QÜESTIONARI DE “LA REPÚBLICA”

QÜESTIONARI DE

“LA REPÚBLICA”

Berta Garcia

2n A BATX.

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República

La justícia és un bé que s’ha d’estimar per si mateix i per les seves conseqüències. Glaucó exposa que hi ha alguns que creuen que la justícia ocupa un lloc intermedi entre el major bé, que és poder ser injust imprudentment, i el major malament, que és patir la injustícia.

El gran mèrit de la injustícia consisteix en semblar justa sense ser-ho.

Per indagar en la injustícia i la justícia en els Estats, Sòcrates començarà a inventar un Estat ideal. El que dóna origen a l’Estat és la impotència de cada home per bastar-se a si mateix. La major de les nostres necessitats és l’aliment, la segona és una habitació, i la tercera és el vestit(pàg.55). Serà necessari per això que un sigui llaurador, un altre constructor, i un altre teixidor. A més hi haurà també algun artesà. Cadascun ha de limitar-se al seu ofici. Es necessiten guardians de l ‘Estat. El guardià ha de ser fogós i filòsof. Començarem la seva educació per la música i els discursos. S’ escolliran els mites convenients i es rebutjaran els altres.

2. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República .Explica com les defineix i d’ on diu que li vénen a la ciutat aquestes virtuts.

Una vegada establertes totes les normes per a la fundació de l’Estat, Sòcrates recorda a Glaucó i Adimant, el pla original esbossat en el llibre II, ara “afigurem on existeix la justícia i on la injustícia, i en què es diferencia una d’una altra, i quina de les dues ha d’adquirir el que hagi de ser feliç”. L’Estat sa és per complert bo i això significa que és savi, valent, moderat i just. Si es vol esbrinar el que és la justícia s’ha d’aclarir primer que signifiquen les altres tres virtuts que l’Estat posseeix:

-La saviesa: li ve gràcies al coneixement de l’elit dels guardians perfectes (filòsof rei), que són els que tenen més coneixements i per tant els que governen. La defineix com el seny, deliberar bé sobre la ciutat i tractar el millor possible amb ella mateixa i amb les altres ciutats.

-La valentia de l’Estat si una part d’ell és capaç de conservar l’opinió correcta sobre quines coses són temibles i quines no, independentment dels plaers, els dolors o el pas del temps, coses que puguin afectar a aquestes creences. És a dir, el guerrer haurà de mantenir sempre, siguin quals siguin les circumstàncies, la convicció que la mort no entra dins les coses temibles, el guerrer ha de ser delicat amb els aliats i agressiu amb els enemics, ja que ha tingut una educació que l’ ha format per actuar en vers els enemics.

-La moderació en l’ Estat de la mateixa manera en què es parla de l’individu: si algú moderat és aquell en el qual el racional domina l’apetitiu llavors un Estat moderat és aquell en el qual la part racional, l’ elit dels guardians, s’imposa sobre els apetits que habiten en la multitud de gent mediocre.

Cal destacar que la saviesa i la valentia pertanyen a una classe de l’Estat mentre que la moderació s’estén sobretot el cos social, és una harmonia entre el pitjor i el millor quant a qui ha de governar.

Un cop aclarida la saviesa, la valentia i la moderació, què és la justícia? La justícia és que cadascun dins de l’Estat compleixi la seva funció tan bé com sigui possible. Injustícia és la dispersió i l’intercanvi de tasques dins de l’Estat.

3. Localitza al text del llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l’ànima i digues l’explicació que fa.

Els fragments són:

“amb les tres que són diverses entre elles, cada cosa amb la seva funció respectiva. Perquè entenem en una forma essencial, ens enfadem en una altra de les que hi ha en nosaltres, i desitgem amb la tercera els plaers del menjar, de la procreació i de coses semblants”

Plató diu que l’ànima té 3 parts: la racional, la fogosa i la apetitiva. La demostració és simple: una sola cosa (l’ànima) no pot voler coses contradictòries. La luxúria correspon a la part apetitiva, i la set de violència a la part fogosa, però la renúncia a elles no pot atribuir-se a la mateixa part de l’ànima sinó a una altra, la racional. Així, la justícia en l’ individu consistirà en que cada part

...