Comunicació política Comunicació política i institucional

Comunicació política

Comunicació política i institucional

Raül Flores - raulflores@ub.edu

Avaluació continuada:

• 20%: Actualitat → 10 preguntes (18 d'octubre)
• 30%: Exercici Pràctic → (finals de novembre)
• 50%: Examen final i lectura obligatòria

* IMPORTANT no treure menys de 4 a cap prova

Bibliografia obligatòria:

Luís Arroyo. El poder político en escena. 2012. (capítols 1-10)

[pic 1]

[pic 2]

La comunicació política és el procés en el qual el llenguatge i els símbols utilitzats per líders, mitjans o ciutadans creen canvis en les cognicions, actituds o comportaments d'una comunitat.

La comunicació política és una àrea d'estudi acadèmic a més d'un marc professional en què s'inclouen la propaganda, el marketing electoral o les relacions públiques.

La comunicació política sintetitza la informació més complexa i tècnica per assolir en la ciutadania l'entrada en un marc mental que és capaç d'entendre's d'una forma senzilla.

L'exercici de presa de decisions tenen una finalitat basada en el be comú, es basa en la legitimitat de l'exercici del poder i implica conflictes a partir de l'existència d'alternatives. Una preparació anticipada d'argumentari per rebatre les alternatives que s'ofereixin al nostre projecte fonamenta una comunicació política pràcticament imbatible. Per tal d'això, és necessari consultar des d'un bàndol les fonts d'informació que rep el bàndol contrari.

La comunicació lligada a l'exercici de la política és extremadament important, ja que allò que no es comunica no existeix. Evidentment, però, no tota la política és comunicació. Els efectes de la comunicació política comporten un intercanvi de missatges, tenen conseqüències en el sistema política i permet adquirir una visió reduccionista dels actors.

Una important part de la comunicació política és mostrar una imatge humanitzada dels candidats a partir de la transmissió al públic de detalls personals o sentimentals (el míting d'emocions i festa amb Aznar i Julio Iglesias el 1996 mou la balança dels

indecisos comunicant un estat d'ànim general de majoria i suport a la candidatura).

El missatge i el context són elements fonamentals en la comunicació política, ja que missatges molt potents poden crear-se sense paraules simplement per la situació en un context determinat. El model comunicatiu caduc "polítics → ciutadania" s'ha

canviat per un model interconnectat consistent en "polítics →← media →← ciutadania".

[pic 3]

En les àrees d'estudi de la comunicació política, són els següents elements els que consisteixen una part nuclear de la comunicació política:

• Anàlisi del missatge → Llenguatge polític, discursos i simbologia.
• Estudi dels procesos polítics → Missatges electorals, organització de campanyes i influències en el votant.
• Accions de comunicació → Debats electorals, publicitat (audiovisual o textual), missatges informatius (rodes de premsa, resums o comunicats), organització d'events (mítings o celebracions) i polintertainment (Sáenz de Santamaría a El

Hormiguero).

• Mediació del missatge → Descodificació de la relació polític-periodista, creació de climes socials, personalització dels polítics i cobertura dels media.
• Efectes → Cerca i processament de la informació per part de la ciutadania, generació d'opinió pública, media com a educadors cívics i canvis d'actituds socials.

Model per a l'estudi de la comunicació política segons Gosselin (1998):

• Territori → nivell (local, regional, nacional...) i estructura (partit, sindicat, govern...).
• Acció → teleològica (finalista i estratègica), axiològica (confrontació), afectiva (actes performatius), rutinària (hàbits en l'emissor i receptor), dramatúrgica (creació de personatges) o comunicativa (generació de coacceptació).
• Escenari → debats, tribunals, rodes de premsa, intervencions parlamentàries...
• Recepció

La comunicació política és culturalment condicionada, manté elements estables amb innovacions, no pot separar-se dels mitjans de comunicació, s'adapta al model de permanent campaign i no garantitza l'èxit electoral.[pic 4]

En la comunicació política l'encert suma zero, però l'error sempre resta.[pic 5]

[pic 6]

[pic 7]

La construcció del missatge és un element clau que depèn, fonamentalment, dels mitjans de comunicació, ja que sense aquests el missatge no es transmet als ciutadans. La generació de titulars i notícies, la marquen la línia editorial dels mitjans i és difícilment controlable per la política.

