ja és possible la reversibilitat però les operacions estan lligades a les accions sobre els subjectes i representen accions realitzades anteriorment d’una manera pràctica. Altra característica de les operacions concretes és la conservació d'objectes (controlen la capacitat, llargada…) independentment d’altres variables com la forma. També observen el reconeixement de la permanència d’aquestes qualitats. La classificació també és una de les característiques d’aquesta etapa, és a dir, són capaços d’agrupar elements atenent a diferents criteris. Això és important per a la conceptualització i categorització que fa possible el llenguatge com a mitjà.

...