Comentari Mirall trencat

Mirall trencat

Una família decadent

Mirall trencat és una novel·la de Mercè Rodoreda, començada a Ginebra l’any 1968 i publicada a Romanyà l'any 1974, que recull la vida de tres generacions d'una família benestant, la família dels Valldaura. Amb això es pot veure que l’autora va començar a escriure la novel·la a l’exili, en el que es trobava desde 1939, poc abans de la desfeta dels republicans a la Guerra Civil. No la va acabar, però, fins dos anys després d’haver tornat a Catalunya (concretament a Romanyà de la Selva) el 1974. Mirall trencat, anys després convertiria en una de les seves obres més reeixides.

Es tracta d'una novel·la que explica la història dels Farriols Valldaura, una família que viu en una enorme i majestuosa torre en un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Es pot observar que la narració comença a finals del segle XIX i acaba durant la postguerra, passant per fets importants com l’aparició dels primers automòbils o la pròpia Guerra Civil. A més, és important mencionar que la història retrata la vida de l’alta burgesia barcelonina, però també s’explica i s’aprofundeix en personatges de classe popular, com poden ser les minyones, Miquel Masdéu o Jesús Masdéu.

Un altre fet general que cal destacar, és el títol del llibre, Mirall trencat. Aquest, presenta un simbolisme directament relacionat amb la manera en què Mercè rodoreda estructura i explica la història, en forma de petits fragments de la vida de cada personatge. És a dir, reflecteix la realitat com les diferents peces d’un mirall que s’ha romput, mostrant-te simplement petites peces, com diu l’autora en el pròleg: “en tot el que tenia escrit de la novel·la d’una família, només en reflectia trossos”.

Pel que fa a l’estructura, l’obra està dividida en tres parts, que corresponen a la introducció, el nus i el desenllaç, de manera que l’estructura interna i l’externa coincideixen. En l’estructura externa, també és important la divisió en capítols, generalment curts i centrats en un sol tema, com pot ser un personatge, un record, un succés… Aquests són els que permeten la divisió fragmentària que presenta la novel·la, ja que entre diferents capítols sol haver poca relació. És a dir, les tres parts en què es divideix l’obra són lineals, en canvi, els capítols solen ser majoritàriament independents.

La primera part (que comprèn els 18 primers capítols), constitueix una presentació i una introducció a la família i a la seva formació, desde el casament de Nicolau Rovira amb Teresa Goday, per la compra de la torre (l’espai principal en el que es desenvolupa la història) i fins a l’aparició d'en Jaume, en Ramon i na Maria. Aquesta etapa és la més versemblant a la realitat i constitueix la “plenitud” de la família, tot i que acaba amb el mal auguri de la mort d’en Jaume, el principi de la decadència familiar que es desenvoluparà durant la narració.

Al nus o a la segona part es presenta el conflicte principal i la tragèdia que afecta als Valldaura: la mort de Maria, la fugida d’en Ramon, la mort d’Eladi… Constitueix una narració que en part, s’allunya de l’acció i se centra en els personatges: la seva psicologia, allò que pensen i les seves emocions. A més, comparada amb la introducció en què gran part de l’acció tenia lloc al present, aquesta presenta una forta presència en el record de temps passats. El principal exemple d’això és el segon capítol, anomenat Temps passat, que consisteix en el record del notari Riera del seu amor amb Teresa, ja casada amb Salvador Valldaura.

Finalment, a la tercera part es destrueix tot el món creat a la primera part, amb la separació pràcticament total de la família i la mort de la Teresa. Això es pot veure clarament en la destrucció de la torre amb la que acaba el llibre, el que simbolitza el final d’una època o una etapa. Durant aquesta part, s’introdueixen curiosament una gran quantitat d’elements fantàstics que es contraposen a la versemblança general de l’obra, com poden ser el fantasma de na Maria o les al·lucinacions de l’Armanda.

Amb tot això es pot veure que, encara que es tracta d’una novel·la realista, cap al final s’introdueixen elements que s’allunyen del món real. Això comença d’una manera menor en la segona part, amb la presència de somnis, com pot ser el recurrent somni de l’Armanda sobre un àngel o l'estrany somni de la Teresa al capítol XXI. Ja a la tercera part, això s’intensifica amb l’aparició, com ja he dit abans, del fantasma i les al·lucinacions.

A Mirall trencat, es presenta un gran espectre de temes, que normalment giren al voltant de la família i de la seva decadència. En primer lloc, trobem la mort, un tema recurrent des dels primers moments amb el decés de Nicolau Rovira, i fins al final amb Teresa Valldaura. Aquesta és la principal causa de la degeneració familiar, ja que la mort de personatges com Jaume i el possible suïcidi de Maria, duen a la mort de l’Eladi (també un possible suïcidi) i a la fugida de Sofia a França. En última instància també comporta la “mort” de la torre que té lloc al final, degut al seu abandó i a la falta de familiars que hi visquin, símbol final del que es pot anomenar com la desgràcia que pateixen els Farriols Valldaura.

La segona temàtica principal és el secretisme i la incomunicació, element que també col·labora a la decadència. En molts de casos aquests secrets han de veure amb l’amor i l’adulteri, que acabaran causant problemes amb els que hauran de viure tota la vida. Aquest està present sobretot en la relació entre Teresa i Miquel Masdéu (de la que naixerà Jesús Masdéu) i en la relació d’Eladi Farriols amb “Lady Godiva” (de la que naixerà Maria). Tot i això, aquestes relacions no afectaran en gran manera a la vida familiar, mentre que la falta de comunicació sobretot amb els membres de la tercera generació sí ho faran. Un cas d’això pot ser en Jesús Masdéu, a qui Teresa li oculta que en realitat és el seu fill. Tanmateix, el cas més extrem que suposa un dels desencadenants principals de la decadència de la família és l’encobriment del fet que Ramon i Maria són germanastres (ambdós són fills d’Eladi). Això, en el moment en què surt a la llum, els causa un gran dolor, ja que anteriorment s’havien enamorat.

Un altre tema important és el record i la nostàlgia. La majoria dels personatges, sobretot els adults, recorden temps de felicitat com a una forma d’evasió de la tristesa. Teresa (en el moment en què ja no es pot moure) recorda la seva joventut amb

...