Resum desenvolupament huma

MÒDUL 1

CULTURA I DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Cal entendre l’acció humana com quelcom situat culturalment, històrica i social.

Cap als anys 60 la ment i la cultura es comprenen com a entitats separades.

Sota el concepte de cultura entendrem un conjunt de significats compartits entre els membres d’un grup que es construeixen en les activitats quotidianes.

Les pràctiques educatives tant en entorns d’aprenentatge formals com informals seran llegides com a pràctiques culturals, i per tant seran susceptibles de ser enteses des d’una perspectiva històrica i cultural.

La cultura no només possibilita sinó que també configura el desenvolupament humà.

L’activitat humana s’entén com una activitat mediada culturalment:

VYGOTSKY à planteja que el desenvolupament dels processos mentals superiors no pot entendre’s sense considerar tant les arrels socials dels instruments que el nen usa per a pensar (i per a l’ús dels quals se’ls educa) com les interaccions socials que el guien en la utilització d’aquests instruments.

El que s’està defensant és que els aspectes culturals en sentit ampli ( formats d’interacció, pràctiques educatives, valors, fites, instruments...) ja no actuen només afavorint o modulant el desenvolupament sinó que el construeixen; la cultura actua construint-nos tot mediatitzant el nostre contacte i relació amb la realitat i nosaltres mateixos. En aquesta tessitura es presenta el paper privilegiat que té l’educació.

La cultura i el desenvolupament estan imbricats mútuament:

A continuació trobem diverses propostes que replantegen i actualitzen la de VYGOTSKY. Van una mica més enllà intentant d’entendre els mecanismes pel quals la cultura i el desenvolupament es relacionen de manera interdependent:

La proposta dels escenaris culturals d’ELKONIN:

El desenvolupament ontogenètic està condicionat no solament per la capacitat biològica, sinó també per les tradicions històriques en que la cultura envolta al nen. Les pràctiques quotidianes adquireixen un paper decisiu per a explicar el curs del desenvolupament.

La vida del nen es pot considerar com un procés d’intercanvi de rols i de desenvolupament en curs enfortit per les seves experiències amb l’entorn cultural.

Els 3 estadis de desenvolupament infantil:

Un resum d’aquests estadis podria ser:

Primer estadi à la tradició crea un suport emocional i afavoreix les relacions amb la mare.

Segon estadi à el jardí d’infància i l’escola són tradicions institucionalitzades que determinen les activitats dominants en la vida infantil.

Tercer estadi à serà important que els adolescents s’introdueixin en el món del treball.

Podem observar que en aquests moments dels desenvolupament estan presents dimensions afectives i cognitives i s’observa que la vida quotidiana dels nens està determinada per certes activitats i tradicions en cada un d’ells.

Les pràctiques socials del món occidental que segreguen lla infància cap a universos específics, com l’escola, han contribuït a la formació del món social dels nens, com una cosa relativament independent de les persones grans.

El desenvolupament individual i històric de M. COLE:

COLE presenta la cultura com un embolcall supraindividual que ens envolta i ens aporta instruments per interactuar amb el món. És aquí on es produeix el desenvolupament individual i històric de les persones i els grups socials. Son aquestes accions culturals dels individus, immerses en contextos més concrets i entreteixits amb l’activitat, els que ens permeten de transformar el món.

Però fixem-nos en com COLE relaciona cultura i desenvolupament:

Des de fa molt de temps la noció cultura ha inclòs una teoria general de la manera en què es pot promoure el desenvolupament: crear un entorn artificial en què s’aporten als nens condicions òptimes per al creixement. Això requereix instruments, perfeccionats al llarg de les generacions i dissenyats per a la tasca especial que han de desenvoluapr.

Ens diu què és la cultura i com s’ha d’entendre en relació amb el desenvolupament: com un jardí on els nens són protegits dels aspectes més durs de l’entorn.

Ens diu: els èssers humans difereixen d’altres espècies en el sentit que estan mediatitzats culturalment, es desenvolupen històricament i són el resultat d’una activitat pràctica.

L’educaió es considera com un determinat context d’activitat en què els éssers humans en circumstàncies culturals específiques i en determinades etapes històriques, es desenvolupen.

