Mirall Trencat (cat)

Resum dels capítols

Primera part

Capítol I

L’acció se situa a Barcelona. El temps històric no és explicitat, però mitjançant alguns indicis (cotxe de cavalls) podem deduir que és a principis del segle XX.

El narrador és omniscient: coneix perfectament l’acció que descriu, els pensaments dels personatges i també el passat de Teresa. La presència del narrador domina sobre els diàlegs. Els fets estan ordenats cronològicament, tret de la informació sobre el passat de Teresa.

El primer capítol és el que ens dóna més informació, perquè hi trobem la confluència del passat i del present de la protagonista, Teresa Goday. Hi prenen part diversos personatges, però tots giren al voltant de Teresa. Uns pertanyen al seu present (Nicolau Rovira, el joier Begú); altres al seu passat (Miquel Masdéu). Aquest ens és explicat a grans trets (Teresa va tenir un fill amb Miquel Masdéu)

El punt de partida del capítol és el present de Teresa: casada amb Nicolau Rovira, molt més gran que ella i delicat de salut, es dirigeix a la joieria del senyor Begú per comprar una joia. La primera descripció física que ens fa el narrador és la del joier. Més endavant, des de l’òptica de Teresa, el narrador continua descrivint el joier. Aquest retrat físic del joier pertany al pensament de Teresa però filtrat pel narrador i en tercera persona (estil indirecte lliure).

Tot el capítol combina el passat i el present de Teresa. Quan aquesta es dirigeix novament a la joieria per revendre la joia, el narrador ens informa del passat del personatge: el seu origen humil, el fill que tingué amb Miquel Masdéu, que va amagar a casa de la seva tia Adela, el seu casament amb Nicolau Rovira... Ara sabem que Teresa es ven la joia per ajudar Masdéu, que vol adoptar el nen. Ella li farà de padrina i aquest serà el seu secret. És l’única sortida que li queda. Ella pertany ara a una classe social superior.

El narrador també s’aproxima a altres personatges: en Vicenç, el cotxer; el joier Begú; la Felícia, una minyona; Miquel Masdéu.

També presenta el contrast entre Nicolau Rovira i Teresa: la vellesa/la bellesa.

Capítol II

Ens presenta l’altre personatge principal, Salvador Valldaura. No hi ha alternativa passat/present. Tot el capítol té la funció d’explicar-nos el passat de Valldaura: la seva relació amb Bàrbara.

L’acció té lloc a Viena, en un concert, Valldaura reconeix una violinista que feia uns mesos que havia tocat a Salzsburg. El narrador fa una ràpida descripció física del personatge.

El narrador només coneix els pensaments de Valldaura. L’omnisciència limitada del narrador arriba fins al punt d’anunciar en que s’ha d’esdevenir en el futur. El narrador no descriu mai el personatge de Valldaura i en canvi coneix els seus pensaments. Dels altres personatges només sabem allò que diuen i no allò que pensen (Bàrbara i Quim Bergadà).

El personatge de Bàrbara sempre és descrit a una certa distància. El narrador només sap d’ella el que coneix el mateix Valldaura. Bàrbara es presenta com un personatge fràgil, parla sempre del seu passat, de la seva família. Hi ha un fet que l’ha marcada profundament: l’abandó, durant la seva infantesa, de la seva mare. Una de les seves obsessions són les referències a la mort.

Bàrbara se suïcida dos dies després de l’última trobada amb Valldaura. Decideix acabar amb la seva vida, turmentada potser per l’abandó de la seva mare. Mor ofegada en un canal. A partir de la mort de Bàrbara, Valldaura viurà per sempre més amb aquest record. La imatge de Bàrbara i tot el que hi té relació (Viena, el concert, les violetes) el perseguiran tota la vida.

Capítol III

L’espai físic canvia: passa de Barcelona (la casa dels Bergadà i el pis de Teresa) a Vilafranca, on passen la lluna de mel S.Valladaura i Teresa. Les referències temporals són diverses: el dia de reis, carnaval, la primavera següent...

Quan en aquest capítol, Teresa i Salvador es troben, el lector ja coneix el passat de tots dos. Cada un d’ells aporta el seu secret: l’episodi de M.Masdéu en el cas de Teresa i el de Bàrbara en el cas de Valldaura. Amb la diferència que la història de Viena és coneguda per tothom.

Es comencen a definir les relacions entre els personatges: Teresa és viuda de N.Rovira; Valldaura, després d’un viatge a París, torna a Barcelona, on coneix Teresa. Entres en escena dos nous personatges: Rafael Bergadà, germà de Joaquim, i la seva dona, Eulàlia. Aquests fan possible l’acostament entre Teresa i Salvador.Valladaura, un diplomàtic amb futur, afectat per la història de Viena, queda captivat per la bellesa de Teresa. Valldaura comet l’error d’intentar repetir amb Teresa l’experiència que havia tingut amb Bàrbara. Des del primer moment li regala violetes. No sap que a Teresa no li agraden. Bàrbara i Teresa són completament diferents. Teresa és una dona majestuosa, de caràcter obert, vesteix amb colors clars. Bàrbara, en canvi, és reservada, fràgil, apareix vestida amb colors foscos. Si des d’un principi, la característica de Teresa és la seva bellesa, la de Salvador és la seva elegància.

