Resumen Historia 2 BATX

T.9 Democràcies i totalitarismes (1918-1939)

A la dècada de 1920 a Europa, va augmentar molt la inflació degut a l’enfonsament de la producció agrària i industrial. Aquestes dificultats econòmiques aniran acompanyades de la mundialització de la crisi i la crisi social (1919 i 1920). Tindran lloc diverses vagues principalment a Gran Bretanya, Alemanya, França i Itàlia que seran fortament reprimides. Por a l’expansió d’una situació revolucionària com a Rússia(1917).

Actuació d’alguns països davant la crisi:

GRAN BRETANYA; tenia una situació econòmica greu fort augment de l’atur, i s’agreujarà amb la guerra a Irlanda, on els catòlics s’aixecaren contra els britànics, gràcies a l’acció del Partit Laborista van canalitzar les demandes populars i reconduir la crisi.

FRANÇA; la crisi econòmica arribarà el 1930, amb protestes obreres i mobilitzacions per part dels sectors més radicals. Això va genera una coalició de radicals, socialistes i comunistes que formaran el Front Popular.

Altres països com Suïssa, Bèlgica i Holanda van aconseguir grans coalicions governamentals i als països nòrdics, Noruega, Suècia i Dinamarca, els partits socialdemòcrates van lluitar per aconseguir l’Estat de benestar.

El sorgiment de règims autoritaris

En altres països va aparèixer un sistema polítics autoritaris, que eren dictadures que prometien establir l’ordre, exalçaven el nacionalisme i es recolzaven en l’exèrcit, l’Església i els grans propietaris. Així països com Hongria, Polònia, Lituània, Grècia, Romania... es van convertir en una dictadura.

Itàlia Feixista (1922-1939): crisi de postguerra

• Situació social: les conseqüències de la Primera G. M. Van ser molt negatives, el cost de la vida havia pujat més ràpid que els salaris. Els obrers van perdre capacitat adquisitiva. Van augmentar les vagues, i aquestes, van provocar que els sectors conservadors de la societat italiana i els burgesos començaren a parlar d’un procés de bolxevització per por d’una revolució.

• Situació política: forta inestabilitat durant 1919 i 1922 van haver 5 canvis de governs. El Patit Socialista es va dividir i apareixerà el Partit Comunista Italià (d’Antonio Gramsci) i el Partit Popular (caràcter antisocialista i d’inspiració catòlica). Aplicació d’un nacionalisme exaltat a causa de les terres irredemptes.

Al 1921 Benito Mussolini funda el Partito Nazionale Fascista, que era la transformació del Fasci Italiani di Combattimento. Amb un caràcter anticomunista es presenta com a un instrument eficaç enfront de l’amenaça de bolxevització d’Itàlia, discurs populista, acompanyant d’un fort nacionalisme, projecte expansionista militarista exterior. És caracteritzaven per les camises negres i la salutació a la romana. S’hi van afiliar al partit feixista obrers descontents de la situació política, els burgesos, membres de l’exèrcit i sectors del govern. Rebrà ajudes econòmiques provinents de la patronal Italiana. Els feixistes van protagonitzar actes de violència social. Comptaven amb la complicitat de la policia i de la justícia. L’agost de 1922 esclata una vaga a Itàlia convocada per totes les forces d’esquerra. On els feixistes van dir que si es realitzava la vaga ells substituïren els càrrecs buits. Així els feixistes van evitat el triomf de la vaga guanyant-se així la simpatia de la classe mitjana.

Marxa sobre Roma: l’octubre de 1922 els feixistes van amenaçar al govern dient que si no podien mantenir l’ordre i l’autoritat ells agafarien el poder. Milers de camises negres, van controlar institucions i comunicacions, i el govern va voler proclamar l’estat d’excepció, però el rei es va negar i el govern va dimitir. Víctor Manuel III, va demanar a Mussolini que constituís un nou executiu.

L’establiment de la dictadura feixista va ser el resultat d’un procés progressiu de restricció de les llibertats. A ran de l’assassinat de Matteotti que havia denunciat els crims de les esquadres feixistes, es va produir la virada definitiva cap a la dictadura.

La dictadura feixista, a partir de 1925 va encaminar a Itàlia a convertir-se un règim totalitari. Mussolini assumia tots els poders: nomenava i revocava els ministres, legislava per mitjà de decrets i controlava tot el poder executiu.

Al 1926, va prohibir els partits i els sindicats. L’any 1929 el Parlament va ser substituït per la Cambra dels Faci i de les Corporacions format pel dirigents feixistes. S’iniciarà una campanya de conquestes a Europa (Albania) i Àfrica (Somàlia, Líbia, Eritrea,...) a través de la remilitarització i reclamarà les fronteres amb França.

