Filosofia Plató

                                                                        Paula Giménez Gutiérrez

PLATÓ

VIDA

• Aristocles és el seu vertader nom (428.347 a.C.)
• De familia aristocratica
• Eeducat en el pensament d’hercalit i empedocles
• Als 20 anys coneix a socates
• Es converteix en el seu principal deixeble
• A la seva mort decideix abandonar atenes
• Contacte amb el pitagorisme

OBRA

• 34 dialegs + 1 assaig
• Un dels filosof amb major produccio literaria
• Gran quantitat literaria
• Escriu per mitja de mites
• Mai coneixerem el veritable pensament de Plató
• Es divideix en 4 etapes

ETAPES

• JOVENTUT: estapa socratica temes etics. Apologia. Jo. Critò. Protagores. Eutifró.
• TRANSICIÓ: temes presocratics . Teoria de l’ànima. Gerorgies. Mano, Cràtil
• MADURESA: Gran mites. Teoria de les idees. Politica. Banquet, Fedó.

VELLESA: Revisió de pensament. Teetet. Politic Timeu. Lleis. Sofista.

Va crear un sistema dualista. Tota la seva filosofia seguia un esquema dualista.

El seu nom vertader és Aristòcles. Plató era de família noble i rica. Va viure durant el segle V aC. Té fàcil accés al coneixement. Tenia un mestre sofista que li ensenyava el pensament d’Heràclit, Demòcrit i Empèdocle. Cap als 20 anys coneix a Sòcrates i això lo va canviar la vida. Es converteix en el seu deixeble fins que Sòcrates mor. Creu que l’assassí de Sòcrates és la democràcia.

Influències de Plató:

• Sòcrates → ètica, política, filòsof…
• Sofistes → sempre els contradiu, els critica.
• Heràclit → influència la idea del canvi, la teoria de les idees.
• Parmènides → influència del món constant (paper de la raó i els sentits)
• Pitagòrics → la matemàtica i la teoria de l’ànima

Plató crea un sistema de filosofia = un tot.

El seu sistema és dualista.

Per Plató, un mite és una eina educativa per a poder explicar. Ho justifica tot a través dels mites. A partir d’aquests, començava el debat. No podrem saber mai el que pensava realment Plató, només podem saber què deia als seus llibres. Plató no pensava igual que als seus escrits. Ell sabia que els mites no eren reals, sinó una eina.

Teoria de l’anima. ANTROPOLOGIA PLATÒNICA

Pitàgores va inspirar a Plató. Per Plató el cos està format per cos i ànima.

• El cos és la imperfecció, la mortalitat, terrenal, material, complex, divisible…
• L’ànima és la perfecció, immortalitat, divina, immaterial, simple, indivisible…

L’ànima es troba empresonada dins del nostre cos. En el moment de néixer, l’ànima entra dins nostre i ens dona la vida. L’ànima és la font de la vida i el seu objectiu és sortir del cos, ja que el cos és engany, patiment, sacrifici, maldat… la part bona i eterna és la nostra ànima.

En la religió grega existia un paradís, l’Olimp. Però els mortals, quan morien anaven a

l’Hades. Allà et jutgen, si has estat mala persona vas a l’infern, si has estat bona persona et quedes en un món inert on no pots fer res. La teva ànima es queda vagant, sense fer res.

Quan Plató parla d’Hades es refereix al món de les idees, el món paradisíac, el món

perfecte, etern.

L’ànima platònica és “tripartita”.

MITE DEL CARRO (fedre / caiguda)

Plató parla de l’ànima mitjançant el mite del fedre.

L’ànima viatja en un carro alat pel món de les idees, guiat per dos cavalls, un blanc (representa la puresa, el bé) i un negre (representa el mal).

L’ànima va coneixent mentre viatja. Un cavall és obedient, l’altre no.

Per aquest motiu, hi haurà un accident. L’ànima caurà del món de les idees al món real, es donarà un cop i s’oblidarà de tot el que ha vist.

Quan l’ànima cau cap al món terrenal, es queda vagant per aquest món fins que neix un nen, en el moment de néixer, l’ànima entra al cos del nen i li dona la vida.

A partir d’aquest moment, viurà empresonada en aquest cos. La finalitat de l’ànima és anar al món de les idees. Aquest fet només passarà quan el cos mori.

La persona ha de cultivar l’ànima mitjançant el coneixement, de manera que quan el cos mori, l’ànima estarà prou desenvolupada com per tornar a pujar al món de les idees (gràcies a unes ales que han estat desenvolupades).

Si no té prou força; és a dir, si no s’ha purificat, haurà de tornar a reencarnar-se en un altre cos fins a ser prou sàvia i desenvolupar les ales per poder tornar al món de les idees. Passarà quan desenvolupis l’ànima pel coneixement i recordis el que havies vist.

[pic 1]

TRIPARTICIÓ DE L’ÀNIMA

...