Activitat Expliqueu en què va consistir el Tancament de Caixes

ACTIVITATS:

1.- Expliqueu en què va consistir el Tancament de Caixes. [Pàg 216]

Es una nova càrrega fiscal que consisteix una forta protesta dels comercials de Barcelona, es van negar a pagar la contribució trimestral. Va iniciar una dinàmica que significà el trencament entre elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics. El catalanisme va començar a consolidar-se com a alternativa a la caduca política de la Restauració, també va posar fi a l’esperit de regeneració, que havia durat escassament un any, i el 1902 es ca reprendre el torn dinàstic.

2.- Indiqueu quins van ser els nous líders polítics dels partits dinàstics a començaments del segle XX, i expliqueu breument algunes de les actuacions reformistes de cada govern. [Pàg 216-17]

Els nou líders polítics dels partits dinàstics va ser ANTONI MAURA, líder del partido conservador; i la mort de Sagasta va consolidar JOSÉ CANALEJAS com a líder del partido liberals.

Antoni Maura va impulsar el “revolució des de dalt” que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des de govern per impedir una revolta popular. Va intentar dotar “ les masses neutres”, que pretenia un Estat fort, que té capaç de governar de manera eficaç i aconseguir desbancar la vella casta de cacis. També va promulgar una nova Llei electoral 1907, no va aconseguir la corrupció però va fer més difícil el frau electoral. També va intentar treure catalanisme moderat i va signar acord amb la Lliga Regionalista per dotar més autonomia els ajuntament i diputacions ( projecte de reforma de l’administració local). Es va crear l’instituto Nacional de Previsión dedicat a les assegurances obreres. I va adoptar mesures econòmiques per reactivar la industria i promulgar la llei de colonització interior per estimular l’agricultura. Defesa de l’ordre social en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). La repressió que va seguir la revolta va impulsar una campanya de protesta ( “Maura, no !”) que va fer caure el govern conservador.

José Canalejas va formar nou govern liberal. Intenta apropar-se als sector populars mitjançant un reformisme social + gran i limitar-se del poder de l’Església. Es va aprofundir en la separació de l’Església i l’Estat. I va promulgar “ley del candoda 1901”, que limitava l’establiment a Espanya de nous ordes religiosos. En la política social va substituir l’impost de consum per un impost progressiu sobre les rendes que va provocar la protesta de les classes benestant. També es va reformar la llei de lleve 1912, que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl•lic, i es van promulgar uns lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de les dones. Es va iniciar la negociació d’un Llei de Mancomunitats que possibilitava la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec serveis públics. L’any 1912 , l’assassinat de Canalejas, va posar fi al seu projecte renovador.

3.- Indiqueu quines eren les forces d’oposició durant el primer quart del segle XX a Espanya. [Pàgines 217 – 220]

Carlins, Republicans, Obreristes ( Socialistes i anarquistes ), Catalanistes ( conservador i republicans)

4.- Expliqueu breument l’evolució d’Unió Republicana. Indiqueu les característiques del lerrouxisme. [Pàgina 218]

El republicanisme va construir la minoria parlamentària més nombrosa al començament del segle XX. La fragmentació dels republicans en diversos grups va afeblir la força electorals i el 1903 es va crear un nova Unió Republicana, encapçalada per Nicolás Salmerón. A Barcelona, el republicanisme liderat per Alejandro Lerroux va tenir molta influencia entre les classes popular i va aconseguir èxits electorals en les eleccions 1903 i del 1905. La Unió Republicana va voler ampliar el camp d’acció i es va apropar al catalanisme amb eleccions del 1907. L’any 1908 va fundar el Partit Republicà Radical. Cap al 1910, després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre el suport popular i va moderar el seu discurs i es va traslladar a Madrid .

Lerrouxisme tenia fort caràcter anticatalanista i anticlecial i presentava un discurs demagògic i suposadament revolucionari per atreure el suport popular.

