INTRODUCCIÓ A LA DIETOTERÀPIA

Dietoteràpia I                

TEMA 1  - INTRODUCCIÓ A LA DIETOTERÀPIA

1. DEFINICIONS

Dieta: és el conjunt d’hàbits alimentaris i tipus d’aliments que consumeixen un organisme o població. La dieta forma part dels estils de vida de les persones.

Estar a dieta: règim en el menjar  i el beure consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment. Abstenció total o parcial.

Dietoteràpia:  tractament dietètic emprat com a mètode preventiu o bé com a part del procediment terapèutic de diversos processos patològics.

Aplicació de la nutrició als problemes d’alimentació. Basat amb modificacions de l’alimentació que responguin a les necessitats de cada malalt

Dieta terapèutica: aquella que es necessita pel tractament de determinades malalties i que serveixen per guarir-les o compensar-les a vegades com a únic tractament o com a tractament combinat amb altres mesures terapèutiques.

1. DIETITSTA NUTRICIONISTA EN L’ÀMBIT SANITARI

1. Promou la detecció de pacient amb risc nutricional.
2. Realitza assistència a pacients hospitalitzats, ambulatoris i domiciliats.
3. Forma part de l’equip terapèutic i multidisciplinari del centre
4. Elabora protocols d’actuació nutricional
5. Participa en la gestió del servei d’alimentació
6. Exerceix una funció docent
7. Porta a terme tasques d’investigació

TEMA 2 -  SOBREPÈS I OBESITAT

És una malaltia crònica, complexa i multifactorial, no es pot curar només millorar. El seu origen prové de la interacció entra la genètica i l’ambient, establint un desequilibri entre la ingesta i el gast energètic. Es produeix un augmenta la massa grassa corporal per sobre dels seus valors normals ( edat, sexe, talla) i comporta problemes de salut. S’associa a altres patologies com algun tipus de càncer, risc de colelitiasi, insuficiència venosa crònica, artropatia degenerativa. Dificulta la vida normal de pacient, dificultant la seva mobilitat, la seva capacitat de relació i la seva inserció laboral, generant-se una significativa càrrega psicològica.  A Espanya 6.9% de despesa sanitària.

1. [pic 1][pic 2]EPIDEMIOLOGIA

Segons la SEEDO:

• Sobrepès i obesitat 40% dels quals en adults és un 14.5 %
• 2/3 homes pateixen sobrepès.
• 1 de cada 6 persones té obesitat.
• La OCDE (Organització per la Cooperació i el desenvolupament Econòmic): ens diu que la taxa d’obesitat a Espanya és la més alta de la mitjana de la europea i la infantil també.
• Taxa d’obesitat és la més alta d’Europa, igual que la obesitat infantil.
• EEUU 61% de la població presenta sobrepès o obesitat.

1. DIAGNÒSTIC I CLASSIFICACIÓ

2.1 MÈTODES ANTROPOMÈTRICS

IMC >30 🡪 IMC = Pes (kg) / talla2 (m)

Tenim diferents categories segons la  OMS o la SEEDO.

[pic 3][pic 4]

SEGONS ON ES DIPOSITA EL “GREIX” PODEM CLASSIFICAR EN:

• Obesitat androide:

• Forma de poma[pic 5]
• Homes
• Greix acumulat a la cintura
• Risc de malalties cardiovasculars

• Obesitat ginecoide:

• Forma de pera[pic 6]
• Dones
• Acumulació de greix perifèric

ALTRES CLASSIFICACIONS OBESITAT:

• Hiperplàsia: major nº d’adipòcits  de mida normal, sorgeix durant el creixement i és la causa de l’obesitat infantil.
• Hipertròfica: nº d’adipòcits normal però amb més greix del normal, a partir d’una edat avançada.

