El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla

1961 va morir a Barcelona, i aquell any publicà El fiscal Requesens (versió d'El casament de N. Gogol).

2. Resum de l'obra i tema del llibre

El tema de l'obra El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla.

L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, propietat de Libori. Libori és vidu amb dues filles, Caterina i Rosa. Aquesta última, la més petita, té 19 anys i està a punt de casar-se amb en Rafel, pescador galantejador de 25 anys.

Els clients habituals del bar són la Salvadora, la Rufina, el Luard, el Baldiri, el Moreno, el Rufí i a vegades la Gracieta i la Maria, amigues de la Rosa.

Arriba el dia del casament, el dia més feliç dels nuvis, però trist per la Caterina ja que passava per una mala situació. Al casament hi va ser convidat un rossellonès anomenat Bernat. Aquest, l'endemà del casament es dirigeix a Libori per demanar-li la mà de la Caterina, i Libori no li nega ja que Bernat és un home molt ric amb moltes propietats. Aquella mateixa nit, en Libori li explica a Caterina , però ella s'hi nega en rotund.

L'endemà dels fets, Bernat, en assabentar-se de que ho sabia tot el poble, aquest s'en torna a Banyoles ja que ja no s'hi vol casar.

La Caterina en saber-ho se sent més lliure que mai, i ja no està condicionada per res.

Claudi en saber que el Bernat ja no es casarà amb la Caterina, aquella mateixa nit assisteix al cafè, on s'hi troba la Caterina tota sola. Aleshores, desprès de conversar, s'adonen que els dos estan enamorats un de l'altre. En aquell precís instant arriben al cafè en Libori i la Salvadora, amb lo qual els dos enamorats expliquen lo succeït i arriben a l'acord de que la Caterina i en Claudi es casaran i portaran el Cafè de la Marina.

3. Relació i mínima caracterització dels personatges principals i secundaris

Libori, cafeter i pescador. (60 anys)

Caterina, la filla gran del Libori. (26 anys)

Rosa, la filla petita del Libori. (19 anys)

Salvadora, veïna del Libori i mare de Claudi. (60 anys)

Rufina, comercianta de peix i dona del Rufí. (40 anys)

Rufí, pescador gandul, que viu a l'esquena de la Rufina. (50 anys)

Luard, pescador, vell i pobre, solter i una mica fantasista. (60 anys)

Baldiri, pescador madur. (45 anys)

Gracieta i Maria, noies del poble amigues de la Rosa. (19 i 22 anys)

Rafel, pescador jove i galantejador que es casa amb la Rosa. (25 anys)

Claudi, fill de la Salvadora i, finalment, enamorat de Caterina. (30 anys)

Artista, rebuig de cafè concert, que es guanya la vida voltant pels pobles. (De 30 a 40 anys)

Valent, acompanya a l'artista. (50 anys)

Bernat, comerciant rossellonès, amb barba i bigoti, pretendent de Caterina. (50 anys)

Tia, mariner jove que fa el servei a l'Ajudantia del poble. (20 anys)

Moreno, pescador, ballador i castigador. (25 anys)

Antonet i Gallaret, pescadors joves, companys del Moreno. (De 20 a 25 anys)

4. Caracterització física i psicològica amb alguna cita que la justifiqui dels personatges principals

Els personatges principals d'aquesta obra són:

Libori: propietari del Cafè de la Marina i pescador de 60 anys. Es preocupa molt pel futur del cafè i sempre vol el millor per les seves filles.

Claudi: normalment s'emborratxa però en la seva feina és un gran treballador.

Caterina: també es preocupa pel cafè però en l'obra sembla que estigui passant una mala situació de tipus sentimental o familiar.

5. El diàleg. Trets expressius que el caracteritzen

En El Cafè de la Marina, els diàlegs defineixen els personatges de l'obra i el caràcter, la vivacitat, els sentiments i donen vida a l'acció. Al mateix temps determinen la situació social del personatge i plasmen les característiques bàsiques de la llengua col·loquial o de la llengua dialectal rossellonesa amb gal·licismes. Hi abunden, també, les frases inacabades, les pauses, les exclamacions, les frases fetes i locucions pròpies de la llengua parlada. Amb uns diàlegs àgils i brillants, que contenen un lèxic ple de:

Col·loquialismes: linya (llinya); istiu (estiu); grotes (garotes).

Dialectalismes: els més freqüents són els que provenen del rossellonès, amb característiques com: La terminació verbal en -i a la primera persona del singular del present d'indicatiu; lús de l'auxiliar se; la utilització de les formes plenes en la pronominalització.

...