Trimestral Història del art

IMPRESSIONISME

Édouard Manet (1832-1883).

               LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

Cronologia: aprox. 1863.

Estil: Impressionisme.

Tècnica: Oli.

Suport: Tela.

Localització: Museu d’Orsay (París).

Context Històric: Els impressionistes viuen al París de la segona meitat del s.XIX, on tenen lloc diverses revolucions: la de 1848, el segon imperi, la comuna de París i la tercera república, però aquesta ciutat també és l’escenari dels grans canvis urbanístics dirigits pel baró Hausmann. Apareixen els grans boulevards, s’organitzen les exposicions universals que creen monuments emblemàtics com la Torre Eiffel i l’especulació urbanística afavorirà grans negocis especulatius que donarà pas a l’aparició d’una burgesia de nous rics.

Context Cultural: L’art continua girant a l’entorn dels salons reials, són grans exposicions annuals organitzades per les acadèmies sota el patrocini del govern on només s’exposaven aquelles obres que superaven la selecció oficial. Cada cop pren més importància la figura del marxant, que aconsellava i dirigia tant als artistes com als clients i els alliberava de la dependència dels salons i les acadèmies. Per últim destaca l'interès per l’art, creixent cada cop més. La crítica d’art apareix a la premsa escrita i era preferible una mala crítica al silenci que condemnava a l’artista a l’oblit.

DESCRIPCIÓ

El quadre representa a una dona completament nua acompanyada de dos homes vestits probablement artistes i al fons una altra dona es refresca en un rierol. A nivell estructural, els personatges formen un triangle que seguint les esquenes dels personatges asseguts, acaba convergint en el vèrtex superior en la dona del rierol. Els dos personatges masculins no miren cap a l’espectador i només la dona nua busca la nostra mirada. Es tracta d’una escena feta en una clariana del bosc on els 4 personatges acaben de dinar i mentre una de les dones s’està refrescant, l’home situat a la dreta es dirigeix cap als altres personatges amb el braç dret aixecat. És un gest que ens indica que ha pres la paraula encara que els altres dos personatges no semblen fer-li massa cas.

En primer terme trobem les restes del dinar dins d’una cistella amb fruites envoltada del vestit de la protagonista. Tota l’escena està envoltada d’arbres.

Pel que fa la perspectiva, fa servir diversos recursos com per exemple situar el cistell amb les fruites en primer terme, els personatges principals en segon terme i la dona del rierol al fons i l’estructura triangular formada pels 4 personatges ens indiquen l’existència d’un punt de fuga que es situaria on es troba la vora del rierol.

Pel que fa el color, fa servir el verd com a color predominant, utilitzant diverses gammes en funció de la llum. Per a aquest pintor, el color ja té més importància que la línia i separa les formes, per tant, passa a ser un element constructiu del quadre. Aquest color verd és envoltat pel negre, el blanc, ocre i blau morat en els personatges i els seus vestits. Destaca com aconsegueix en diverses tonalitats de verd barrejat amb una mica de blanc la idea de transparència de l’aigua del rierol. Les figures són dibuixades com zones planes, no tenim una línia negra que les diferencia del seu entorn. La llum, a diferència dels pintors anteriors ja no arriba a través d’un focus, sino que és el propi color qui ens informa per la seva foscor o la seva claror si estem en una zona menys o més il·luminada, quan més clar sigui el color més llum i quan més fosc menys llum. Un altre element important d’aquest quadre són els clarobscurs, que el pintor els pinta com li ve de gust i no utilitza el negre sinó el verd fosc. Pel que fa el moviment, és una obra bastant estàtica i només intuïm una mica en el braç dret aixecat de l’home de la dreta i a la dona del rierol que s’està refrescant ajupida. Per últim destacar la temporalitat, es pot intuir un moment passat quan els personatges menjaven les fruites del cistell, un moment present retratat en el quadre i un moment futur on les dones es vestiràn i tornaràn cap a casa.