Aprenentatge, cultura i desenvolupament: les propostes de HATANO I MIYAKE:

La cultura es vista com l’entorn natural en què es desenvolupen les persones i des del qual aprenen.

La interacció amb altres persones i artefactes té un important paper en l’aprenentatge i desenvolupament i el microentorn en què l’individu aprèn és afectat per contextos més amplis, per exemple, la comunitat.

Concreten les aportacions de la perspectiva sociocultural a l’estudi de la’prenentatge i el desenvoluapment en 3 punts. Els sseus comentaris resulten especialment significatius quan ens plantegem la qüestió que el desenvolupemnt humà pot estar mediat, en determinades cultures, per l’aprenentatge escolar. En primer lloc conèixer l’entorn de qui aprèn ens permet de coneixer millor el procés d’aprenentatge i per això controlar-lo. Això es matitza en 3 sentits:

1. conèixer la cultura del qui aprnen permet plantejar situacions que siguin similars en múltiples contextos, especialment quan els educadors es proposen metes específiques que han d’aconseguir.

2. conexent aquesta cultura, és posible accedir més fàcilament als coneixements que les persones adquireixen en situacions d’aprenentatge formal i informal que poden servir de base a situacions educatives formals.

3. en tractar d’institucionalitzar determinats tipus d’aprenentatge, solament tindrem èxit coneixent les creences que sobre aquests tenen les persones implicades en el procés.

L’escola ha de tenir en compte la cultura predominant i a més considear les dimensions culturals rellevants en la meta de l’aprenentatge i expresar-les en termes cognitius.

Ells mateixos reconeixen que la trasca no és fàcil i proposen diferents camins à capatr aquestes dimensions d’una manera intuitiva mitjançant l’observació participant, observar les activitats quotidianes d’una determinada cultura, analitzar les aportacions dels informants...

O sigui, em d’expresar lo que es cultural en termes cognitius, els models han de poder explicar com peces de coneixement i creences d’una cultura son interioritzades pels individus en forma de coneixement procedimental, conceptual o metacognnitiu i com les activitats organitzades per la cultura produeixen consequencies cognitives específiques:

Pero, poden les persones anar més enllà dels seus condicionaments culturals, i per exemple aprendre una cosa per la qual la seva cultura no proporciona un microentorn convenient? Com es pot construir un coneixement més potent que el que proporciona la cultura?

Exemple de com un individu es capaç de transcendir les limitacions de l’educació que se li va imposar en un moment donat:

Frank va nèixer al 1930. va assitir a classes nocturnes de llengua i literatura a la universitat de Nova York i es va llicenciar al 1957. va ser professor de creació literària en diferents escoles fins a la seva jubilació. Amb la seva obra Les cendres d’Àngela ens explica la seva infàcia a Irlanda, diu que pitjor que una infància miserable és una infància miserable irlandesa.

Relament els autors son conscients de les limitacions que la pròpia cultura pot imposar al que aprèn i ho expresen en 3 punts:

1. la cultura mostra com es poden utilitzar instruments i ajudes externes per a resoldre problemes de la vida quotidiana, i també ensenya un conjunt de procediments necessaris per a la producció i comunicació en altres àrees de la vida.

2. la cultura imposa també creences metacognitives sobre quin tipus de coneixement es important.

3. la cultura assumeix que aquestes solucions son correctes i deixa a l’individu la possibilitat de questionar-les.

El model d’anàlisi D’ANDRADE:

La cultura contribueix a configurar esquemes de coneixement:

S’assumeix que la cultura consisteix en sistemes de significat i comprensió apresos i compartits, comunicats fonamentalment mitjançant el llenguatge natural. Aquests significats i comprensions no són solament representacions sobre el que hi ha al món: són també directius, evocadors, i els que reconstrueixen la naturalesa de la realitat.

La cultura es per tant un sistema de significats i maneres d’entendre el món, la funció d’aquest sistema es conformar l’activitat de les persones en tant que aporta metes i finalitats a les sseves accions, i fins i tot, normes de conducta.

Segons la seva opinió, no n’hi ha prou de dir que en cada cultura els individus fan unes coses

...