Evolució de la comunicació política[pic 8]

1952: La comunicació política moderna i democràtica neix als Estats Units, coincidint amb l'auge dels mitjans de comunicació de masses. La campanya electoral de 1952, que enfronta a Eisenhower (REP) i Stevenson (DEM) marca l'inici de la comunicació política degut al primer pressupost dedicat a comunicació per part dels republicans, el qual és gestionat per una agència de publicitat que, per exemple, duu a terme una pionera iniciativa com el mailing. "It's time for a change" ofereix el canvi com a síntesi de la campanya, un element que es repeteix encara actualment. Triomfen, doncs, els missatges curts davant dels establerts discursos extensos de 30 minuts.

1960: El primer debat televisat de la història, entre Nixon (REP) i Kennedy (DEM), suposa un punt d'inflexió en la comunicació política degut a l'impacte que genera la estètica dels polítics.

Efectes de la psicologia social en la comunicació política[pic 9]

Band wagon effect:

Una gran quantitat de persones tendeix a votar partits o candidats que tinguin més probabilitats de guanyar en base a una percepció que construeixen enquestes o discursos. La construcció d'una personalitat guanyadora per part d'una candidatura aconsegueix arrossegar les persones a l'opció que, superficialment, pot semblar la més forta.

Nimby effect:

L'acrònim en anglès "Not In My Backyard" neix quan el govern de Margaret Thatcher descriu la reacció de la població contra el projecte de modernització dels ferrocarrils anglesos. A les portes d'unes eleccions és perillós el plantejament de projectes d'aquest tipus.

Teoria dels vidres trencats:

La normalització de creuar certes línies vermelles acaba deteriorant la societat. "Un vidre trencat que no es repara provoca l'augment de més vidres trencats".

Dissonàncies cognitives:

Una forta connexió entre les persones i certs polítics, partits o ideologies genera una distorsió de la realitat que impedeix l'autocrítica i estableix un pensament en contra de l'objectivitat.

Espiral del silenci:

La minoria silencia les seves opinions envers el predomini de les opinions majoritàries.

La planificació estratègica[pic 10]

Una comunicació mes central, no tan ideològica, no posicionar-se.

Hi ha lleis aprovades que regulen com ha de ser la comunicació.

 La comunicación institucional:

• Persones físicas con caro institucional: presi gobi, alcalde, rector, etc.
• Entes abstractos con rol de institución: Goberno, congreso diputados, parlament, ONU, etc.

• No puede haber mensajes que sobresalgan unos más que otros. Todos tienen que comunicar.
• Finalidad compol institucional:

•  Ejercer poder: necesidad de comunicar decisiones.
• Distribuir poder: comunicación entre los que integran la institución.
• Realizar el bien público; conocer públicamente la política (y sus decisiones) y su aceptación.

• Carácter no puntual (vs. Comunicación electoral)

Com insti:

• Un conjunto de reglas y procedimientos, técnicas que llevan a cabo las instituciones para repercutir en los ciudadanos con el fin de conseguir una adhesión permanente para distribuir el poder y realizar el bien público.

Cesión de información:

• El BOE otorga oficialidad, no publicidad mediática
• Decidir los medios a los que dirigirse, los ritmos informativos y adoptar un tipo de discurso
• Criterios de noticiabilidad no suelen coincidir con los objetivos de las instituciones: conflicto vs consenso
• Tempos políticos y tempos mediáticos
• La tendencia al embargo

Técnicas:

• Espacio de trabajo y relaciones personales con los corresponsales de cada medio
• Accesibilidad de responder a la prensa
• Evitar privilegios informativos
• Noticias gancho
• Coordinación entre oficinas de prensa de departamentos

Ocultación de información:

• Causas: Cuestiones de seguridad, impacto negativo en la imagen del líder/gobierno, bloqueo de determinadas políticas
• Tendencia a la transparencia política
• Ocultar es mentir y en el plano institucional la mentira tiene elevados costes
• Mentira “inadvertida”: mantener desinformado al jefe de prensa
• Confusión intencionada: Estrategias lingüísticas de info.
• Ambigüedad lingüística

• Neitralización de la info negativa: una mala noticia acompañada de una buena
• Off the record
• Cortina de humo
• Filtraciones

Organización de eventos

...