EL SISTEMA DE PENES EN EL CODI PENAL ESPANYOL

EL SISTEMA DE PENES EN EL CODI PENAL ESPANYOL

CLASSES DE PENA

Segons  la naturalesa

• Privatives de llibertat (art. 35)

• Presó permanent revisable (art. 36)
• Presó (art. 36.2)
• Localització permanent (art. 37)
• Responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa (art. 53)

• Pecuniàries: multa (art. 50 i ss)

La pena de multa s'imposarà en principi d'acord amb el sistema de dies-multa (Art. 50) o, quan així s'estableixi, com multa proporcional (art. 52).

• Privatives de drets (art. 39)

• Inhabilitacions: que poden ser absolutes o especials.

Es poden aplicar per a determinades activitats, tutela, pàtria potestat...

• Suspensió feina o càrrec públic: vinculada a deixar sense efecte el càrrec o funció pública que es realitza mentre es produeix la pena.
• Privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors; privació del dret a la tinença d’armes; privació dret a residir en determinats llos o anar-hi; privació pàtria potestat.
• Prohibició d’aproximar-se a la víctima; Prohibició de comunicar-se amb la víctima.
• Treballs en benefici de la comunitat: restringeixen drets que impliquen que el condemnat hagi de realitzar un treball no remunerat en una jornada de 8 hores per complir amb la finalitat de la condemna.

Algunes d'aquestes penes es poden imposar no només com a penes principals assenyalades al delicte, sinó també com a accessòries d'altres penes principals. Així, per exemple, la pena de presó igual o superior a deu anys comportarà com a accessòria la inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna.

Segons la gravetat

Té a veure amb la duració de la pena.

• Greus

• Presó permanent revisable. En general + 5 anys (art. 33.2)

Com es veu, les penes que afecten drets més importants (presó, inhabilitacions i restricció de la llibertat de residència, circulació o comunicació) es consideren greus si tenen una durada de més de cinc anys, mentre que les que priven de drets menys importants (de el dret a conduir i de el dret a tenir i portar armes) només es consideren greus si s'imposen per més de vuit anys.

• Menys greus

• En general, presó i privacions de drets – 5 anys; multa + 2 mesos (art. 33.3)

• Lleus

• (“delictes lleus”): multes de fins 2 mesos, localització permanent de fins 3 mesos, etc. (art. 33.4).

• No seran penes (art. 34 CP):

1. La detenció i presó preventiva i les altres mesures cautelars de naturalesa penal.
2. Les multes i altres correccions que, fent ús d'atribucions governatives o disciplinàries, s'imposin als subordinats o administrats.
3. Les privacions de drets i les sancions reparadores que estableixin les lleis civils o administratives. »

El número 1 es refereix a mesures processals de finalitat cautelar, el nº 2 al·ludeix a sancions administratives i el nº 3, a sancions civils.

A diferència de les mesures processals esmentades, les sancions administratives participen del caràcter punitiu propi de les penes: mentre que les mesures processals tenen un caràcter d'assegurament provisional, les sancions administratives s'imposen, a l'igual que la pena, com a conseqüència de la infracció d'una norma.

Segons l’autonomia

• Principals: presó assignada al fet comès

• Previstes expressament per cada delicte

• Accessòries: no imposant-les especialment, la Llei declara que altres penes les porten amb elles.

• Associades implícitament a la imposició d’una pena principal (art. 54 i ss):

1. Inhabilitacions associades a presó.
2. Protecció víctimes (delictes violents, violència de gènere: art. 57)

Penes privatives de llibertat: la presó

Consisteix en la reclusió en un lloc determinat en el que està privat de la seva llibertat ambulatòries i sotmès a un règim de vida determinat.

1. Història: s’entén la privació de llibertat com una pena “moderna” e “igualitària”, aplicant-la a totes les persones de forma independent a la seva classe i nivell social.

Fins llavors la història de la humanitat va reservar generalment a la presó funcions diferents, especialment la de servir de custòdia dels que esperaven ser jutjats (l'actual «presó preventiva») o havien de ser sotmesos a turment.

Durant la major part de la història les penes han privat de béns com la vida, la integritat física, l'honor o el patrimoni, però no de la llibertat per si sola. Quan es privava d'aquest últim bé, es feia gairebé sempre com a mitjà necessari per a un altre fi, com els ja assenyalats, o com el de forçar a determinades feines (com en les mines).

1. Configuració actual: simplificació.

Actualment, les penes privatives de llibertat es simplifiquen. Abans hi havia unes classes de penes molt més extenses que perseguien graduar no nomes la duració sinó també el seu significat qualitatiu que es reflectia en una major o menor duresa en la forma d’execució.

