Franco i els republicans

FRANCO I ELS REPUBLICANS

El franquisme

-Va ser una llarga dictadura ordenada pel general Francisco Franco, que va consistir en acapar tots els poders del govern d’ Espanya fins la seva mort el 1975.

Va ser una dictadura a la força mitjançant un cop d’estat després del cop d’estat militar contra el govern legítim de la segona república, es va ocasionar la guerra civil (1936 – 1939).

Els poders de Franco es basaven principalment amb tres pilars: falange, l’exercit i l’església.

Que va resultar com a conseqüència la mort de milers de persones i el patiment de les famílies.

La època amb més esplendor del franquisme va ser del (1939 – 1959).

On es van caracteritzar:

• La por.
• Repressió política.
• Pobresa a falta de noves lleis.
• Importància a la gent amb més capital.
• Lleis noves absurdes.
• Marginament a la llengua autòctona d’una regió.
• Estudiar matèria de la vida de Franco i del govern de l’època que no era necessària.

Es van aplicar lleis com:

• No estava permès parlar el català en espais públics,
• Estudiar l’historia i la vida de Franco envers la seva trajectòria política.
• No es podia fer el carnaval.
• Fer reunions de un aforum de més de 13 persones es tenia que informar al ajuntament i es passava el parte.
• Al començament de cada classe fer una pregaria.

La guerra civil

Va començar el 18-19 de Juliol del 1936 i va acabar el 1 d’Abril de 1939.

Un cop d’estat orquestat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament al febrer d’aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant amb moltes conseqüències i respresions polítiques i socials.

D’aquesta manera l’Estat Espanyol queda dividit en dues zones antagòniques: d’una banda , l’Espanya nacional, aviat liderada per el general Franco que va imposar un règim feixista i va reprimir tots els sectors esquerrans.

Obtenia el suport de: - les classes conservadores.

                                   - professions liberals.

        - sectors religiosos.

I tenien l’objectiu de : - Acabar amb el govern d’esquerres.

          - Ser el govern legítim.

          - Imposar un nou règim.

          - Eliminar gitanos.

          - Eliminar homosexuals.

          - Perseguir als republicans.

D’altre banda l’Espanya republicana que es mantenia fidel a les institucions de la república dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front popular, va mostrar més desunió.

Obtenia suport de: - moviment obrer

        - sindicats

        - demòcrates constitucionals.

L’Abril de 1939 començava a tot el territori una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista.

Les dues Espanyes van quedar reduïda amb una la dels vencedors perteneixents del bàndol nacional.

Uns 260.000 milicians van ser amuntegats els primers mesos als camps de concentració de les platges rosselloneses: Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès.

Casi la mateixa xifra de refugiats civils que eren dones, infants i ancians van ser dispersats obligatòriament a l’interior de França.

Tot i que tres quarts de la gent traslladada, van tornar a Espanya a finals del 1939.

La xifra de soldats republicans encaminats en només aquells 15 dies, van ser compresos el 27 de gener i el 10 de febrer de 1939. Va donar lloc a dos exercits: - Exercit de l’est.

               - Exercit de l’Ebre.

El dilluns 23 de gener les autoritats republicanes fugien de Barcelona.

La capital catalana va passar a ser ocupada el dijous 26 de gener sense resitencia militar ni civil, mentre el govern republicà es va instal·lar al castell militar de Sant Ferran a Figueres.

Després de la batalla de l’Ebre una de les més importants que va donar pas als nacionals perquè entressin a Catalunya, tant sols amb 50 dies va arraconar mig milió de fugitius civils i militars a la ratlla de la frontera.

No va haver batalles ni enfrontaments de consideració desprès de l’ocupació de Barcelona.

Frontera tancada

El mateix dia 26 de gener el govern de París es dedica a tancar la frontera amb Espanya.

Tot i que va fer una excepció i la nit del 27 al 28 de gener va obrir la frontera exclusivament a dones, infants i ancians.

Refugiats Argelers

Al 3 de febrer només hi havia 300 refugiats al camp de concentració de la platja d’Argelers. Tot i que la xifra va anar creixent amb gran velocitat.

El dia 6 de febrer ja van passar ha haver 20.000 refugiats, més tard 75.000, fins que finalment el 11 de febrer amb 80.000 refugiats.

Al haver un nombre tant gran de reclusos es va tenir que ampliar a les platges de Sant Cebrià i Barcarès.

Durant els 10 primers dies, desenes de milers d’homes, dones, infants i ancians no van rebre pràcticament alimentació calenta, tampoc atenció mèdica als ferits i malalts. Es per això que la gent principalment es moria per dos raons: deshidratació i falta de menjar i amb la malaltia del tifus degut a aigües contaminades.

Injustícies sobre la dona

La dona en aquella època es considerava menor d’edat que no podia prendre n’hi fer cap decisió sense comentar-li abans a l’home.

Es va anul·lar el divorci i el matrimoni civil, l’única manera de contraure matrimoni era mitjançant l’església.

Una dona no podia obrir un compte corrent al banc, n’hi viatjar sola, oficialment no existien els maltractes n’hi la violència de gènere ja que el paper principal de la dona era obeir al marit. Aquest era el missatge que transmetia el règim.

...