Bertura de planta semicircular, coberta amb un quart d’esfera, que s’utilitza com a presbiteri en una església.

Vocabulari:

Absis: Obertura de planta semicircular, coberta amb un quart d’esfera, que s’utilitza com a presbiteri en una església.

Antropomorf: De forma humana.

Arc: Estructura arquitectònica que cobreix un espai entre dos murs, columnes o pilars, que descarrega el seu pes superior lateralment i provoca una obertura.

Arc de triomf: Monument commemoratiu d’un o tres arcs amb relleus i/o inscripcions al·lusives o altres fets històrics.

Flamíger: Arc apuntat amb traceries en forma de flama. Propi de l’estil gòtic.

Polilobulat: Arc format per diversos lòbuls.

Arcs estructurals:

        Arcbotant: Arc característica del gòtic, que transmet les pressions de les voltes internes cap als contraforts exteriors.

        Former: Arc paral·lel a l’eix de la nau, que la uneix amb les laterals.

        Toral o faixó: Arc perpendicular a l’eix de la nau, que la segmenta i la reforça.

Arcs formals:

        Apuntat: arc de dues seccions de circumferència que es tallen al vèrtex.

        De ferradura: Arc d’una circumferència superior a 180º amb el centre situat per sobre de la línia d’arrencada.

        De mig punt: Arc que té forma de semicircumferència

        Peraltat: La línia d’arrancada de l’arc cau per sobre de la imposta.

Arquitrau: Peça monolítica de l’entaulament que descansa sobre el capitell en l’intercolumni.

Arquitravat: Sistema constructiu sense arcs ni voltes, fonamentat en les línies verticals i horitzontals.

Basílica: Edifici romà comercial i judicial, rectangular, de tres naus i absis. El Cristianisme n’adoptà la tipologia per a les seves esglésies.

Bastida: Estructura provisional de fusta o de ferro on el treballadors s’enfilen per a dur a terme les tasques de construcció o de restauració d’un edifici o monument. (andamio)

Bucrani: Decoració clàssica en forma de crani de bou, normalment adornar amb garlandes.

Cànon: Conjunt de regles sistemàtiques que busquen la proporció i l’harmonia entre les diverses parts d’un edifici o d’una figura.

Capitell: Part superior de la columna sobre el fust, on descansa l’arquitrau.

Carreu: Pedra tallada en forma de paral·lepípede rectangular ben escairada.

Cassetó: Decoració de sostre de forma quadrada, rectangular o poligonal, enfonsada sovint amb un floró central i altres motlures.

Coberta: Conjunt d’elements que cobreixen un edifici.

        A dues aigües: Coberta de dos plans inclinats.

        A quatre aigües: Coberta de quatre plans inclinats als quatre costats.

Columna: Element arquitectònic vertical de secció circular, que pot servir de suport o bé pot tenir una funció decorativa o commemorativa. Generalment es compon de tres part: base, fust i capitell.

        Acanalada: Columna amb el fust amb petits entrants verticals semicirculars i rectes alternativament, marcant canals.

        Cariàtide: Columna en forma de dona

        Salomònica: Columna de fust helicoïdal.

Contrapposto: Contraposició que té una figura entre una meitat tensa i una altre distesa que trenca la simetria corporal i crea un equilibri dinàmic.

Corba praxiteliana: Línia compositiva sinuosa que marca el cos d’una figura humana recolzada en una cama mentre flexiona l’altra i que produeix un desnivell dels malucs.

Entaulament: Part d’un edifici d’elements clàssics entre el capitell i la coberta, compost normalment per arquitrau, fris i cornisa.

Escorç: Deformació plàstica produïda per l’adaptació d’una figura a les lleis de la perspectiva.

Exempta: Figura o construcció descoberta per totes bandes.

Formigó o morter: Mescla de sorra, grava, pedres, aigua, calç i/o ciment, utilitzada per a la construcció, que donava gran resistència als edificis.

Garlanda: Decoració que figura una cadena vegetal en forma d’arc invertit.

Hieratisme: Qualitat d’una figura que li dóna rigidesa i moviment encarat però li confereix monumentalitat i un sentit d’eternitat. És propi de cultures teocèntriques.

Hipòstil: Espai el sostre del qual és sostingut amb multitud de columnes.

Horror Vacui: Tendència decorativa que cobreix totalment una superfície determinada de manera bigarrada.

Monòlit: Pedra monumental d’una sola peça.

Mosaic: Decoració d’una superfície feta amb tessel·les incrustades amb morter. En funció de la mida de les tessel·les , el mosaic serà opus tessellatum ( superior al centímetre de costat) o bé opus vermiculatum (quan no arriba a un centímetre de costat).

Multifacial: Característica d’algunes escultures per la qual, si volem apreciar tota la composició, hem de donar-hi la volta obligatòriament, perquè no té un únic punt de vista privilegiat.

Nau: Espai interior d’un temple destinat als fidels. En un mateix edifici, pot haver-n’hi més d’una, separades per columnes o pilars.

Òcul o ull de bou: Obertura circular que permet l’entrada de la llum.

Ordre: Estil constructiu de l’època clàssica. Els diferents estils es distingeixen per les proposicions dels diversos elements i les diferències de l’entaulament, la columna i els capitells.

Perspectiva: Mètode geomètric que permet representar l’espai tridimensional sobre un espai bidimensional.

        Aèria: Creació d’espais  virtuals a través d’unes dimensions reals i d’un trencament pictòric que intenta captar el clima atmosfèric que crea la llum.

...