Mirall Trencat (cat)

Resum dels capítols

Primera part

Capítol I

L’acció se situa a Barcelona. El temps històric no és explicitat, però mitjançant alguns indicis (cotxe de cavalls) podem deduir que és a principis del segle XX.

El narrador és omniscient: coneix perfectament l’acció que descriu, els pensaments dels personatges i també el passat de Teresa. La presència del narrador domina sobre els diàlegs. Els fets estan ordenats cronològicament, tret de la informació sobre el passat de Teresa.

El primer capítol és el que ens dóna més informació, perquè hi trobem la confluència del passat i del present de la protagonista, Teresa Goday. Hi prenen part diversos personatges, però tots giren al voltant de Teresa. Uns pertanyen al seu present (Nicolau Rovira, el joier Begú); altres al seu passat (Miquel Masdéu). Aquest ens és explicat a grans trets (Teresa va tenir un fill amb Miquel Masdéu)

El punt de partida del capítol és el present de Teresa: casada amb Nicolau Rovira, molt més gran que ella i delicat de salut, es dirigeix a la joieria del senyor Begú per comprar una joia. La primera descripció física que ens fa el narrador és la del joier. Més endavant, des de l’òptica de Teresa, el narrador continua descrivint el joier. Aquest retrat físic del joier pertany al pensament de Teresa però filtrat pel narrador i en tercera persona (estil indirecte lliure).

Tot el capítol combina el passat i el present de Teresa. Quan aquesta es dirigeix novament a la joieria per revendre la joia, el narrador ens informa del passat del personatge: el seu origen humil, el fill que tingué amb Miquel Masdéu, que va amagar a casa de la seva tia Adela, el seu casament amb Nicolau Rovira... Ara sabem que Teresa es ven la joia per ajudar Masdéu, que vol adoptar el nen. Ella li farà de padrina i aquest serà el seu secret. És l’única sortida que li queda. Ella pertany ara a una classe social superior.

El narrador també s’aproxima a altres personatges: en Vicenç, el cotxer; el joier Begú; la Felícia, una minyona; Miquel Masdéu.

També presenta el contrast entre Nicolau Rovira i Teresa: la vellesa/la bellesa.

Capítol II

Ens presenta l’altre personatge principal, Salvador Valldaura. No hi ha alternativa passat/present. Tot el capítol té la funció d’explicar-nos el passat de Valldaura: la seva relació amb Bàrbara.

L’acció té lloc a Viena, en un concert, Valldaura reconeix una violinista que feia uns mesos que havia tocat a Salzsburg. El narrador fa una ràpida descripció física del personatge.

El narrador només coneix els pensaments de Valldaura. L’omnisciència limitada del narrador arriba fins al punt d’anunciar en que s’ha d’esdevenir en el futur. El narrador no descriu mai el personatge de Valldaura i en canvi coneix els seus pensaments. Dels altres personatges només sabem allò que diuen i no allò que pensen (Bàrbara i Quim Bergadà).

El personatge de Bàrbara sempre és descrit a una certa distància. El narrador només sap d’ella el que coneix el mateix Valldaura. Bàrbara es presenta com un personatge fràgil, parla sempre del seu passat, de la seva família. Hi ha un fet que l’ha marcada profundament: l’abandó, durant la seva infantesa, de la seva mare. Una de les seves obsessions són les referències a la mort.

Bàrbara se suïcida dos dies després de l’última trobada amb Valldaura. Decideix acabar amb la seva vida, turmentada potser per l’abandó de la seva mare. Mor ofegada en un canal. A partir de la mort de Bàrbara, Valldaura viurà per sempre més amb aquest record. La imatge de Bàrbara i tot el que hi té relació (Viena, el concert, les violetes) el perseguiran tota la vida.

Capítol III

L’espai físic canvia: passa de Barcelona (la casa dels Bergadà i el pis de Teresa) a Vilafranca, on passen la lluna de mel S.Valladaura i Teresa. Les referències temporals són diverses: el dia de reis, carnaval, la primavera següent...

Quan en aquest capítol, Teresa i Salvador es troben, el lector ja coneix el passat de tots dos. Cada un d’ells aporta el seu secret: l’episodi de M.Masdéu en el cas de Teresa i el de Bàrbara en el cas de Valldaura. Amb la diferència que la història de Viena és coneguda per tothom.

Es comencen a definir les relacions entre els personatges: Teresa és viuda de N.Rovira; Valldaura, després d’un viatge a París, torna a Barcelona, on coneix Teresa. Entres en escena dos nous personatges: Rafael Bergadà, germà de Joaquim, i la seva dona, Eulàlia. Aquests fan possible l’acostament entre Teresa i Salvador.Valladaura, un diplomàtic amb futur, afectat per la història de Viena, queda captivat per la bellesa de Teresa. Valldaura comet l’error d’intentar repetir amb Teresa l’experiència que havia tingut amb Bàrbara. Des del primer moment li regala violetes. No sap que a Teresa no li agraden. Bàrbara i Teresa són completament diferents. Teresa és una dona majestuosa, de caràcter obert, vesteix amb colors clars. Bàrbara, en canvi, és reservada, fràgil, apareix vestida amb colors foscos. Si des d’un principi, la característica de Teresa és la seva bellesa, la de Salvador és la seva elegància.

Després del ball de Carnaval, es continuen veient. Teresa el rep al seu pis. Dels seus mobles de casada, només en guarda l’armari japonès. Els objectes ja comencen a tenir un valor concret per a cada personatge.

Un cop definits els personatges, el casament és el punt de partida per a la creació de l’univers de ficció.

Capítol IV

Ens situa en l’espai físic que d’ara endavant emmarcarà l’acció: la torre

Ordre cronològic (compra de la torre, anada a París, retorn a Barcelona), estructura lineal (ordre temporal i lògic) però canvi d’espai (Barcelona-París-Barcelona).

Valldaura encarrega al seu administrador, Josep Fontanillas, que li busqui una torre. El narrador fa una ràpida caracterització d’aquest personatge. Firmaran l’escriptura al despatx d’Amadeu Riera, de qui el narrador no en fa el retrat. No és fins més endavant que adquireix importància.

Teresa, quan es casa amb Valldaura, fa un pas més en l’ascens social. Valdaura li proporciona un món luxós, representat per la torre i el jardí. L’autora es recrea en la descripció de la torre i el jardí i en l’efecte que produeix sobre els personatges.

L’estat de conservació de la torre és dolent.

També es van definint

...