En l’actual CP de l’any 1995 s’ha portat fins al final la simplificació reunint sota una sola denominació les diverses penes privatives de llibertat.

Aquest CP estava basat en el del 1973 on hi havia una previsió molt més complexa de les penes de llibertat. Avui en dia, excepte la pena permanent revisable, la presó durarà més o menys del que es determini en sentència, molt més simplificat del que hi havia abans.

1. Duració (art. 36): crisis dels límits re-socialitzadors.

Sempre hem tingut penes privatives de llibertat amb uns límits de duració (excloent la pena permanent revisable).

Les penes privatives de llibertat poden durar com a màxim 20 anys, i en casos excepcionals pot augmentar fins als 40 anys (terrorisme). Aquesta duració s’estableix en base del principi de rehabilitació i re-socialització.

• Límit mínim: el renaixement de les penes de curta duració.

El límit mínim, des del principi de resocialització, es critica que aquestes penes al final, enlloc de servir per això, serveixen per tot el contrari. Enlloc del sistema penal establir els mecanismes per rehabilitar-te, fan tot el contrari. Això fonamenta la existència de la suspensió de la privació de llibertat per penes menors a 2 anys. El límit mínim en el CP espanyol és de tres mesos.

• Límit màxim: camí cap a la reclusió perpètua*

El límit màxim, des del principi de re-socialització, tampoc es massa efectiu. Ja que una persona que passa molts anys dins la presó, quan surti no sabrà fer res ni adaptar-se a una nova societat 40 anys avançada.

S’intenta defensar una limitació de la duració d’aquesta pena privativa de llibertat, per tal de que totes les persones es puguin rehabilitar. Aquestes duracions no han de fer que la persona desconnecti de la societat. El límit màxim en el CP espanyol és de 20 anys, com a norma general, excepte casos on es pot arribar als 25, 30 i 40 anys.

Avui es considera comprovat que les penes superiors a quinze anys produeixen greus danys en la personalitat del reclús, cosa que s'oposa a l'objectiu de resocialització.

• Modalitat d’execució: el “compliment” (arts. 76 y 78) i “períodes de seguretat” (classificació en 3er grau, ½ pena: art. 36.2)).

Una cosa és la duració que estableixi la sentència, i la altre els anys que realment compliràs. Depenent del tipus de delicte que has comès, de la teva actitud durant el temps de condemna, ...

Amb això, no es redueix el temps de condemna, sinó el temps que aquesta persona compleix la pena a la presó.

Per exemple, la llibertat condicional. Tot això està subjecte a obligacions i no s’aplica en tots els casos. Aquesta forma progressiva en que es van atorgant drets al pres, depèn de la pena i del delicte. Per exemple, un terrorista els adquirirà d’una forma molt més lenta que un lladre.

Nota: L’article 38 CP estableix que el començament del còmput de la privació de llibertat depèn de si el reu estava o no pres en el moment de la sentencia condemnatòria. Si ho estava, la duració de la pena es computarà des de l’ingrés en l’establiment adequat per al seu compliment. Si no ho estava, la duració de la pena es computarà des de el dia en que la sentència condemnatòria hagi quedat ferma.

1. Presó preventiva (art. 58)

1. El temps de privació de llibertat patit provisionalment serà abonat en la seva totalitat pel jutge o tribunal sentenciador per al compliment de la pena o penes imposades en la causa en què aquesta privació va ser acordada, llevat que hagi coincidit amb qualsevol privació de llibertat imposada al penat en una altra causa, que li hagi estat abonada o li sigui abonable en ella. En cap cas un mateix període de privació de llibertat podrà ser abonat en més d'una causa.
2. L'abonament de presó provisional en causa diferent de la que es va decretar serà acordat d'ofici o a petició del penat i prèvia comprovació que no ha estat abonada en una altra causa, pel jutge de vigilància penitenciària de la jurisdicció de la qual depengui el centre penitenciari en què es trobi el penat, prèvia audiència del ministeri fiscal.
3. Només és procedent l'abonament de presó provisional soferta en una altra causa quan aquesta mesura cautelar sigui posterior als fets delictius que van motivar la pena a la qual es pretén abonar.
4. Les regles anteriors s'aplicaran també respecte de les privacions de drets acordades cautelarment.

En el cas que després de la presó preventiva resulti l'absolució o una condemna de durada inferior al temps transcorregut de privació de llibertat seria just que l'Estat indemnitzés en tots dos casos pel perjudici irrogat. L'art. 294 LOPJ únicament estableix la necessitat d'indemnitzar si es produeix absolució per inexistència de fet imputat o sobreseïment lliure per la mateixa causa.

...