ALTRES CAUSES D’OBESITAT:

• Malalties: hipotiroïdisme (no controlat), síndrome de Cushing
• Afectació al centre de la sacietat de l’hipotàlem
• Fàrmacs

1. FISIOLOGIA

Ingesta calòrica i requeriments energètics:

• Factors familiars.
• Regulació
• Factors psíquics
• Acumulació de greix i l’augment dels adipòcits (pot ser un factor genètic) porta a una obesitat.
• Consum socials i laborals fa que disminueix l’activitat física.
• Factors genètics[pic 7]

[pic 8]

ALTRES CAUSES:

• Malalties: hipotiroïdisme (quan s’augmenta el pes la tiroides no funciona quan funciona, és a dir, quan està regulada és quan s’ha disminuït de pes), síndrome cushing.
• Afectació al centre de la sacietat de l’hipotàlem.
• Presa d’alguns medicaments (certs antidepressius, malalties cròniques amb tractaments crònics poden afectar a l’augment de pes).

1. COMPLICACIONS DE LA OBESITAT

1. TRACTAMENT [pic 9]

No justificada la dieta hipocalòrica[pic 10]

En un obès mòrbid no es recomana enviar-lo directe a quiròfan, primer s’ha de fer educació nutricional per tal de que canvi els seus hàbits alimentaris, s’ha de provar mínim durant 6 mesos abans de realitzar-li la intervenció. Per molt que li fem una reducció d’estomac. Per ex; per quantitat és el mateix un flam que un iogurt. Si li fem la reducció i no ha canviat els seus hàbits tornarà a engreixar a la llarga. A partir d’un IMC de 30-35 és indicador de cirurgia.

1. BENEFICIS DE LA PERDUA DE PES DEL 10%

MORTALITAT:

• Mortalitat total reducció del 20-25%
• M. Amb diabetis 30-40%
• M. Per càncer 40-50%

PRESSIÓ ARTERIAL:

• disminució de 10 mmHg p. Sistòlica

Disminució de 20 mmHg p. Diastòlica Angina de pit:

• Símptomes: 91%
• Augment de la tolerància a l’activitat física del 33%

LÍPIDS:  (reducció)

• 10% colesterol total
• 15% cLDL
• 30% TG
• Augment d’un 8% de Chdl

DIABETIS:

• Reducció del risc per desenvolupar
• Diabetis >50%
• Glicèmies en dejú 30-50%

15% Hb A1C (hemoglobina glicosilada)

*Hem de fer consciencia que amb la dieta poden evitar l’ús de fàrmacs.

7. TRACTAMENT MULTIDISCIPLINARI

Objectiu:

Primeres etapes: perdre pes fent restricció calòrica (dieta).

Actualment: perdre pes i mantenir-lo, amb els canvis d’estil de vida.

*una persona que sempre ha tingut un IMC de 40 no podrà tenir un IMC de 25 però millor fer que tingui un de 30.[pic 11]

ESTRATÈGIES:

1. Dieta hipocalòrica.
2. Exercici físic.
3. Modificació de la conducta alimentària
4. Tractament farmacològic
5. Cirurgia bariàtrica

1. DIETES EQUILIBRADES

1. DIETES PER PERDRE PES

Objectiu poc probable i de vegades poc convenient:

• El principal factor de risc és l’augment de pes, pèrdues repetides seguides d’una recuperació ( io-ió), independent de l’IMC.
• Pèrdues moderades de pes (0.5-1 kg/set) 8% en 6 mesos, ja que comporten beneficis d’un descens del 25% en la mortalitat.
• Dietes molt restrictives i poc saludables poden precipitar a TCA en determinades circumstàncies.
• El fracàs repetit en arribar o mantenir el pes pot derivar a una depressió o baixa autoestima, de vegades lligades al guany de pes.
• Alguns assajos clínics ja demostren que molts pacients no tenen la capacitat de continuar perdent pes més enllà de 12-16 setmanes.

Molts pacient no tenen la capacitat de continuar perdent pes més enllà de 12-16 setmanes.

...