Finançament de les Comunistas Autonomes

[pic 1]

FINANÇAMENT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

ECONOMIA ESPANYOLA

[pic 2][pic 3]

INTRODUCCIÓ

A Espanya coexisteixen dos sistemes de finançament que són molt diferents entre ells. Un d’ells s’anomena sistema foral que s’aplica al País Basc i a Navarra, mentre que en la resta d’Espanya es regeix pel sistema comú que s’aplica amb algunes peculiaritats a Canàries.

EL RÈGIM FORAL

El sistema foral és un sistema de finançament, caracteritzat pels País Basc i la Comunitat de Navarra, on les comunitats tenen un elevat nivell d’autonomia fiscal. Ells recapten íntegrament les principals figures tributàries que conformen el sistema fiscal espanyol, es regulen amb les restriccions imposades per la Unió Europea i algunes limitacions generals (la pressió fiscal ha de ser similar a la resta d’Espanya).

La recaudació dels impostos es realitza pels territoris i contribueixen al finançament de càrregues generals de l’Estat no assumides, a través d’una quantitat denominada aportació.

La base de l’aportació parteix de les càrregues de l’Estat que no han estat assumides per les institucions forals i a aquesta quantitat se li descompta el déficit de l’Estat. Aquests ajustament es multiplica per l’índex d’imputació, el qual ha de reflectir la capacitat de pagament de cada comunitat foral. Seguidament, la quantitat obtinguda s’ajusta fins arribar a l’aportació líquida a pagar. Aquests ajustaments consisteixen en descomptar els ingressos estatals que s’ha quedat en mans de la hisenda central.

L’ajust del consum de l’IVA és una peça molt important pel sistema foral. Donat que aquesta recaptació grava les importacions des de països no comunitaris i és responsabilitat exclusiva de l’Estat. Per tant, s’haurà de transferir a les hisendes forals la part dels ingressos que els hi correspongui. A més a més, cal tenir en compte que qui recapta en primera instància l’impost no és qui realment el soporta. L’impost es pagat pels consumidors finals, però els ingressos els realitzen les empreses en proporció de valor afegit en cada una de les etapes del procés de producció. Per aquest motiu, és necessari tenir en compte el pes de cada comunitat foral en el consum i en la base de l’impost a nivell nacional. En el cas dels impostos especials es fa un ajustament molt similar a aquest.

EL RÈGIM COMÚ

El sistema de finançament de règim comú, es regeix per quatre elements bàsics. En primer lloc tenim el repartiment de recursos i competències tributàries entre les administracions que determina la capacitat fiscal bruta de les comunitats autònomes i el seu marge per augmentar o disminuir els impostos que els hi han estat cedits. En segon lloc trobem les necessitats de despesa, les quals descriuen com haurien de repartir-se els recursos disponibles entre els territoris que l’engloben perquè tots ells siguin capaços de finançar una serveis similars. Els dos últims són un sèrie de transferències que flueixen horitzontalment i verticalment amb l’objectiu d’igualar els recursos amb els que compten els territoris amb diversos nivells de renda per prestar els serveis de la seva competència. La llei del BOE que regeix el règim comú és la denominada “Ley 22/2009” .

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2009-20375

Dins del règim comú, Canàries  posseeix un règim econòmic i fiscal especial per raons històriques i geogràfiques, que s'ha regulat tenint en compte les disposicions de la Unió Europea sobre regions ultraperifèriques; com és el cas de l’IVA ja que enlloc d’aquest, tenen el denominat IGIC.

Ceuta i Melilla  són dues ciutats que participen del finançament autonòmic, de conformitat amb els seus estatuts d'autonomia i també del règim de finançament de les hisendes locals. Apart, disposen d'un règim de fiscalitat indirecta especial, caracteritzat entre altres aspectes perquè al seu territori s'aplica l'Impost sobre la producció, els serveis i la importació, enlloc de l'IVA.

Juntament amb els recursos que el sistema de finançament proporciona a les comunitats autònomes, disposen de més recursos : tributs propis, transferències dels Pressupostos Generals de l'Estat, fons de la Unió Europea... De la mateixa manera, les comunitats autònomes poden accedir al finançament acudint a l’endeutament, en els termes previstos a la normativa vigent.

EL REPARTIMENT DE RECURSOS I COMPETÈNCIES TRIBUTÀRIES

El quadre 1 resumeix el repartiment dels recursos i competències tributàries entre els diversos nivells de l’administració espanyola i els territoris.

Quadre 1: Recursos i competències normatives en matèria tributària cedits a les Comunitats Autònomes

Les comunitats autònomes tenen la capacitat de fixar el tipus de gravamen (exceptuant el impost que regeix l’electricitat) i les deduccions dels impostos cedits i el tram autonòmic de l’IRPF. Encara que no tinguin competències normatives sobre els impostos indirectes, aquests no poden tenir diferències entre les regions (aquesta és una normativa que va exigir la Unió Europea).

La recaptació normativa intenta aproximar el que hauria recaptat cada comunitat, si totes elles apliquessin les mateixes escales impositives i fossin igual d’eficients en la gestió dels tributs que recapten directament. Les aportacions de les Comunitats Autònomes en mecanismes de anivellació horitzontal i les transferències estatals que perceben depenen dels ingressos tributaris teòrics, però no dels seus ingressos reals. Aquelles regions que decideixen incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans, s’asseguren que els ingressos addicionals obtinguts se’ls quedaran en el territori. Mentre que les regions que decideixen disminuir-lo hauran de suportar els costos íntegres de les seves actuacions, sense que el sistema de finançament els compensi per les seves pèrdues.

LA NECESSITAT DE DESPESA I LA POBLACIÓ AJUSTADA

Aquest apartat ens dona una estimació aproximada del finançament que hauria de rebre cada comunitat si totes elles poguessin prestar serveis similars, tenint en compte els costos relatius de provisió dels territoris; és a dir, el sistema intenta oferir una pauta de repartiment que asseguraria que les necessitats de totes les comunitats quedessin cobertes en la mateixa porció.

Les necessitats de despesa es calculen cada any utilitzant una formulen la que entren factors demogràfics i geogràfics amb una major incidència sobre la demanda dels principals serveis públics gestionats per les autonomies i sobre els costos unitaris de provisió. El quadre 2 mostra les variables de repartiment del sistema de finançament de règim comú i les seves ponderacions, la distribució dels recursos disponibles per calcular les necessitats de despesa.

Quadre 2:variables que entren en la fórmula de necessitats de despesa i les seves ponderacions

La formula de repartiment s’utilitza per calcular la població ajustada de cada comunitat autònoma. Amb això el que aconsegueixen es ponderar les poblacions regionals per un factor que recull el cost diferencial per habitant en cada territori dels principals serveis públics. D’aquesta manera s’introdueix una correcció pel fet dels costos per habitant dels serveis públics seran majors en les comunitats més envellides o més extenses.

...