Després del ball de Carnaval, es continuen veient. Teresa el rep al seu pis. Dels seus mobles de casada, només en guarda l’armari japonès. Els objectes ja comencen a tenir un valor concret per a cada personatge.

Un cop definits els personatges, el casament és el punt de partida per a la creació de l’univers de ficció.

Capítol IV

Ens situa en l’espai físic que d’ara endavant emmarcarà l’acció: la torre

Ordre cronològic (compra de la torre, anada a París, retorn a Barcelona), estructura lineal (ordre temporal i lògic) però canvi d’espai (Barcelona-París-Barcelona).

Valldaura encarrega al seu administrador, Josep Fontanillas, que li busqui una torre. El narrador fa una ràpida caracterització d’aquest personatge. Firmaran l’escriptura al despatx d’Amadeu Riera, de qui el narrador no en fa el retrat. No és fins més endavant que adquireix importància.

Teresa, quan es casa amb Valldaura, fa un pas més en l’ascens social. Valdaura li proporciona un món luxós, representat per la torre i el jardí. L’autora es recrea en la descripció de la torre i el jardí i en l’efecte que produeix sobre els personatges.

L’estat de conservació de la torre és dolent.

També es van definint alguns trets dels protagonistes. Per exemple, en la seva estada a París, Teresa enyora Barcelona tot i que és centre permanent d’atenció. Això fa que es manifesti la gelosia de Valldaura.

Capítol V

Té lloc sis mesos després d’haver nascut Sofia, la filla del matrimoni Valldaura. El pas dels anys és indicat per les referències a l’edat dels nens. La intenció del capítol és mostrar la inadaptació de Teresa a la vida de la torre: el seu avorriment durant l’absència de Valldaura. Aquesta monotonia és trencada per una forta tempesta que afecta tots els membres de la casa. La conseqüència serà que un llamp migpartirà el llorer.

El narrador focalitza Teresa. Per exemple, insinua el seu desencís quan surt al jardí i va fins la gàbia dels paons. Teresa té ganes d’obrir la gàbia, perquè les bèsties siguin més felices. Hi ha un cert paral·lelisme entre la gàbia i la torre: totes dues són molt grans, però aquells que hi habiten no són del tot feliços. També ens remarca en aquest capítol la mania de tocar les coses. Els membres del servei queden en segon terme. Es presenta un personatge que no assolirà importància fins més endavant: Armanda, que arribarà a ser cuinera de la família i personatge molt important,

Capítol VI

Té com a centre l’arribada d’un convidat a la torre, Quim Bergadà. La presència d’aquest personatge causarà un desequilibri en l’estabilitat familiar: distanciament entre Quim Bergadà i Valldaura, rebuig de Teresa anvers els convidats, etc.

Hi ha alternança entre els diàlegs i els pensaments dels personatges. La visita de Quim Bergadà permet que el Matrimoni Valldaura defineixi les seves actituds: Valldaura només es mostra preocupat per les seves finques i amb el record permanent de Bàrbara; Teresa comença a desencisar-se del seu matrimoni; Quim Bergadà es perfila com una persona inconstant, enamoradissa i fastiguejada de la vida que porta; Eulàlia Bergadà manifesta la seva ambigüitat, ja que ara explica a Teresa que Salvador no ha pogut oblidar Bàrbara. Teresa s’adona del doble joc d’Eulàlia. Eulàlia ha propiciat que Valldaura i Teresa es coneguessin però també aprofita qualsevol ocasió per retreure el passat de Valldaura. Eulàlia li comenta a Teresa els rumors que corren pel fet que Valldaura va als concerts tot sol. També li indica la presència del notari Riera a la llotja del davant. Per tant, Eulàlia es fa ressò dels rumors sobre el fracàs del matrimoni de Teresa i Salvador.

Quim Bergadà vol comprar a Salvador la finca de Vilafranca. A Teresa la idea no li agrada perquè és on van passar la lluna de mel. Teresa guarda un record sentimental del lloc, record que Valldaura sembla haver perdut.

Capítol VII

Presenta el personatge de Jesús Masdéu, fill natural de Teresa, i contraposa la seva condició humil amb el luxe de la torre i la riquesa de Teresa. Jesús Masdéu és per a Teresa el seu passat. Quan aquesta el veu, comença a recordar els seus anys de joventut, els seus orígens pobres. A partir d’aquest record s’estableix un contrast entre el passat i el present de Teresa.

La caracterització de J:Masdéu la deduïm del seu comportament: la timidesa,

...