ESTIL

Aquesta obra pertany al moviment de l'impressionisme, que es caracteritza per:

1. Són els primers pintors que treballen a l’aire lliure, gràcies a la aparició dels maletins amb tubs de pintura.
2. Prefereixen la pinzellada solta, pastosa i gruixuda.
3. Coloregen les ombres i deixa d’utilitzar-se el color negre.
4. Pinten un tema diverse vegades amb l’únic canvi de la il·luminació, l’intensitat solar o el gruix de la boira, i això va ser possible gràcies a l’aparició del ferrocarril, que permetia veure una successió d’imatges en moviment i que demostrava la subjectivitat del que veiem i també de la fotografía que reflectia la realitat sense intermediaris en un moment casual.
5. La paleta dels impressionistes plena de colors responia a una divisió de la llum, el color és entès com una modalitat de la llum.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Aquesta obra no va tenir una bona acollida a la seva època i molts la van considerar una ofensa, no per l’aparició de la dona nua sinó pel fet de renunciar a utilitzar el color negre en els clarobscurs i el fet que les figures no semblen tenir relacions entre elles. Manet, al  pintar aquest quadre, va inspirar-se en dues obres del renaixement, en primer lloc en el judici de Paris de Rafael on es pot veure en l’extrem dret inferior unes figures que tenen la mateixa disposició que el dinar campestre. L’altre obra que també va influir va ser el dinar campestre de Ticià. Avui en dia coneixem la identitat dels personatges principals, així la dona nua era la model preferida del pintor i es deia Victorine Meurent i els personatges masculins, un és el germà del pintor i l’altre és l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff. Desconeixem el nom de la dona del rierol. Aquesta obra no va ser acceptada al saló reial de l’any 1863 i com que hi havien bastantes obres a la mateixa situació, l'emperador Napoleó III va optar per exposar-les en l’anomenat saló dels rebutjats.

La funció del quadre era intentar atraure el màxim possible de clients, l’autor volia vendre el quadre.

AUGUSTE RODÍN - EL PENSADOR

Cronologia: 1880-1900.

Estil: Impressionisme.

Material: Bronze.

Tècnica: Fosa.

Forma: Exempta.

Tipologia: Sedent.

Cromatisme: Monocrom.

Localització: Museu Rodin (París).

Context Històric: -

Context Cultural: -

DESCRIPCIÓ

Originalment, el pensador va ser concebut com la figura que havia de presidir la porta de l’infern d’uns 30 m d’alçada i que representaria el poeta Dante mirant l’infern però posteriorment i com a estàtua independent com la que veiem a la imatge representa a un home nu en actitud reflexiva. L’autor es va adonar que la sensació de vida no es podia mostrar sense la idea del moviment i per això el seu pensador pensa involucrant tot el seu cos en l’acte de pensar, pensa amb el cap, amb els braços, amb les mans, amb l’esquena, etc. Tots els seus músculs estan tensos per l’esforç de pensar. És una escultura tancada en si mateixa per la disposició dels braços i les cames, així la mà esquerra descansa sobre el genoll esquerre i la mà dreta aguanta el pes del cap i el colze descansa sobre el genoll esquerre. Aquesta escultura, com altres del mateix autor,té molt de realisme i un naturalisme que ens recorda a les obres d’època clàssica. Una de les característiques principals d’aquesta obra és la seva relació amb la matèria. El pensador està assegut sobre una roca en forma molt rugosa i la seva figura més pulida sembla haver sortit de la matèria. Pel que fa la llum, aquesta va en funció del focus de llum però al tenir tots els músculs en tensió, crispats per l’esforç, provoca en la seva superfície fortes ombres que ajuden a l’observador a veure el patiment del pensador. En canvi en altres zones més polides la llum sembla que rellisca entre elles. La perspectiva la aconsegueix amb la crispació dels músculs i la rugositat de la roca on es seu el pensador i pel que fa la temporalitat sembla indicar un moment etern, sense fi, on el pensador està contínuament pensant.

...