5.- Expliqueu breument l’evolució del socialisme i de l’anarcosindicalisme a començaments de segle. Comenteu el mapa de la pàgina 219. [Pàgina 219]

Al primer terç del segle XX, es va incrementar el nombre de socialistes i d’anarquistes i van multiplicar actuacions en defensa d’unes millors condicions de treball. Els socialistes mantenien la força a Madrid i al Nord d’Espanya i els anarquistes majoritari a la classe obrera catalana, tenia presencia importat a Aragó, València i Andalusia.

A les primeres dècades del s. XX el PSEO i el sindicat socialista, la UGT va tenir un creixement gran. Francisco Largo Caballero, el líder, arriba al càrrec de secretari general del UGT. El 1921 els dissidents van fundar el Partido Comunista de Espanya. Un grup que va tenir poca influència, tenia militant actius a Biscaia i Astúries.

La tendència anarcosindicalista, vaga general del Barcelona de l’any 1902, per la reducció de la jornada laboral i l’augment salarial, va promoure, l’any 1907, la creació de Solidaritat obrera. una federació d’associacions de treballador de caire apolític i reivindicatiu, i favorable a la lluita revolucionaria. L’any 1910, impulsà la fundació de la Confederació Nacional del Treball. El nou sindicat té objectiu d’escampar-se arreu d’Espanya i donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista. La CNT es definia com revolucionària, la seva ideologia basada en: la independència del proletariat, l’apoliticisme del moviment obrer i l’abstencionisme electorals consegüent, la necessitat de la unitat sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme. L’acció revolucionària contra burgesia i el capital disposa una vaga general revolucionaria que posés fi a l’Estat i al capitalisme.

Durant els anys IGM la CNT va augmentar entre any 1915 a 1919. El 1918 a Barcelona, es van crear els sindicats únics d’indústria amb la voluntat de substituir els antics sindicats i reafirmar l’apoliticisme i la necessitat de la negociació directa entre obrer i amos.

Mapa 219: és una mapa, fons secundari. Parla sobre implantació de la UGT i de la CNT a Espanya en l’any 1911. En el mapa, podem veure que per part Girona, Lleida I Barcelona tenia més implantació CNT, té un nombre afiliats més 10 000, més aviat va ser Cadis, Màlaga, Sevilla, Huelva i Còrdova, que té de 5001 a 10 000 nombre d’afiliats. La Rioja, Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa, Ponteverda, la Corunya són els menys nombre afilats, menys de 1000.

Zones que es va tenir més importació de la UGT va ser Madrid , Biscaia, Guipúscoa i Ponteverda, perquè són implantacions provincials que té més de 200 afiliats.

6.- Quins van ser els dos partits que van monopolitzar la vida política catalana a començament del segle XX? [Gràfica de la pàgina 220]

Solidaritat catalana i coalició republicana són partits que van monopolitzar la vida política catalana.

7.- Expliqueu què va ser Solidaritat Catalana, per què a aparèixer (cal explicar els incidents del Cu-Cut!), quins eren els seus objectius i quina va ser la seva evolució. [Pàgines 220 – 221].

Solidaritat Catalana és una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes. Des dels carlins fina als republicans federals passant per la lliga, llevant dels partits dinàstics i del lerrouxistes.

El rebuig de la llei de jurisdiccions va gestar la moviment. La presència de diputats catalanistes al Congrés de Diputats va ser rebuda amb hostilitat pels partits dinàstics, pel governs de Madrid i per la premsa de la capital, que llançava campanyes acusant-los de “reaccionaris” i “separatistes”. En aquest tensió va tenir lloc els incidents del Cu-Cut! 1905, en que els militars van assaltar els taller de revista i la redacció de la Veu de Catalunya.

Objectiu de Solidaritat Catalana: aconseguir la CAT ser autogovern, defensava la derogació de la Llei de jurisdiccions.

Evolució

Per a les eleccions del 1907, els partís de Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú, que defensava la derogació de la Llei de jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d’òrgans

...