La romanització a la península iberica

LA ROMANITZACIÓ A LA PENÍNSULA IBÈRICA:

1.Introducció:

Què és la romanització?

La romanització és el procés pel qual els pobles mediterranis integrats a l'Estat Romà van adoptar les formes de vida i la mentalitat dels seus conqueridors, transformant el seu idioma, els seus costums, la seva organització, la seva economia i fins i tot, la seva cultura.

Va ser un procés molt complex, que va afectar amb desigual profunditat a les diferents regions que van ser convertides en províncies romanes.

2. Situació prèvia a la península ibèrica

A l'antiguitat, la península ibèrica estava habitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica.

[pic 1]

2.1. Els ibers:

Es coneix amb el nom d’Ibers, als pobles que van ocupar la zona litoral de la península ibèrica i el vall del Ebre des del segle V a.C fins la romanització.

Els poblats estaven en zones elevades i s'organitzaven en tribus governades per un reietó (rei d'un estat molt petit). Els ibers no van formar mai una gran unitat política, ja que la seva organització social es basava en petits poblats o tribus.

.

La seva economia es basava en l'agricultura ,la ramaderia i la fabricació de metall (ferro). Eren bons comercials i intercanviaven productes amb els fenicis i els grecs, pobles més cultes que van influir en la seva cultura.

2.2 Els celtes:

Els Pobles celtes habitaven les terres de la Meseta i de la costa atlàntica de la Península. Es dedicaven principalment a la ramaderia i eren especialistes en la fabricació d'objectes de metall.

Es dedicaven, sobretot, a la ramaderia, encara que també eren agricultors i conreaven el blat. També elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Eren experts en la metal·lúrgia i fabricaven estris i armes de bronze i de ferro.

A diferència dels ibers, els celtes eren poc comerciants, i gairebé no intercanviaven productes amb altres pobles, ja que es proveïen entre ells mateixos.

3. Els primers pobles colonitzadors

Durant el primer mil·lenni a. C. es va produir un intens contacte, especialment a l'est i sud peninsular, entre els anomenats pobles indígenes i els anomenats pobles colonitzadors històrics provinents de la Mediterrània oriental, primerament els fenicis i els grecs i,  posteriorment, els cartaginesos.

Aquests pobles tenien un grau de desenvolupament força superior al de les poblacions peninsulars, dominaven el ferro i coneixien l'escriptura. Són els primers pobles, a més, que es refereixen a la Península Ibèrica donant-li un nom i deixen testimonis escrits sobre ella. La seva arribada a les nostres costes i la seva fundació de colònies provocaran una influència immediata

en les poblacions autòctones properes, amb les que han d'establir relacions fluïdes per garantir el comerç.

La finalitat d’aquests pobles no no era buscar noves terres per instal·lar-se, sinó per establir bases des de les quals explotar les riqueses del territori peninsular i canalitzar-les cap a les seves terres- d'origen, es a dir, ‘’comerciar’’ amb els indígenes per obtenir metalls (coure, or, plata, estany) i altres productes.

3.1 Els fenicis:

Els fenicis van batejar a la península amb el nom de "Isephanim", que significa literalment costa o illa dels conills , ja que van quedar impressionats per la gran quantitat de conills que habitaven al sud peninsular. La colonització fenícia de la Península Ibèrica va començar al voltant de l'any 1.100 a.C. amb la fundació de la ciutat de Gádir (Actual Cadis), primera colònia creada a Occident.

Els fenicis es van dedicar al comerç a gran escala i a llarga distància, recorrent tota la Mediterrània a la recerca de metalls que dur a orient. Sabem que eren magnífics navegants i que van arribar fins i tot a les costes de Gran Bretanya. Allà on trobaven riqueses metal·líferes, fundaven assentaments permanents (colònies). A canvi dels objectes manufacturats que portaven d'orient, aconseguien que les poblacions autòctones es dediquessin a extreure el metall per a lliurar.

Els productes que oferien eren olis, joies, teles o ceràmica pintada a canvi de minerals preciosos que es trobaven al sud peninsular.

La colonització fenícia a la península va ser pacífica. No es van intentar imposar militarment a les poblacions autòctones i dominar-les, sinó que van preferir col·laborar amb els grups dirigents a favor d'una millor organització que els permetés l'extracció dels metalls a la major escala possible.

Els fenicis van deixar de tenir protagonisme al segle VII a.C, perquè les seves ciutats originàries van ser conquistades pels assiris i es van trencar els llaços comercials de les colònies peninsulars amb orient. Aquestes colònies van seguir existint, però van passar a estar controlades per Cartago.

3.2 Els Grecs:

Els grecs van actuar d'una manera molt semblant als fenicis, però principalment a la zona nord de la costa mediterrània de la península, a partir de l'actual província d'Alacant. La presència grega a la península és una mica posterior a la fenícia, i comença a datar-se amb fonts arqueològiques a partir del segle VII a.C. Encara que els textos antics esmenten bastants colònies gregues en el nostre territori, moltes no han estat localitzades. La més important, i que ha deixat un impressionant conjunt arqueològic, va ser la d’Empúries (a Girona).

Els grecs van establir relacions pacífiques amb els pobles peninsulars propers a les seves colònies, als que venien productes manufacturats elaborats a les seves ciutats d'origen a canvi dels recursos naturals del territori. El principal producte que venien els comerciants grecs eren les seves famoses ceràmiques, que en aquella època, estaven de ‘’moda’’ i eren molt valuoses. Els pobles peninsulars que van establir contacte amb els grecs van aprendre d'ells el treball del ferro, l'escriptura, tècniques de cultiu i d'artesania, etc.

...