ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Cuales son las Expressionisme musical


Enviado por   •  25 de Abril de 2018  •  Trabajos  •  1.690 Palabras (7 Páginas)  •  231 Visitas

Página 1 de 7

[pic 1]

L’EXPRESSIONISME

Història de la música


[pic 2]

Tabla de contenido

EXPRESSIONISME        3

Context històric        3

Context Pictòric        3

Context musical        3

Etapes de la música expressionista        4

Primera Etapa (1908-1921)        4

ATONALISME        4

Segona Etapa (1921-1950)        4

DODECAFONISME        4

Elements musicals        5

Compositors        5

Agrupacions musicals        6

Webgrafia        7

Llibres        7

Webs        7


EXPRESSIONISME

L’ Expressionisme neix a Alemanya a principis del segle XX però no apareix a partir de 1911.

L’expressionisme estava precidit per l’Impresionisme, el qual destacava per intentar expressar sensacions externes de l’entorn i els objectes. Per contra, l’expressionisme intenta mirar cap a l’interior de l’artista defensant un art més personal i intuïtiu que ve donat a partir d’expressar les sensacions i sentiments  provocats per l’entorn.

Va ser un moviment heterogeni, una forma d’entendre l’art que va incloure moltes tendències artístiques diverses.

 L’expressionisme destaca per deformar la realitat i mostrar d’una manera molt subjectiva la natura i l’ésser humà, donant importància als sentiments.

Context històric

A partir de la segona meitat de segle, apareix el fenomen de la Globalització. Els problemes polítics i socio-econòmics del segle XIX culminen amb la Primera i Segona Guerres Mundials, acabades les quals comença la reconstrucció en molts àmbits. Aquests fets tenen un gran impacte sobre la consciència de moltes persones.

Va manifestar-se en diferents camps culturals; art, literatura, música, cinema, dansa, teatre… L’art es replanteja i es qüestiona constantment. La pintura és l’art que va al davant. El punt comú a totes les arts és el desig de trencar amb el passat.

Context Pictòric

La pintura va ser la màxima expressió en aquest moviment.

És un estil pictòric en què el color i la forma no s’assemblen a la realitat.Aquesta està distorsionada, marcada per l’expressió dels sentiments de l’ànima de l’ésser humà, sentiments de dolor i d’angoixa.

Dins de la pintura va tenir una gran importància, tot i que la música no es queda curta.

Els pintors van crear obres de gran imaginació en les que van utilitzar línies distorsionades i colors vívids, sovint expressant les seves experiències més íntimes i explorant els racons més foscos de la ment: pors secrets i visions fantàstiques del subconscient, arribant a suggerir, ocasionalment, col·lapses mentals.

Context musical

La música expressionista va cercar la creació d'un nou llenguatge musical, alliberant la música, sense tonalitat, deixant que les notes fluïssin lliurement, sense intervenció del compositor.

En música, la paraula expressionisme serveix per descriure un estil en el qual els compositors van abocar la més intensa expressivitat emocional en la seva música.  En escoltar-la podem tenir una sensació de caos i confusió sonora la qual és un reflex musical de la desesperació i la visió pessimista del món en què vivien. Els compositors més importants que van utilitzar l'estil expressionista van ser Schoenberg (qui també va ser pintor) i els seus dos deixebles: Berg i Webern.

Al principi, la música expresionsta es va basar en harmonies que van ser fent més i més cromàtiques fins que, eventualment, es van arribar a utilitzar les dotze notes de l'escala cromàtica de manera lliure. Això va derivar en l'atonalisme: l'absència total de tonalitat (no hi ha una nota central en el discurs melòdic-harmònic).

Etapes de la música expressionista

Primera Etapa (1908-1921)

ATONALISME

L’atonalisme va consolidar la primera etapa de l’expressionisme. (1908-1921).

L’atonalisme va ser un gran invent del segle XX i va prescindir va prescindir del principi de composició musical establert, la tonalitat. Neix quan alguns compositors decideixen atorgar a la dissonància la mateixa importància que la consonància, de manera que no hi ha graus tonals. D’aquesta manera, el sistema tonal queda trencat completament. Aquesta ruptura amb la tonalitat també va influir en d’altres compositors que eren tonals (Strauss, Charles Ives, Edgar Varèse). Aquest estil es pot assimilar conceptualment a la pintura abstracta, el màxim exponent del qual, en aquesta època és Kandinski.

És una conseqüència  del llenguatge harmònic post-romàntic. En aquest, tant les moduacions a cerces de quintes llunyans, els cromatismes abundants, o les modulacions per entre- harmonia van debilitar cada cop més el centre tonal d’una obra.

En una obra atonal, a més, no hi havia cap jerarquia de sons.

L’atonalitat és el primer estil que precindeixi del marc tonal. No existeix un centre tonal que predomini, ni existeix cap funció tonal bàsica -tots els graus són importants- i vol total llibertat harmònica. Aquesta llibertat, Schönberg, la va trobar en l’encadenament constant de dissonàncies que provocaven a l’oient una tensa confusió sonora.

Segona Etapa (1921-1950)

DODECAFONISME

Elaborat i desenvolupat per Schönberg i dos amics seus a principis del segle XX (1921-1950) és a dir, a la segona etapa de l’expressionisme.

L’atonalisme aconseguia trencar amb la tonalitat i la rebutjava com a sistema compositiu, però l’atonalisme no era una alternativa.

Llavors Schönberg crea el dodecafonisme:

  • un sistema compost per dotze sons d’igual importància i sense relació entre si.
  • Amb els dotze sons (presentats per l’autor en l’ordre que aquest volgués), trets de l’escala cromàtica, s’estableixuna sèrie que es repetirà de forma sistemàtica o, sinó, una després de l’altre creant acords.
  • El compositor estava obligat a a fer sortir al llarg de l’obra el màximm de vegades les notes ordenades segons la sèrie dodecafònica proposada.

Utilitza com a material una sèrie.

Hi ha un ordre que es pot fer per moviment:

  • Invertit: mirall horitzontal (moviment invertit seguint un mirall horitzontal)
  • Retrògrad: llegint de dreta a esquerra
  • Retrògrad invertit: llegint de dreta a esquerra i aplicant un mirall horitzontal

Elements musicals

Tot i ser un moviment amb les característiques poc definides, si que en podem destacar unes poques musicalment parlant.

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (11 Kb)   pdf (449.9 Kb)   docx (931 Kb)  
Leer 6 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com