El Teatre I Plaute

El teatre

Hem de buscar l’origen del teatre en la Grècia clàssica, concretament en el teatre que es feia a la democràtica ciutat d’Atenes al s.V aC, quan es van gestar els gèneres teatrals més importants: la comèdia i la tragèdia.

Els principals escriptors de tragèdies grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) van escriure les aventures i desventures d’uns personatges mítics i de les seves famílies.

- Gracies a ells coneixem i patom les desgracies de la família dels Atrides: la tornada d’Agamèmnon, el seu assassinat a mans de la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant; la venjança d’Electra que mata la pròpia marit, el conflicte d’Orestes, germà d’Electra...

- També plorem davant el desconsol que regna al casal de Tebes: des de l’enigma que envolta la figura d’Èdip, la certesa que ha matat el propi pare i s’ha casat amb la seva mare, la dissort dels seus fills, el conflicte intern de la seva filla Antígona, fins al propi exili i mort.

- No són aquests els únics personatges de les tragèdies gregues, ja que els dramaturgs també van tractar el tema de la guerra de Troia, i ens van terroritzar amb personatges com Medea, que mata els seus fills per venjar-se del seu marit.

Els romans es van limitar a traduir-los o bé a escriure altres obres sobre els mateixos personatges. El principal escriptor llatí de tragèdies va ser Sèneca, i entre les seves obres cal destacar Èdip rei i Medea. Estaci va escriure Tebaida, una obra centrada en la llegenda de Tebes i del seu rei, Èdip.

Pel que fa a la comèdia, Plaute i Terenci es van inspirar en la Comèdia Nova, que tractava temes burgesos, d’embolics i enamoraments, tot deixant de banda la crítica social. Van utilitzar molts elements còmics propis i introduïren grans innovacions.

Durant l’EM, es van anar traduint textos de teatre clàssic, però la producció pròpia era bastant escassa. Tot el teatre que es feia era religiós i es reduïa a les esglésies i a l’àmbit cristià.

Amb l’aparició de l’Humanisme, el Renaixement va tornar al teatre antic i als seus temes. Les causes d’aquest retorn als clàssics cal relacionar-les amb la troballa, l’any 1429, de 12 comèdies desconegudes de Plaute i es va convertir en el pare del teatre còmic europeu.

Molière va rebre una gran influència de la comèdia llatina, va néixer el 1622 i va escriure un bon nombre de comèdies i va compaginar la tasca de dramaturg amb la d’actor. Considerat el pare de la Comédie Française, encara avui és l’autor més representat.

D’entre les seves obres, la influencia de la comèdia llatina es veu molt clarament en 2: L’avar i Amfitrió.

- L’Avar: segurament la seva obra teatral més coneguda i s’inspira en la Comèdia de l’olla de Plaute. Molière pren del comediògraf llatí el personatge de l’avar, un home ha gran que viu humilment, quasi en la misèria, per tal que la resta de veïns i coneguts no tinguin coneixement de l’existència de la seva fortuna. La seva gran preocupació és fer veure a tothom que és pobre, ja que si algú sap la veritat, la seva fortuna perillarà. De la mateixa manera que ho fa Plaute, Molière ridiculitza aquest prototipus de persones que només es preocupen dels diners, i utilitza situacions còmiques i diàlegs de gran ironia.

- Amfitrió: l’argument de la comèdia de Molière és exacta a la de Plaute: júpiter, en una altra de les seves habituals aventures amoroses, es transforma en Amfitrió, un general casat amb Alcmena, que ha marxat a la guerra. El seu acompanyant, el déu Mercuri, es transforma en Sòsias, el criat d’Amfitrió, i així comencen un munt de situacions de confusió. Júpiter sedueix a Alcmena, que pensa que els seu marit ha tornat.

El gran escriptor William Shakespeare també va escriure comèdies com El somni d’una nit d’estiu, La comèdia dels errors, o molt soroll per res, però és més conegut per les seves tragèdies que enllacen amb la tradició clàssica. Shakespeare va prendre els models clàssics per descriure uns argument i uns personatges abocats a la desgràcia. En les seves tragèdies els personatges tenen uns sentiments i unes passions semblants als personatges de les tragèdies gregues.

De les 11 tragèdies que va escriure, 3 estan inspirades en personatges històrics romans: Titus Andrònic, Antoni i Cleòpatra i Juli Cèsar. En aquesta ultima, Shakespeare narra la conspiració contra el dictador romà, els seu assassinat i la lluita entre els partidaris de Cèsar i els seus assassins. El personatge principal és Brutus i la seva lluita psicològica que posa en conflicte l’amistat, el patriotisme i l’honor.

La comèdia. Plaute i Terenci

El genera dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans, a causa de la seva expansió territorial, van conèixer i adaptar molts aspectes hel•lenístics.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però va ser Plaute qui va compondre un tipus de comèdia d’esperit totalment romà, i amb aquest gènere va arribar a la seva màxima popularitat.

A Roma convivien:

- La fabula palliata, és a dir, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (nom del vestit típic grec), però adaptada a l’ambient romà. Les comèdies pal•liates eren les més ben rebudes pel públic.

- La fabula togata o comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga (vestit típic romà).

PLAUTE

Les dades que tenim sobre la vida de Plaute (segles III-II aC), les seves

...