Genere

Després de llegir i valorar l’article, cal tenir present que es tracta d’un document de caràcter divulgador i que no es tracta d’una recerca científica, sinó més aviat d’un text d’opinió. En aquest es pot observar la normalització que pateix la definició de gènere que, en llenguatge estandarditzat, es confon amb el de sexe, vinculant les diferències de la sexualitat, amb la diferenciació de la socialització que ve derivada per aquesta diferència corporal. Les característiques de sexe i gènere es troben en cada individu profundament interrelacionades i s’influeixen mútuament des del naixement. El sistema sexe-gènere constitueix un ordre de construcció de les identitats femenines i masculines, ordre que introdueix, per a tots els individus, determinacions i limitacions en totes les dimensions de la vida: aspectes relatius al cos, al seu desenvolupament i possibilitats, en els aspectes psíquics, socials i polítics, així com en les relacions sentimentals, i amb el rol a desenvolupar entre els membres d’aquesta relació.

El sistema sexe-gènere és, a més d’un sistema d’organització de les identitats, un sistema de poder desigual que determina que les dones estiguin en una posició subordinada respecte als homes.

Així doncs, observem que la relació amb ambdós sexes és la problemàtica, i específicament ens centrarem en la definició per part dels homes, a l’hora de descriure la dona perfecta. En l’article s’esmenta com l’home està fortament condicionat per l’atractiu de la seva parella i pels favors que en pot obtenir, descrivint-la a partir dels serveis que ofereixen.

Per donar explicació d’aquesta problemàtica, l’observarem des de perspectives diverses com la divisió sexual del treball, la desigualtat, el patriarcat i les polítiques sexuals, passant per la masculinitat i el biologisme.

Les actuals relacions entre homes i dones vénen determinades per diferents institucions. Per un sistema de patriarcat i capitalisme, per una tradició biologista, per un sistema laboral, per la política, etc. A vegades es presenten en paral•lel per explicar la problemàtica de gènere, altres es mantenen separades. Aquí fem èmfasis a la diferència entre ambdós conceptes, el patriarcat i el capitalisme, els quals són completament diferents però alhora complementaris. Segons Cristina Carrasco, el patriarcat és un sistema de poder i un model de dominació, i mentre el capitalisme neoliberal s’hi recolzi, es formarà una aliança. Una complementarietat entre ambdós que els fa enfortir-se mútuament. El sistema patriarcal, inculcat de generació en generació a través dels mecanismes tradicionals de socialització a partir de la imposició social, de les tradicions, les costums, la religió i les lleis mantenen i assignen una superioritat a allò masculí sobre allò femení, que diferencien homes i dones partint dels rols de gènere, jerarquitzant-los, i fonamenta d’aquesta manera la asimetria en el poder i en la valoració dels sexes.

Cal recordar que el patriarcat és una forma d’organització política, social, econòmica, ideològica i religiosa basada en la idea de l’autoritat i la superioritat d’allò masculí, sobre allò femení i vinculat amb el capitalisme, que és un sistema econòmic basat en les relacions d’explotació i de apropiació del treball, restringeixen l’accés i el control de les dones a recursos econòmics i mantenen invisibilitzat el treball domèstic o reproductiu. D’aquesta manera les dones, mullers, filles, germanes són explotades, se’ls nega la propietat per part dels respectius pares, esposos, germans, els quals s’apropien del seu treball. Valorades com a eines i objectes per satisfer les seves necessitats, es poden comparar amb els obrers de les empreses del sistema capitalista com a engranatges per fer funcionar una màquina que tingui unes habilitats perquè pugui satisfer les seves necessitats.

“El primer antagonismo de clases que apareció en la historia coincide con el desarrollo del antagonismo entre el hombre y la mujer en la monogamia; y la primera opresión de clases, con la del sexo femenino por el masculino”. Engels

Així doncs, homes i dones es troben en estatus molt diferents, encara que avui dia sembli tabú parlar de relacions desiguals de poder entre sexes, però va ser gràcies al capitalisme quan es reforcen i es profunditzen la divisió sexual del treball, segona perspectiva a treballar sobre la problemàtica específica, que es troba fragmentat en dos subgrups: el treball per al manteniment de la vida (treball reproductiu) assignat tradicionalment a les dones, amb un caràcter privat. I el treball per a la producció dels mitjans de vida (treball productiu) atribuït a homes i de caràcter públic, amb la tasca de representar la vida familiar a l’escenari públic. És així, amb aquesta divisió familiar de les tasques, que va servir com a fonament per a distribuir la propietat entre homes i dones.

“La división sexual del Trabajo es un dispositivo para instituir un estado recíproco de dependencia entre los sexos... consecuencia más de consideraciones sociales y culturales que de consideraciones naturales. Lévis- Strauss.”

Segons Lévis-Strauss, aquesta divisió de les tasques familiars (reproductives/ productives) és el resultat de la prohibició de feines entre els sexes per a fonamentar la necessitat del matrimoni, causant les categories mútuament excloents i atorgant les diferències de el gènere. El model patriarcal s’atribueix a l’home, el pare viril, a la figura masculina de la família, forta i valenta, que ha de portar el pa a casa per a la dona i els fills. Mentre que el model femení és atorgat a la dona, encarregada de la cura dels membres de la llar.

Aquestes diferències i desigualtats de gènere són identificades biològicament, suplantant els trets històrics i culturals. La diferència entre homes i dones es dóna per descomptat. En les femelles

...