En l’economia: començarà un fort intervencion¡sme estatal :proteccionisme de la indústria i autarquia econòmica. Es crearà la IRI amb l’objectiu d’ajudar a les empreses amb dificultats invertint en borsa. Inversions en obres públiques per frenar l’atur (construcció autopistes). Pla per augmentar la producció agrícola i va incentivar la natalitat. Conseqüències: els salaris reals van disminuir i l’atur va augmentar.

El feixisme va pretendre controlar i dirigir tota la societat . A l’educació, els professors devien portar camises negres. Es va prohibir el divorci, l’ensenyament religiós es va fer obligatori. També va inferir en el diaris, llibres i la ràdio amb l’intent de controlar tota la vida pública.

República de Weimar (1918-1933)

Després de l’abdicació del kàiser Guillem II es va proclamar la República de Weimar basada en una Constitució democràtica. L’any 1919 va tenir lloc un aixecament de la Lliga Espartaquista els comunistes pretenien proclamar un govern de consells obrers. Serà reprimit i a partir d’aquí els comunistes van mantenir un fort rebuig en contra la República de Weimar. L’any 1920 va tenir lloc un cop d’Estat propulsat per els grups nacionalistes radicals amb el suport de l’exèrcit, que fracassarà gràcies a l’esclat d’una vaga general. L’any 1923 també fracasa el putsch de Munic protagonitzat per Hitler.

• La situació econòmica, era molt greu: els deutes de guerra i les fortes preparacions que Alemanya havia de pagar va causar una inflació i una depreciació del marc. La crisi arribarà l’any 1923 quan no van poder pagar els deutes acordats amb França(ocupació de Ruhr). La situació començarà a millorar entre 1924 i 1929 però,amb l’esclat de la crisi del 1929 va recaure un altre cop.

Formació del partit nazi: Hitler començarà la seva carrera en un partit extremista, racista i agressiu. L’any 1921, es va posar al capdavant del partit (NSDAP), el va dotar d’un caràcter violent amb la creació d’uns esquadrons paramilitars. (SA) també dotarà el partit amb un component antijueu i adoptarà emblemes semblant als del feixisme italià. Hitler a la presó va escriure Mein Kampf: menys preu a la democràcia, odi al bolxevisme, necessitat d’un lideratge únic i fort, antisemitisme, superioritat de la raça ària, necessitat d’una expansió territorial(Gran Reich). A la sortida de la presó ja era reconegut com el cap del Partit (Führer) i al 1925 crearà la seva pròpia milícia, la SS.

Alemanya nazi (1933-1939)

La difícil situació econòmica, va afavorir la difusió del discurs radical nazi i va provocar una polarització política. A les eleccions de 1932 els nazis van sortir guanyadors. Així davant la por cap a els comunistes els sectors conservadors van arribar a un acord amb Hitler i el gener de 1933, serà nomenat canceller en un govern de coalició. Hitler va jurar la Constitució, però la seva intenció era convertir la república en un Estat autoritari. Aquest Estat autoritari va començar quan Hitler va aconseguir que pel president Hindenburg li donés el permís per dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. El govern va prohibir la premsa i les reunions dels opositors. El 27 de febrer es va produir l’incendi del Reichstag, es van culpar els comunistes i a partir d’aquí es van prohibir les llibertats individuals, suprimir el control judicial sobre les detencions i restablir la pena de mort. En pocs mesos els nazis van transformar Alemanya en un règim totalitari on controlaven les institucions, societats i individus. L’any 1934 es crearà al Gestapo, dirigida per Himmler, encarregada de la repressió dels opositors al règim i del control sobre l’opinió pública. Es van prohibir partits i sindicats. Nit dels Ganivets Llargs: assassinats dels dirigents de la SA. Al 1933 es van obrir els primers camps de concentració. Autarquia econòmica: objectiu: convertir Alemanya en una gran potència mundial. Per fer-ho es va implantar un fort dirigisme estatal; control sobre els preus i salaris, inversions en obres públiques, en industria pensants, sobretot la d’armament. L’any 1939 Alemany era la 2n potència industrial del món amb plena ocupació però a costa d’uns salaris baixos, una jornada laboral de 10h i l’anulació de drets sindicals. Els benèfics de les empreses i de la banca van augmentar molt. Control ideològic i social: per l’estat nazi la societat havia de tenir una única unitat ideològica. Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda creat per Goebbles, tenia un pensament basat en idees racistes i nacionalistes crema de llibres i autors prohibits. Creien que el futur del Reich depenia de la joventut i (Juventus Hitlerianes), es va reorganitzar el sistema educatiu. La puresa racial va fer pensar en que la raça ària havia de ser protegida per mitjà de l’exclusió d’aquells eren diferents. Es van començar la persecució dels jueus. L’any 1933 es van dictar les Lleis de Nuremberg que deien que no podien haver

...